Ereccions, criptomonedes i budisme radical: curiositats de l’únic país sense semàfors

Probablement, Bhutan és un dels països més singulars que he visitat mai. Ací tot es viu diferent, i hi passen anècdotes impossibles a cap altra part del planeta. El tarannà calmat i espiritual dels seus ciutadans no es pot comparar amb res a què estiguem acostumats. Aquest fet es barreja sense complexos amb característiques que ni els països més progressistes s’atrevirien a normalitzar. En una nació on el budisme radical impera, es veuen fal·lus pertot arreu. On la tradició i el conservadorisme són gairebé l’única opció política, es minen bitcoins com a cap lloc més. Benvinguts a Bhutan, un país de curioses contradiccions.

Sense semàfors

El 1995 es va instal·lar a Thimphu, la capital de Bhutan, una cosa que no s’havia vist mai a tot el territori: un semàfor. Era una prova pilot per a veure si així es podia gestionar més bé el trànsit de la ciutat. La mesura no va ser ben rebuda pels bhutanesos, i al cap de poc temps es va retirar.

Els conductors van trobar aquells llums impersonals i fora de lloc, comparats amb el tradicional agent de policia que mou els braços com si estigués ballant. A Bhutan es valora molt el contacte humà, de manera que allò es va viure com una pèrdua de la seva identitat.

Ara com ara, Thimphu és l’única capital del món sense semàfors, i Bhutan l’únic país. I això que aquests darrers vint anys s’ha multiplicat per cinc el nombre de cotxes i camions que circula per Thimphu. Anant pels seus carrers, transitats majoritàriament per bhutanesos que vesteixen les robes tradicionals, és fàcil d’acabar topant amb una cruïlla amb una caseta on els agents de policia dirigeixen els vehicles. Ho fan amb un somriure a la cara i rialles quan els braços se’ls cansen més del compte.

Cims verges

Bhutan és l’únic estat sobirà amb el budisme tibetà com a religió oficial. Aproximadament tres bhutanesos de cada quatre el practiquen, i les seves directrius i valors regeixen la política i la cultura del país. És habitual veure temples a tot arreu i sentir cerimònies dins les cases, sobretot a les zones rurals.

Per aquest motiu, i emmarcat dins les polítiques de la felicitat nacional bruta, el govern ha promogut iniciatives legislatives per a preservar l’entorn natural. Per exemple, té prohibit d’emetre més diòxid de carboni que no absorbeix, cosa que el va convertir en el primer país de carboni negatiu. La constitució també requereix que es conservi un mínim del 60% del territori amb zona forestal. Això fa que visitar Bhutan sigui tota una delícia, sobretot per als amants de la muntanya, que ací cobreix el 98,8% del territori.

Ara, del 1994 ençà és vetat d’escalar muntanyes de més de 6.000 metres d’altitud. Són considerades residència de déus i esperits segons les creences locals, i el 2003 es va prohibir del tot cap expedició d’alpinisme.

Una gestió completament diferent de la de nacions veïnes de l’Himàlaia, com ara el Nepal, que ha optat per monetitzar tant com fos possible l’alpinisme a les seves muntanyes més altes. Gràcies a això, s’han mantingut intactes i inexplorats molts pics bhutanesos. El més destacat és el Gangkhar Puensum, el punt més elevat del país, de 7.570 metres, i la muntanya més alta del món sense ascensions.

Fal·lus omnipresents

En un entorn tan espiritual i conservador, sorprèn de trobar-s’hi representacions de membres erectes pertot arreu. A les entrades dels restaurants, als clauers, penjant de teulades de cases tradicionals, o dins els cotxes. Són omnipresents, i no tenen res a veure amb els souvenirs que es venen a moltes parts del món.

Els fal·lus, a Bhutan, simbolitzen fertilitat i, sobretot, protecció. Un penis al lloc correcte es creu que serveix per a allunyar els mals esperits i el mal d’ull. Fins i tot alguns temples en tenen.

El culpable de tot això és el lama Drukpa Kunley, un sant budista que era conegut com a Lama Boig. Era ben sabuda la seva predilecció pel vi i les dones, com també la seva manera de predicar estrafolària, que li va valdre el malnom. Deia que el seu propi membre, al qual anomenava poèticament “el raig de saviesa flamejant”, tenia el poder de sotmetre dimonis i espantar els esperits malignes. D’aleshores ençà, els fal·lus han envaït Bhutan.

Els dzongs

On també se’n poden trobar és als monestirs fortaleses que fan de centres neuràlgics dels districtes del país. Els dzongs van aparèixer a Bhutan al segle XVII gràcies a Zhabdrung Rinpoche, l’heroi santificat de la història moderna de la nació. Rinpoche va unificar Bhutan i va crear aquestes edificacions imponents en punts estratègics (a les confluències dels rius, en passos de muntanya i en valls importants) per defensar-se dels tibetans. Cada dzong va esdevenir el centre polític, religiós, econòmic i militar de la regió.

