A Catalunya, una mestra d’educació infantil en l’etapa d’1 any a 2 té tretze infants a càrrec seu. En l’etapa de 2 anys a 3, les xifres s’enfilen a un mestre per cada vint infants. Són les xifres més altes de tot Europa: a la Unió Europea, la mitjana és d’un professor per cada cinc alumnes d’aquesta edat. 

Les escoles bressol, tipes d’aquesta situació que consideren insostenible, han clavat un cop de puny a la taula: “Fins i tot la vocació té un límit”, avisen. Per això són moltes les professionals de l’etapa 0-3 que s’han afegit a la vaga general educativa convocada per la USTEC-STEs, Professors de Secundària i la CGT. Critiquen que sovint són invisibilitzades i menystingudes i que la seva etapa educativa no es té en compte quan es fan les reivindicacions conjuntes: “Fem vaga perquè també som docents i perquè el 0-3 és educació.” 

La reivindicació principal és que siguin reconegudes com a etapa educativa amb igualtat de condicions que les altres docents, i que els redueixin el nombre de criatures a càrrec. “Només la Generalitat pot abaixar les ràtios i equiparar les condicions del 0-3 a tot Catalunya”, explica Alba Moreno, professora de l’escola bressol municipal Tramvia Blau i membre de Bressol BCN en Lluita. Les llars d’infants depenen de la gestió municipal i no pas de la Generalitat, i precisament per això les professionals creuen que és útil d’afegir-se a les vagues d’educació: volen que el departament les escolti i les tingui en compte, tot assumint-ne la titularitat.

Les xifres més altes d’Europa

“A l’etapa de 0-3 la situació és flagrant: el nombre de criatures per estança amb què treballem dobla les recomanacions europees”, denuncia Neus Rojas, treballadora de l’escola bressol municipal el Xalet de la Paperera i membre del col·lectiu Dignitat pel 0-3. Treballa amb un grup de tretze infants d’entre 1 any i 2: “No em puc asseure en tot el dia. De fet, moltes vegades no puc ni sortir a beure aigua o a anar al lavabo.” 

Rojas explica que té el suport d’una professional algunes hores a migdia, per a ajudar-la amb el dinar i la migdiada. Arriba a les 11.00 i se’n va a les 15.00, però diu que és molt insuficient: “En algun moment d’aquesta franja, he de marxar per anar a dinar i fer gestions acadèmiques, i deixo sola la persona de suport.”

Reduir el nombre d’infants és com més va més necessari, segons que expliquen les professionals, atès que la xifra d’alumnes amb necessitats educatives especials no para de créixer i cal oferir-los una atenció més individualitzada. En aquest sentit, Rojas defensa que les escoles bressol són un espai excel·lent de detecció de problemes i dificultats en l’aprenentatge, però que no tenen prou recursos per a afrontar-ho: “Ens trobem que tampoc no podem fer res per l’infant perquè, en els casos de complexitat més alta, ens donen com a molt mitja hora extra amb una persona que fa suport educatiu. Però falten tantes mans, tens tanta gent a l’aula amb necessitats diverses, que és impossible que puguis centrar-te en un sol infant durant mitja hora.” I en posa un exemple: “Hi ha companyes que tenen sis infants derivats de serveis especials en un grup de tretze alumnes.” 

“Cada vegada tenim més infants amb necessitats educatives especials i per això exigim a la Generalitat que ens doni més recursos”, diu Moreno: “S’omplen la boca parlant d’educació inclusiva, però no ens donen els recursos per a poder-la implementar. Aquestes condicions actuals no tan sols dificulten que els infants tinguin accés a una atenció educativa de qualitat, sinó que també posen en perill el seu benestar i el dels professors.” 

El Departament d’Educació els gira l’esquena

Una altra de les reivindicacions principals del cicle 0-3 és que el Departament d’Educació n’assumeixi la titularitat. Actualment, hi ha un gran nombre d’escoles bressol que són privades o que tenen els serveis externalitzats, perquè el municipi al qual pertanyen no se’n pot fer càrrec com a servei públic. Si el departament se’n fes responsable, s’evitaria el desgavell i les diferències de sou i de condicions laborals que hi ha entre professionals de les llars d’infants, depenent de si treballen en una escola bressol de titularitat municipal o en una d’externalitzada o privada. “Hi ha un efecte directe en les condicions laborals de les treballadores, que són molt pitjors dins l’empresa privada i reben uns sous infames”, avisa Rojas, que denuncia que molta gent que treballa en escoles bressol externalitzades es veu obligada a tenir dues feines per a arribar a final de mes. 

