La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha arrossegat gairebé tot el Llevant, de Beirut fins a Masqat. Els míssils sobrevolen de dia i de nit el golf Pèrsic –en ple mes sagrat dels musulmans– sense que es vegi a l’horitzó una sortida al conflicte, que ja ha matat més d’un miler de persones, entre les quals Ali Khamenei.

Turquia és un dels pocs estats del Llevant que, tot i fer frontera amb l’Iran –una de les més estables i antigues del món–, es mira la guerra d’una certa distància. Ara, en una zona tan incendiària, el risc zero no existeix. Dimecres, les defenses antiaèries de l’OTAN van interceptar un míssil balístic provinent de l’Iran.

El govern turc va cridar a consultes l’ambaixador iranià a Ànkara i li va expressar el malestar per l’incident. En aquest sentit, el va advertir que es reservava el dret de respondre-hi. Unes hores més tard, l’exèrcit iranià va negar haver estat el responsable de l’atac.

“Les Forces Armades de la República Islàmica de l’Iran respecten la sobirania d’un país veí i amic, Turquia, i neguen haver disparat un míssil contra el seu territori”, deia en un comunicat.

Una relació complexa

Turquia i l’Iran tenen una relació complexa. Comparteixen alguns interessos –més enllà dels vincles econòmics–, però és ben cert que han topat indirectament en conflictes, com ara les guerres de Síria i el Iemen. Ara, el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, ha condemnat els atacs dels Estats Units i Israel contra Teheran i els ha qualificat d’il·legals.

Erdoğan ha culpat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’haver instigat una guerra que pot arrossegar el Llevant a “un cercle de foc” i destrucció. A més, ha lamentat l’assassinat de Khamenei en els bombardaments de dissabte: “Prego a Déu totpoderós que tingui misericòrdia amb sa eminència Khamenei i ofereixo el meu condol al poble germà iranià.”

Komşumuz İran’ın Dinî Lideri Ayetullah Ali Hamaney’in dün gerçekleşen saldırılar sonucunda hayatını kaybetmesinden üzüntü duydum.

Sayın Hamaney’e Cenab-ı Allah’tan rahmet, kardeş İran halkına başsağlığı diliyor; ülkem ve milletim adına taziyelerimi iletiyorum.

İran halkıyla…

— Recep Tayyip Erdoğan (@RTErdogan) March 1, 2026

El president turc ha demanat, reiteradament, que es torni a obrir una via a la diplomàcia i la pau. A principi d’any, ja es va oferir per mediar entre Washington –té molt bona relació amb Donald Trump– i Teheran. Finalment, les negociacions es van fer, sense èxit, a Oman. “Van fracassar per una crisi de confiança entre les parts i per l’esforç d’Israel d’enverinar el procés”, ha dit.

Sense suport militar als Estats Units

Turquia és la segona potència militar de l’OTAN, només al darrere dels Estats Units. Ara, tot i ser membre de l’aliança, sempre ha fet gala de seguir una agenda pròpia, com ara en l’ofensiva sobre Rojava. En la guerra contra l’Iran, Erdoğan s’ha negat a donar permís perquè Washington utilitzi la base d’Incirlik, que és a prop de la ciutat d’Adana i de la costa mediterrània.

Incirlik compta amb una forta presència nord-americana, incloses una cinquantena d’armes nuclears. De fet, la base ja va ser el centre d’importants moviments militars en les guerres de l’Irac i l’Afganistan. Dit això, l’OTAN fa servir moltes més instal·lacions militars turques, sobretot en matèria de vigilància.

De fet, l’estació de radar de Kürecik (a Malatya, al centre-est del país), que forma part de la defensa antimíssils de l’OTAN, va ser clau per a abatre el projectil. Ara fa quinze anys, quan se’n va projectar la construcció, l’estació va causar una crisi diplomàtica entre Turquia i l’Iran. El president iranià d’aleshores, Mahmud Ahmadinejad, va acusar el govern turc de voler protegir Israel d’un eventual atac de Teheran.

L’article 5 i la dissuasió

L’Iran ha respost als atacs dels EUA i Israel amb contraatacs directes, però també en contra dels seus interessos al Llevant. Seguint aquests paràmetres, Turquia podria ser objectiu dels míssils i drons iranians. La ciutat de Ceyhan, per exemple, fa de centre d’interconnexió del petroli provinent de l’Azerbaitjan. L’oleoducte BTC –Bakú, Tblissi i Ceyhan– fa arribar a la Mediterrània el 30% del petroli que consumeix Israel.

Ahir, l’Azerbaitjan va ser atacat amb uns quants drons iranians, tot i que Teheran va negar ser-ne el responsable. El règim fa anys que acusa Bakú de ser un perill per a la seguretat de l’Iran perquè actua, a parer seu, com un estat subsidiari d’Israel. “Exigim a la República Islàmica de l’Iran que, en el mínim temps possible, ofereixi una explicació clara, faci una investigació adequada i adopti les mesures necessàries”, va reclamar el govern àzeri.

L’Iran s’arrisca a jugar amb foc amb qualsevol pas militar contra Turquia, que clarament és una potència armamentística. A més, com a membre de l’OTAN, qualsevol atac contra el seu territori pot activar l’article 5 de l’aliança, de manera que la resta de socis es vegin obligats a defensar-la. L’Iran pot passar de la solitud en aquesta guerra a l’acorralament absolut.

L’amenaça del panturquisme

L’Iran també es veu obligat a actuar amb peus de plom pels vincles innegables entre Turquia i l’Azerbaitjan. Teheran sempre ha vist com una amenaça el panturquisme, és a dir, la unió de tots els pobles túrquics, perquè afecta directament les províncies septentrionals del país, que constitueixen l’Azerbaitjan iranià (l’Azerbaitjan Occidental, l’Azerbaitjan Oriental, Ardabil i Zanjan). Es calcula que, a tot l’Iran, hi viuen entre 15 i 23 milions d’àzeris.