17.04.2017 - 11:50
Un 10,55% dels nens rep menjars alternatius a les escoles catalanes
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
Els menús escolars adaptats s’han multiplicat per vint en els últims deu anys per l’auge d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries i motius culturals, segons dades facilitades a Europa Press per l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), la més gran dedicada a la gestió de menjadors escolars.
Si fa deu anys només el 0,5% dels comensals escolars tenien un motiu cultural o de salut per menjar amb un menú alternatiu al general, en 2017 el són el 10,55% del conjunt de nens i adolescents: de 76 alumnes fa deu anys s’han passat als 1.602 en l’actualitat dels 15.186 menús diaris servits.
En declaracions a Europa Press, el vicepresident del Sector Educatiu de l’Acellec, Oriol Carbonell, ha atribuït a motius d’al·lèrgies o intolerància a la llet o al gluten el 5,41% del global de menús adaptats i a motius culturals, sobretot de religió musulmana o hindú, prop del 5,14%.
La gestió de la diversitat alimentosa –que en cas d’alteració mèdica dóna punts per accedir a una escola concreta– s’ha convertit en un imperatiu en els menjadors escolars, que han experimentat un “gran canvi” en l’última dècada, ha defensat Carbonell, que ha remarcat la complexitat del seu abordatge i l’existència de protocols adaptats a cada situació.
“Els protocols són molt importants, i en l’actualitat demanem informes als pares per detallar els motius d’al·lèrgia o intolerància, i saber com hem d’actuar en cas d’una hipotètica complicació”, ha subratllat sobre els nens amb motius mèdics.
De fet, hi ha 30 nens que sofreixen multial·lèrgies, la qual cosa significa que són al·lèrgics a diferents aliments des del seu naixement, fins i tot poden ser al·lèrgics només per inhalació o contacte físic amb el menjar del company del costat, per la qual cosa és imprescindible garantir la “seguretat alimentària” i en casos extrems separar-los del menjador general.
INTOLERÀNCIA MÉS FREQÜENT: GLUTEN
La intolerància més freqüent és la del gluten en l’1,19% dels nens, seguida de la de la lactosa, en el 0,95% del conjunt, mentre que les al·lèrgies solen ser a llegums i cereals diversos com l’arròs (0,88%), fruits secs (0,83%), l’ou (0,57%) i el peix (0,17%).
El principal canvi es va produir fa quatre o cinc anys quan es va començar a parlar de la intolerància al gluten, i es va afinar en el cas del diagnòstic a aquesta dolència, ha observat Carbonell, que ha parafrasejat als científics que atribueixen el ‘boom’ d’al·lèrgies i intoleràncies a ambients cada vegada més asèptics des del bressol i un consegüent trastorn del sistema immunitari.
PREPONDERÀNCIA DE LA DIETA MEDITERRÀNIA
“Ara existeix una moda que sembla que sigui bo menjar sense gluten, la qual cosa és un error terrible per qui no és intolerant o al·lèrgic”, ha dit Carbonell, que ha subratllat que en els menjadors escolars es prioritza la dieta mediterrània amb una preponderància de fruites i verdures de ‘Km 0’.
Sobre les motivacions culturals i socials, ha dit que la majoria són nens musulmans –que no poden menjar carn de porc– i hindús –que no poden menjar carn de vedella–, si bé també existeix un auge de nens vegetarians que mengen ous i llet, i vegans que demanen complementar dieta amb tofu o seitan –als quals es cobra un suplement–.
En el cas de nens musulmans, existeix una aposta per servir salsitxes de pollastre, en lloc de porc, el dia pertinent per evitar la diferència, si bé ha obert un debat sobre la possibilitat d’assumir la possibilitat que el diferent no es vegi com quelcom negatiu.
Acellec, que envia una revista a les famílies amb els menús de migdia i suggeriments per a la nit per aconseguir una dieta equilibrada, gestiona 130 menjadors escolars –la majoria d’escoles públiques de tot el territori– que serveixen menús a més de 15.000 nens cada dia.
