07.04.2026 - 12:36
|
Actualització: 07.04.2026 - 12:52
Escola Valenciana ha fet públic un document d’al·legacions al projecte de decret que modifica l’ordenació i el currículum de batxillerat del País Valencià. El document l’ha presentat, primerament, el CAPPEV-Marina Alta, i s’ha preparat amb vocació pública: “Servirà perquè qualsevol persona, entitat o centre educatiu tinga una base per a presentar les seues pròpies esmenes a l’administració.” Assenyalen, a més, que aquesta modificació es va treure a consulta pública el dia que començaven les vacances escolars de Pasqua. Amb tot, les al·legacions es poden presentar fins el 17 d’abril.
L’entitat valora el vet als autors de la resta de territoris catalanoparlants com una mostra de “les polítiques de desculturació motivades” del Consell. “Les seues accions no són casuals. És un més dels intents d’invisibilitzar la nostra llengua i cultura, a més dels llaços innegables amb uns altres territoris”, diuen.
Escola Valenciana considera que la proposta de la Conselleria d’Educació presenta “deficiències i incoherències significatives” que afecten directament la qualitat del sistema educatiu valencià i, sobretot, el tractament de la llengua pròpia. Rosanna Martínez, presidenta de l’entitat, apunta que la reforma no respon a cap motivació acadèmica o pedagògica, sinó que s’inclou “en una estratègia clara de fragmentació del català i de manipulació ideològica”.
El document presentat per CAPPEV-Marina Alta assenyala factors com la minorització del català amb l’ús de categories geogràfiques restrictives, mentre que aquestes són extensives per al castellà, llengua a què es refereixen repetidament com a “espanyola” i “hispànica”. Troben una clara censura perquè a les propostes de lectura guiada s’exclouen deliberadament autors de l’àmbit lingüístic català i balear. També denuncien falta de transparència, perquè es fa referència a un estudi detallat al qual no s’ha proporcionat accés, retallades en l’autonomia dels centres i en matèries, i “fins i tot una modificació en la matèria d’història d’Espanya on es prioritzen determinats tipus de terrorisme en detriment d’uns altres, allunyant-se del deure de memòria democràtica”.
Escola Valenciana pretén que aquestes al·legacions siguen un recurs públic, una guia pràctica perquè qualsevol persona o entitat puga presentar-ne. Així, fa una crida a la participació activa de tota la societat “per a defensar un currículum coherent i respectuós amb la llengua”. Finalment, assenyala que tant la presentació del document a GVA Participa com parlant-ne en persona o per mitjà de les xarxes representa “rebatre les seues polítiques arbitràries”.