Així, segons el municipi on treballes, tens unes condicions més o menys dignes de treball: “L’educació d’aquest país, segons el teu codi postal, és d’una qualitat o d’una altra. Si tens la sort de viure en un municipi en què l’ajuntament pot o vol gestionar de manera pública l’escola bressol, la teva educació és d’una qualitat, però si ets en un altre municipi, la teva sort pot ser molt diferent”, explica Rojas. 

Tot i que el currículum de l’etapa escolar dels 0 anys als 6 és dictat per la Generalitat, la fase del 0-3 no és supervisada pel Departament d’Educació. “Reivindiquem els mateixos drets i condicions que la resta d’etapes escolars, perquè compartim currículum amb l’etapa 3-6. No té sentit que hi compartim currículum, però que tinguem sous i drets laborals diferents”, es queixa Moreno. 

Aproximadament la meitat de les professionals de l’etapa 0-3 són tècniques en educació infantil (TEI) i l’altra meitat tenen el grau d’educació infantil. La llei estableix que com a mínim hi ha d’haver una mestra de cada tres professionals a l’escola bressol, però les professionals ens expliquen que són moltes les que tenen la doble titulació de cicle formatiu i grau universitari. Per això també demanen de tenir sous més dignes, atès el seu grau de formació. 

Finalment, Moreno llança un avís: “Moltes professionals que som aquí, treballem al 0-3 perquè volem, perquè ens agrada. Moltes tenim més d’una titulació i, per tant, podríem passar a una altra etapa educativa si volguéssim, però decidim de quedar-nos-hi perquè ens agrada, perquè hi donem valor. Ara, arran del maltractament de les institucions, molta gent ja n’ha començat a marxar.” 

Menystingudes i relegades  

Tant moreno com Rojas expliquen que el fet de tractar-se d’una professió amb un percentatge elevadíssim de dones els ha anat en contra a l’hora d’obtenir millores salarials. De fet, Rojas diu que les escoles bressol municipals de Barcelona fa temps que surten a manifestar-se: “Han apujat el sou als cossos uniformats, per exemple, i a les docents encara no. Això és molt bèstia.” La mestra recorda que a l’etapa del 0-3 és on més dones treballen, comparativament amb la resta de cicles educatius: “El greuge comparatiu entre els col·lectius feminitzats i els masculinitzats que hi ha hagut a l’Ajuntament de Barcelona ha estat molt bèstia.” 

“Som assistencials, és clar, perquè tenim cura de nens molt petits. Però en aquest acompanyament i en aquestes cures també eduquem. O sigui, una cosa no treu l’altra. I això la societat sí que a vegades ho confon: no s’acaben de creure que sigui una etapa educativa, com per exemple dels 3 anys als 6. Però, és clar, si les mateixes administracions tampoc no ens reconeixen com a docents, la societat tampoc no pot fer aquest canvi”, diu Moreno. 

De totes maneres, Rojas assegura que la societat valora cada vegada més positivament la feina que fan a les llars d’infants: “El món educatiu vira cap a models que parteixen del 0-3, atorgant-los importància. Sé que tothom que passa per les nostres escoles s’adona que aquí fem bona feina i que això no és un simple lloc per a aparcar-hi els fills.” 

Aquesta setmana serà recordada perquè la comunitat educativa ha alçat la veu de manera contundent i els docents de tot de Catalunya han sortit al carrer per a reivindicar millores salarials i laborals, perquè consideren insuficient l’acord entre el Departament d’Educació i els sindicats Comissions Obreres i la UGT. La USTEC-STEs, Professors de Secundària i la CGT no han signat el pacte i mantenen la convocatòria de vagues territorialitzades, a les quals també s’ha afegit la Intersindical. Enmig de totes aquestes reivindicacions, les professionals del cicle de 0 a 3 anys confien que la seva veu també serà escoltada i que significarà un abans i un després. 

“Tenim moltes coses a demanar al Departament d’Educació, però també som conscients que en les vagues educatives i de docents normalment quedem una mica relegades. Tanmateix, ho continuarem intentant i al tercer trimestre, a Barcelona, tornarem a activar mobilitzacions sobre el nostre conveni”, diu Rojas.