15.03.2017 - 12:11
Diu que el Govern espanyol intenta “retenir per la força” els catalans i parla de suposades amenaces d'”estat de setge”
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha retret al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que mentre ell defensava les llibertats i els drets en l’últim Consell Europeu, els jutges espanyols perpetraven un “atac” als drets dels catalans en condemnar a dos anys d’inhabilitació l’expresident de la Generalitat Artur Mas pel 9N.
“No hi ha res més antieuropeísta que intentar” retenir per força” la societat catalana que vol decidir el seu futur”, ha dit.
Així ho ha subratllat l’independentista català a Rajoy durant el debat sobre el Consell Europeu del cap de setmana passat que té lloc en el Ple del Congrés, on ha titllat de “política” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va condemnar amb la pena d’inhabilitació no només Mas, sinó també dues de les seves conselleres, Joana Ortega i Irene Rigau, per desobeir la resolució del Tribunal Constitucional per l’organització de la consulta del 9N.
Tardà ha destacat que no ha estat Mas el primer president català jutjat pels jutges espanyols i ha advertit que si Rajoy i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, “se surten amb la seva”, potser “no sigui l’últim”, recordant, en aquest punt, com va acabar l’últim president jutjat, en referència a Lluís Companys.
El diputat català ha criticat al cap de l’Executiu central la seva “por patològica” als referendums i l’ha avisat que, amb aquesta actitud, no arribarà gaire lluny” a Europa perquè, segons ha plantejat, “hi ha res més modern a Europa que reclamar l’empoderament dels ciutadans?”.
ENFRONT DE DEMANDES CÍVIQUES, AUTORITARISME
“No hi ha res més antieuropeu que respondre davant les demandes cíviques de Catalunya amb una resposta autoritària”, ha manifestat Tardà, i ha subratllat que Europa és “democràcia” i la resolució dels conflictes nacionals i ha destacat que 7 dels 28 estats de la UE van aconseguir la seva independència en els últims 25 anys.
I “no hi ha res més antieuropeista”, ha prosseguit, que intentar “retenir per força” la societat catalana que vol decidir el seu futur. “Ara ens amenaça amb declarar l’Estat de setge i excepció, però vostè creu que Europa li permetrà? –ha plantejat–. A més repressió, menys democràcia i menys Europa”.
Tardà ha recriminat a Rajoy que existeix “un abans i un després” de l’advertiment que la Comissió de Venècia que “no es pot manipular” el Tribunal Constitucional “per actuar contra Catalunya”.
En aquest punt, no ha volgut desaprofitar l’oportunitat de subratllar que a l’Alt Tribunal hi ha quatre magistrats, “segurament molt cristians”, que van jurar els principis fonamentals del Moviment.
El republicà català ha censurat que Rajoy estigui instal·lat en un escenari en el qual transita d’un problema polític, “encara avui intern”, cap a un “conflicte” de drets civils que, en la seva opinió, són “veïns” dels Drets Humans.
POTSER EN SURT “MAL PARAT”
I l’ha avisat, a continuació, que si el Govern del PP s’ha proposat “vulnerar” els drets democràtics dels catalans i, per tant, europeus, tingui “cura” amb no sortir “mal parat” perquè, segons ha remarcat, “Europa no permetrà” que això ocorri.
Tardà ha dedicat bona part del seu discurs en el conflicte català, la qual cosa ha obligat la presidenta del Congrés, la popular Ana Pastor, a cridar-li l’atenció perquè el seu contingut estava “fora dels rumbs” del debat i a demanar-li que centrés la seva intervenció en l’assumpte que els ocupava.
No obstant això, Catalunya ha tornat al debat amb la pujada a la tribuna del portaveu parlamentari de PDeCAT, Francesc Homs, qui ha retret a Rajoy que s’estigui inhabilitant polítics per incomplir sentències, en referència a Mas, i no obstant això, no passi el mateix amb el Govern que presideix malgrat portar incomplides fins el 34 resolucions de l’Alt Tribunal.
Dit això, Homs ha qüestionat la “contradicció” de Rajoy per defensar un “espanyolisme d’Estat” i després defensar la integració europea. “Jo no veig a això cap tipus de credibilitat. Què són: nacionalistes d’Estat o patriotes europeus”, ha preguntat al president.
