08.09.2025 - 13:51
|
Actualització: 08.09.2025 - 18:04
Oriol Junqueras insisteix que ERC no negociarà els pressupostos del govern de Salvador Illa ni de Pedro Sánchez fins que no encarrilin les divergències sobre el model de finançament i la recaptació fiscal. I avui Esquerra ha fet el que havia anunciat després d’esperar unes quantes setmanes per veure si el PSOE es movia: concretar en una proposició de llei la recaptació fiscal. Es tracta d’una proposició de llei perquè el congrés espanyol habiliti Catalunya a recaptar i gestionar l’IRPF sense un calendari tancat. ERC tiba la corda amb el PSOE i el PSC però els dona marge prou perquè no es trenqui. I malgrat això, el PSOE no hi està d’acord, encara que tant el partit de Sánchez com el PSC ho van avalar el pacte d’investidura d’Illa.
De fet, l’acord d’investidura incloïa la recaptació d’aquest impost l’any vinent. Però fa setmanes que tant el PSC com ERC van assumir ja la impossibilitat d’aquest objectiu. El problema és ara en l’horitzó, en fer viable que realment pugui passar més endavant. Perquè els dos governs no s’han compromès fins ara a anar més enllà d’una gestió compartida de l’IRPF amb l’Agència Espanyola d’Administració Tributària a partir del 2028.
ERC pretén habilitar legalment la possibilitat que Catalunya es pugui fer càrrec de l’IRPF per delegació de l’estat i no n’acota, tampoc, els calendaris, per poder negociar i adaptar-la a les previsions del govern d’Illa. Com que es tracta d’una delegació de competències això vol dir que, en el supòsit que s’aprovés la llei, requeriria de més pactes per a executar-la. L’aprovació d’aquesta proposta, doncs, seria la primera condició necessària perquè la resta pogués venir.
La reforma pendent del finançament
La proposta d’ERC, a més, deixa de banda el model de finançament. És a dir, no entra en el principi d’ordinalitat, en la definició dels mecanismes d’aportació i limitació a la solidaritat, ni tampoc aborda la recaptació de la resta d’imposts no cedits ni propis. Se centra exclusivament en l’IRPF. ERC s’ha concentrat en aquest objectiu un cop constatades les dificultats per arribar a un acord sobre el model global de finançament que ja es va fer evident en els acords que va prendre la comissió bilateral. El govern espanyol no va assumir el principi d’ordinalitat ni l’horitzó que l’agència catalana pugui recaptar tots els tributs, malgrat que així ho deia l’acord d’investidura. Aquesta proposició de llei modifica, com ja era conegut, tres lleis: la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya (16/2010).
L’únic compromís temporal que inclou la proposta d’ERC és que sis mesos després de l’aprovació de la llei la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat acordi la transferència dels mitjans personals, materials i pressupostaris precisos per a l’efectivitat de la delegació de l’impost en diferents fases. Es tracta de quatre fases que s’ajustarien als terminis previstos pel pla director del govern per a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que va desenvolupar Indra. En l’articulat, de fet, no estan acotats.
El temps perquè ERC i els socialistes puguin negociar no s’acaba. Primer, perquè Esquerra registrarà la proposició de llei aquesta setmana, però la presa en consideració a l’hemicicle espanyol dependrà de les tandes que té el grup parlamentari que encapçala Gabriel Rufián i poden passar setmanes i mesos. Segon, perquè la proposta no colla la negociació fixant cap data al calendari més enllà de reclamar un acord de la Comissió Mixta de Transferències perquè quantifiqui el traspàs i el calendaritzi.
Les quatre fases per a la delegació de l’IRPF
La iniciativa no les acota en el temps però sí que preveu quatre fases que començarien després que es formalitzés la delegació de l’IRPF en la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals. La primera consistiria que la Generalitat exerceixi de manera automàtica la fiscalització de totes les deduccions autonòmiques amb procediments de verificació de dades i de comprovació limitada de les declaracions anuals de l’IRPF. Això vol dir que l’agència catalana faria l’assistència i l’atenció a la ciutadania en la campanya de la renda. No queda fixat a la proposició de llei, però ERC reclama que es faci el 2027, tenint en compte que l’agència catalana i espanyola ja van acordar que l’ATC executi el 40% d’aquesta funció l’any vinent. Només seria possible si la llei s’aprovés amb celeritat, durant l’any vinent.
En la segona fase, l’agència catalana assumiria totes les competències en gestió de l’IRPF. ERC voldria que fos en l’exercici fiscal del 2028. Però no seria fins a la tercera fase, que ERC situa a partir del 2029, que la Generalitat exerciria les competències de recaptació i d’inspecció. Perquè això passi, s’hauria d’haver modificat el sistema de finançament autonòmic (només així el govern català podria quedar-se els ingressos de la recaptació de l’impost, d’acord amb el sistema que s’acordi) i l’agència catalana s’hauria d’haver dotat d’un cos d’inspectors propis o provinents d’un traspàs del’estat. En la quarta i última fase, que ERC no veu viable fins a partir del 2029, es delegarien a l’ATC els recursos i reclamacions de la totalitat dels procediments de revisió en relació amb les reclamacions economicoadministratives. Aquestes fases, per tant, s’ajusten als terminis previstos pel pla director del govern per a l’ATC i superen al mateix temps la legislatura de Sánchez i fins i tot d’Illa.
L’acord d’investidura entre ERC i el PSC no es complirà pel que fa a l’IRPF, però Esquerra cerca ara un compromís que s’expliciti al congrés espanyol amb l’aprovació d’una llei que, almenys, habilitaria la Generalitat per a gestionar i recaptar l’impost en el futur i poder-ne batallar el compliment aferrant-s’hi. “No hi ha un acord malgrat que van arribar a aquest acord”, ha lamentat Junqueras respecte als socialistes. També ha assenyalat que s’han ofert a parlar-ne amb Junts i la resta de partits de qui en dependrà l’aprovació a les corts espanyoles. Rufián ha reivindicat que, si aquesta llei s’aprovés, suposaria un canvi legislatiu molt important i ha defensat que l’alternativa a no investir Illa era una repetició electoral que hauria beneficiat electoralment l’extrema dreta.
