El conseller d’Afers Estrangers, Ernest Maragall, ha declarat en una entrevista al programa HardTALK de la BBC que l’independentisme no tindrà dret de demanar suport internacional ‘fins que no superi el 50% de la societat catalana’. Concretament, el conseller ha dit: ‘Sabem que fins que no aconseguim superar el 50 % de la societat catalana, com a mínim, a favor del nostre projecte, no tindrem dret de reclamar suport internacional’. I ha afegit: ‘Tinguem en compte que fa sis anys un nou estat català només rebia el 20% del vot. I ara hem fet un gran salt. De 20% a quasi el 50%. No és una situació fixa. I el bloc republicà és divers: dreta, esquerra. Però encara hi ha un objectiu comú. En canvi, l’altre 50% no té projecte comú. No han ofert res. Excepte estar en contra.’

Maragall no ha tancat la porta a acordar un referèndum amb l’estat on els electors puguin ‘escollir entre independència i una mena d’autonomia màxima en lloc d’independència sí o no’.

En l’entrevista que li ha fet el periodista Stephen Sackur, Maragall ha explicat les raons de l’independentisme. ‘La qüestió és que no estem aquí per greuges econòmics. O per no ser pròspers. Aquesta no és una revolució de la necessitat. Ni desesperada. És un moviment de democràcia, de conviccions en la nostra personalitat. No és ètnic ni nacionalista . No és contra la gent espanyola. És una afirmació. Som més europeus.’

Ací teniu l’entrevista sencera, en anglès.

VilaWeb també us ofereix l’entrevista traduïda, i editada, a continuació:

—Aquí estem, un any després del referèndum. Molta gent creu que el vostre moviment ha perdut força i no té estratègia.
—És un pensament legítim. Les coses són lleugerament diferents. Estem construint el nou camí. Hem tingut un any negre en termes de repressió i injustícia. Hem sofert. I encara sofrim gran pressió.

—Manca de lideratge. Per exemple. Molta gent va sortir al carrer per recordar que fa un any del referèndum, però hi havia clares divisions. Alguns volien accions violentes. Com ho veu el senyor Maragall?
—No m’agraden aquestes actituds. I no la compartim. La nostra estratègia es basa en tres elements: diàleg, actituds pacífiques i…

—Deixeu-me que us aturi. El vostre president, Quim Torra, va agrair la gent que bloqueja les carreteres, les vies de tren, i que van voler entrar al parlament català. Els CDR. I  els va urgir a mantenir la pressió.
—La pressió no vol dir violència, ni entrar al parlament. Parlava de la necessitat de mantenir una positiva pressió sobre el govern espanyol

—El fet és que esteu dividits. L’antic president, Carles Puigdemont, quan veure la violència dels carrers va dir que si aquesta gent feia servir la violència no eren la gent de l’1-O. Nosaltres no anàvem encaputxats. Som pacífics, deia.
—Exacte. La única manera de fer és aquesta. El nostre primer element és aquest.

—Doncs un dels CDR va penjar la figura d’un policia d’un fanal a Barcelona. I el cartell  hi deia:  no en deixeu cap de viu.
—Totalment en contra. I estic segur que aquestes actituds no donen caràcter al procés i al moviment. Són molt marginals. No podem acceptar que aquestes actituds marquin la present definició del projecte republicà. Ahir vam tenir una manifestació a Barcelona, primer aniversari dels dos Jordis, i altre cop, va ser pacifica.

—Heu perdut el control d’alguns elements
—No ho diria. Però sí que hem de deixar clara la nova estratègia a tothom. A vostès i potser a aquests nous radicals. Per saber on som i el que volem per al poper període tenim tres coses a dir. Primer, diàleg. Segon, ampliar el nostre suport. I en tercer lloc, estar present a Europa i a les institucions europees per tal de ser entesos.

—Heu dit que voleu que el govern espanyol intervingui per tal d’alliberar els presos. Si el que voleu és no polititzar la justícia, per què feu això?
—El govern espanyol té moltes eines. No només donar instruccions a un fiscal.

—El Tribunal Suprem a Espanya és independent
—Hauria de ser-ho. Ara és molt més: és un poder polític real en ell mateix. Té la seva ideologia i hi ha decidit quedar-se i fer-se seva  la constitució. Han posat la sagrada unitat d’Espanya per damunt de l’imperi de la llei. I de la voluntat democràtica de la gent.

—Quim Torra ha dit: ‘Si no ens doneu un referèndum en un mes, retirarem el suport’. Això és xantatge.
—És una expressió d’urgència. Heu d’entendre que vivim amb els nostres líders a presó i a l’exili. I amb una societat que naturalment ho viu amb rebuig. Que ens urgeix a fer accions i a proclamar la república sense esperar. I nosaltres busquem respostes perquè el govern espanyol no en dóna. No hi ha oferta de diàleg real, de moment.

