El govern de Donald Trump mira i ambiciona Grenlàndia com a una peça més de la seva estratègia de defensa de la “seguretat nacional“. “És vital per a la cúpula d’or –un escut de defensa antimíssils– que construïm. L’OTAN hauria d’obrir camí per a nosaltres. Si no ho fem, ho faran Rússia o la Xina”, ha dit el president dels EUA, que ha amenaçat amb la força si Dinamarca no lliura l’illa a Washington.

La resposta de la Unió Europea (UE), amb Úrsula Von der Leyen al capdavant, ha estat més aviat tova. La dirigent ha assegurat que fan costat a les autoritats daneses i que hi estan en contacte permanent per a assistir-les en tot allò que necessitin. “Grenlàndia pot comptar amb nosaltres”, ha dit.

Evidentment, Copenhaguen i Nuuk refusen qualsevol actuació militar dels EUA, que fins ara havien considerat el seu principal aliat. Mentre la diplomàcia treu fum entre bastidors, els integrants de l’OTAN tremolen amb la simple idea d’un conflicte obert. “Si la sobirania d’un país europeu i aliat es troba afectada, les conseqüències en cascada serien inèdites”, ha alertat el president francès, Emmanuel Macron.

La veu de Macron, tan desautoritzada internament a l’estat francès per la crònica crisi política, guanya pes en la voràgine grenlandesa perquè és un dels tres socis de l’OTAN que disposa d’armament nuclear.

Hi ha cap sortida?

Arran de les amenaces i menyspreus de Trump, el govern danès ha fet un primer moviment ampliant el desplegament militar a l’illa i als voltants. “Les tensions geopolítiques s’han estès a l’Àrtic. El govern de Grenlàndia i el Ministeri de Defensa de Dinamarca han decidit de continuar intensificant les activitats de l’exèrcit danès a Grenlàndia, en estreta cooperació amb els aliats de l’OTAN”, ha dit en un comunicat.

The Danish Armed Forces expand their presence and continue exercises in Greenland in close cooperation with allies.https://t.co/CzNnHlBKV7

— Forsvarsministeriet/Danish MoD (@Forsvarsmin) January 14, 2026

Suècia és un dels membres de l’aliança que s’han afegit al desplegament de tropes. “És en benefici de la seguretat europea i transatlàntica”, ha insistit Copenhaguen, que ha volgut rebaixar la possibilitat d’un atac. Tanmateix, fa uns quants mesos, l’exèrcit danès ja va reforçar la seva presència terrestre, marítima i aèria amb “unes quantes iniciatives i capacitats”, amb el suport d’Alemanya, França, Suècia i Noruega.

Cal destacar que l’exèrcit dels EUA ja té presència permanent al nord de l’illa d’ençà de la Segona Guerra Mundial. La base espacial de Pituffik, anteriorment anomenada base aèria Thule, va arribar a tenir més de 6.000 soldats nord-americans en plena Guerra Freda. Ara la xifra és molt menor –poc més d’un centenar–, tot i les ànsies expansionistes de Trump.

La instal·lació, que és a 1.500 quilòmetres de Nuuk, és de les més septentrionals del planeta.

“Defensa col·lectiva”?

Un atac nord-americà a Grenlàndia pot fer esclatar l’OTAN, tenint en compte que l’article 5 preveu que un “atac armat” contra un dels membres es pot considerar un atac contra tota l’aliança. Cal dir que l’article s’ha activat tan sols una vegada, arran dels atemptats de l’11-S. Ara, fora de l’organisme, la UE també té un article de “defensa col·lectiva” en els seus tractats.

L’article 42.7, diu: “Si un estat membre és víctima d’una agressió armada al seu territori, els altres estats membres tenen l’obligació d’ajudar-lo i assistir-lo amb tots els mitjans en el seu poder.” Malgrat la contundència, el compromís es dilueix perquè el text no detalla què han de fer els estats en cas d’urgència, tenint en compte que no hi ha exèrcit europeu ni comandament unificat.

A més, l’article no vincula els estats de la UE que són neutrals, com ara Àustria, Irlanda i Malta. Tot plegat deixa un munt de forats que entrebanca una activació militar conjunta. Amb l’afegit que Grenlàndia és territori administrativament danès, però l’illa com a tal no forma part de la UE, i hi ha dubtes sobre com s’hauria d’activar l’article 42.7.

Ara per ara, Von der Leyen, tot i que no descarta res, ha dit que no vol especular amb aquesta hipòtesi: “No és una pregunta que es pugui aplicar ara.” El 42.7 s’ha activat una vegada i prou: el 2015, arran dels atemptats de París, quan el govern de François Hollande va demanar assistència als socis, que van respondre de manera molt diversa.

Alemanya, per exemple, es va involucrar militarment a Mali i en operacions contra Estat Islàmic, i l’estat espanyol i Itàlia es van limitar a afers logístics i a missions de cooperació i seguretat.