Actualment, continuen tenint dues funcions destacades. D’una banda, un vessant més religiós, atès que acullen temples, capelles i comunitats de monjos budistes. D’una altra, un d’administratiu: són la seu del govern civil i judicial de cada districte (dzongkhag).

El més popular és el de Punakha, però n’hi ha prop d’una vintena, i cadascun és impressionant. La seva arquitectura és única i immediatament evoca a Bhutan, atès que no s’han construït enlloc més. De fet, per construir-los no es feien servir plànols, sinó que se seguia la tradició oral i es mesurava a ull.

L’esport nacional

Quan em trobava en territori Brokpa, al districte de Trashigang, un grup de joves em va convidar a jugar amb ells a l’esport nacional. Es tractava ni més ni menys que del tir amb arc. “Ací tothom sap construir-se l’arc i les fletxes amb productes del bosc”, em va explicar un dels nois, professor de l’escola de Sakteng.

El que més sobta és la distància d’on disparen. No es pot comparar amb res que hàgim vist a occident. La diana, de solament uns trenta centímetres de diàmetre, se situa a cent quaranta-cinc metres de distància. Més del doble que no la variant olímpica. Això, per als ulls desentrenats com els meus, implicava perdre de vista la fletxa a mig camí. Ells, en canvi, sabien veure on queien totes les que disparaven. Incloses les meves.

Més enllà de ser un esport, el tir amb arc a Bhutan és una celebració social. És d’allò més habitual veure joves jugant al capvespre en qualsevol poble del país. És una reunió i una activitat que va molt més enllà d’un joc per als més petits. El cap de setmana sol aplegar pràcticament tot el poble.

Un animal mitològic

L’animal nacional de Bhutan és el taquin, un caprí considerat pràcticament llegendari, atès que sembla una combinació surrealista de cabra, vaca i antílop. Aquest curiós mamífer, que pot arribar a pesar quatre-cents quilos, és tot un símbol del país.

De fet, per a entendre la seva importància dins el folklore popular, hem de tornar a parlar del Lama Boig. Quan va arribar a Bhutan al segle XV, li van suplicar que fes un miracle. Segons la llegenda, el que va fer Drukpa Konley va ser demanar un cap de cabra i un cos de vaca per menjar. Quan s’ho va haver cruspit tot, va agafar els ossos i els va ajuntar, creant així el taquin, que es va aixecar i va començar a caminar.

Viuen a l’Himàlaia, per sobre dels quatre mil metres d’altitud, però trobar-ne en estat salvatge és molt complicat, per culpa sobretot de la pèrdua d’hàbitat i la caça furtiva en uns altres països. A Bhutan, hi ha unes quantes reserves d’aquest animal. Per cert, una de les lleis nacionals prohibeix la caça i la pesca esportives.

Mineria de criptomonedes

En contrast amb la seva imatge tradicional, Bhutan també amaga sorpreses tecnològiques. De fa anys, el país ha minat bitcoins secretament, cosa que s’ha traduït en uns forts beneficis econòmics. N’ha minat amb l’electricitat sobrant de les seves plantes hidroelèctriques (la principal riquesa del país). Gràcies a aquest recurs, ha creat granges de bitcoins, que, del 2019 ençà, han minat aquesta criptomoneda amb energia neta 100% renovable.

Tot i que el govern no en publica xifres oficials, es calcula que el fons sobirà del país ha minat uns 28.000 bitcoins (uns 2.800 milions d’euros en el valor actual), tot i que n’ha venut o reinvertit una part important. En l’actualitat, encara conserva uns 13.000 bitcoins en reserva (1.300 milions d’euros), xifra que equival a prop d’un 30% del seu PIB anual. Aquest estoc és pràcticament el doble del que té El Salvador, un país que ha fet bandera de la seva estratègia monetària vinculada a les criptomonedes. De fet, solament és per darrere dels EUA, la Xina i el Regne Unit. Amb la diferència, això sí, que Bhutan ha minat tots els seus bitcoins (amb energia neta). Les reserves dels altres governs al podi provenen de confiscacions. Les d’El Salvador, de compres.

Aquest benefici econòmic ha permès a Bhutan de suportar la frenada econòmica postpandèmia i invertir en certs beneficis socials. Per exemple, el 2023 va doblar el sou dels funcionaris per evitar la fugida de talent. El 100% d’aquesta inversió va provenir dels bitcoins, d’una venda de 100 milions de dòlars d’aquesta divisa.

Un país únic

Sens dubte, Bhutan és un país ple de sorpreses. La seva situació geopolítica i la seva filosofia el diferencien de la resta de nacions del seu entorn. Visitar-lo és tota una experiència. Ací, tradició i modernitat tenen connotacions diferents que no estem acostumats. Així és aquest petit regne de l’Himàlaia, un país únic al món.