—Borrell em va dir el contrari. I que són vostès el que no el volen, el diàleg. Un canvi de relat.
—Això intenten. Però la realitat és molt diferent. Tornem als nostres objectius. El nostre objectiu és la llibertat pels presos, democràcia (en el sentit d’arribar a un acord per expressar el nostre dret a decidir el nostre futur),  i respecte per a les nostres institucions. Poder fer un govern executiu i efectiu. I aquests tres objectius no estan encara damunt la taula. Perquè parlar d’un nou estatut d’autonomia és anar deu anys enrere. No afegeix res nou. I no respon les nostres preguntes

—Esteu preparats per a fer caure el govern socialista?
—No és el nostre objectiu.

—Però esteu preparats per a fer-ho?
—Sempre hem d’estar preparats per a prendre decisions. I si ara us asseguro que mai ho farem estaré renunciant a cap possibilitat de negociació.

—Si el feu caure hi ha molta possibilitat que el nou president sigui contrari a tot diàleg.
—Per això no hi estem interessats. Farem tot el possible per arribar un acord.

—Quan dieu que voleu ampliar el vostre suport és perquè el problema fonamental que teniu a Catalunya és que tot i els esforços, i el referèndum, les enquestes són clares: no teniu una majoria aclaparadora de la gent al vostre a favor. El 21-D va ser molt empatat. I les enquestes també són molt empatades. 46% diuen sí a la independència i 45%, no. És una regió dividida del tot. No teniu la força per aconseguir independència
—En qualsevol cas hem guanyat les últimes quatre oportunitats d’expressar la nostra voluntat. En termes de vots.

—Per separar-vos de Madrid necessiteu una majoria molt més àmplia que el 51%. I no la podeu aconseguir, aquesta majoria
—Per què no podem tenir una majoria aclaparadora? És el nostre objectiu, justament. I som conscients d’aquesta circumstància, i sabem que fins que no aconseguim superar el 50% de la societat catalana, com a mínim, a favor del nostre projecte, no tindrem dret de reclamar suport internacional i etc. És la nostra feina. Per això necessitem temps, i un govern estable i executiu. Tinguem en compte que fa sis anys un nou estat català només rebia el 20% del vot. I ara hem fet un gran salt. De 20% a quasi el 50%. No és una situació fixa. I el bloc republicà és divers: hi ha la dreta, l’esquerra, radicals. Però encara hi ha un objectiu comú. En canvi, l’altre 50% no té projecte comú. No han ofert res. Excepte estar en contra.

—Una cosa que tenen els oponents en comú és que s’evidencia que els negocis no volen continuar amb aquest projecte. 3.000 empreses van marxar. Caixa Bank, Banc Sabadell, Gas Natural. Veuen que hi ha un perill real si continua la vostra campanya.
—Els fets diuen gairebé el contrari. És veritat que grans companyies han pres precaucions. Però depèn del clima de diàleg que arribi, o no. En termes econòmics nosaltres creixem més que Espanya i la mitjana europea.

—El fet que Catalunya sigui pròspera a Espanya farà que molts catalans que l’escoltin pensin que l’status quo els ha permès ser pròspers.
—La qüestió és que no estem aquí per greuges econòmics. Ni per no ser pròspers. Aquesta no és una revolució de la necessitat. Ni desesperada. És un moviment de democràcia, i de conviccions, i de creure en la nostra personalitat. No és ètnic ni nacionalista . No és contra la gent espanyola. És una afirmació. Som més europees.

—Juncker deia que la independència de Catalunya obriria la porta a 98 estats nous.
—No hi ha res escrit sobre la sortida de la UE d’una regió que se separa. I mai no seria més de dos o tres casos: Escòcia, Catalunya, Flandes,...

—No ho pot saber això, senyor Maragall. No sap què obriria la independència de Catalunya.
—Per això té tant de sentit d’obrir un debat europeu sobre l’ampliació interna i dir els requisits democràtics que caldrien perquè la gent s’expressi en aquest sentit.

—Brexit, populisme. Francament, crec que la seva visió d’una Europa de regions és una fantasia
—No ho és. I és una visió a mig i llarg terme.

—López Burniol deia al diari La Vanguardia, que Catalunya no té forca unilateral però si força per a desestabilitzar Espanya. I aquí estem, oi?
—A López Burniol el conec molt bé, i som amics. La diagnosi de López Burniol (els catalans tenen força per desestabilitzar Espanya però no per marxar) és només una part de la veritat. Hem tingut aquesta habilitat desestabilitzadora, però també el coneixement per acceptar un diàleg real. Nosaltres posem damunt la taula la independència, però estem oberts a escoltar alternatives o ofertes del govern socialista que encara no s’han formulat. Però en lloc d’escollir sí o no a la independència, també es pot escollir A o B. Escollir entre independència o una mena de Devolution Max. (Autonomia Màxima) Per què no? Aquest és un diàleg real. Que ens agradaria tenir obert, però que els socialistes encara no estant llestos.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb