29.01.2026 - 19:50
|
Actualització: 29.01.2026 - 19:57
Abans-d’ahir vaig dedicar la Píndola a analitzar els resultats de l’enquesta de població activa (EPA) del quart trimestre, que, en el cas de Catalunya, no vaig dubtar a qualificar de dolents, perquè l’ocupació havia baixat i la desocupació estava pràcticament igual en nombre, però amb una taxa que havia pujat del 8,18% al 8,24%; en canvi, al conjunt de l’estat espanyol havia baixat, per primera vegada en molt temps, del 10%. Vaig remarcar la meva sorpresa per aquest comportament tan diferent entre tots dos territoris. “Això, històricament –recordava–, només succeeix quan hi ha una crisi seriosa, que ens afecta més a nosaltres, perquè tenim més indústria, que sempre és la més afectada. Però no sembla pas el cas actual.” Hi havia alguna cosa que no em quadrava. Massa diferència.
I vet aquí que ahir em va escriure Joan Canadell i em va dir si havia notat res d’estrany a l’EPA i, sobretot, a Girona, perquè és l’única demarcació catalana on la taxa de desocupació s’enfila, i d’una manera important. Com és natural, ho vaig mirar, perquè ja havia manifestat que no veia gens clar el resultat global. I sí, alguna cosa ha passat a Girona: resulta que la taxa de desocupació passa del 6,1% al tercer trimestre al 10,1% al quart. Un salt descomunal, que crida l’atenció. És una pujada del nombre de desocupats, que supera el 60%. Això em desperta molts dubtes i em poso a mirar fins a quin punt pot ser encertada la dada, fent comparacions amb algunes altres, per si poden ajudar a escatir què ha succeït. Però, en el fons, no me la crec. D’entrada, hem de pensar que una enquesta, com l’EPA, va perdent fiabilitat a mesura que es van baixant esglaons, però penso que a escala provincial, històricament, ha estat acceptable.
El primer pas és comparar la desocupació EPA amb la desocupació registrada. Habitualment, hi ha diferències, però no solen ser excessives. Calculo la mitjana de la desocupació registrada els dos últims trimestres i em surten 28.400 desocupats i 27.700, per al quart i el tercer, respectivament. A l’EPA, en surten 43.300 i 26.600, respectivament. És a dir, al tercer trimestre hi ha una diferència acceptable entre totes dues dades, del 4%, però en el quart és del 52%, una barbaritat, i que la fa difícilment creïble. Per a no dir gens.
El segon pas és comprovar què ha passat aquests darrers anys entre el tercer i quart trimestres, és a dir, quines diferències hi ha hagut entre les taxes de desocupació EPA entre tots dos períodes. Doncs la mitjana d’aquests darrers tres anys per al tercer trimestre havia estat del 8,2% i la del quart, del 8,6%. És a dir, havia pujat una mica, però res a veure amb la del 2025.
El tercer pas consisteix a examinar la taxa de desocupació registral, que calcula el Departament de Treball i que utilitza només estatístiques reals (no enquestes). Per calcular-la fa servir la xifra de desocupats del registre i una aproximació a la població activa, calculada com a suma de la desocupació registrada i els afiliats a la Seguretat Social residents en el territori considerat. L’avantatge d’aquest indicador és que s’ofereix mensualment per a diversos nivells territorials, inclòs el municipal… i en xifres reals. Doncs bé, aquest índex de desocupació registral, a la demarcació de Girona, presenta una mitjana del 7,0% el tercer trimestre i del 7,5% el quart. Són xifres raonables i, sobretot, és raonable la diferència entre tots dos trimestres.
El quart pas és fer palesa la nul·la sincronització que hi ha entre Girona i la resta de demarcacions catalanes. No és que hi hagi d’haver un paral·lelisme obligat, perquè tenen estructures productives molt diferents, però tampoc no sembla acceptable una diferència tan important i en sentit contrari. En totes, la taxa de desocupació del quart trimestre havia baixat, comparada amb la del tercer. A Barcelona, del 8,3% al 7,9%; a Lleida, del 6,3% al 5,7%; i a Tarragona, del 10,6% al 10%. Recordem que a Girona ha passat del 6,1% al 10,1%. Heus ací, doncs, un altre dubte més que raonable sobre la fiabilitat de la dada gironina de l’EPA.
Amb aquestes dades, estic segur que l’EPA s’ha equivocat a Girona. Per això parlo amb la patronal gironina, FOEG, per si han notat cap circumstància especial que els faci pensar en aquest augment sobtat de la desocupació. La resposta és contundent: “Per la informació directa que ens donen les empreses, no identifiquem cap element que permeti d’explicar una diferència d’aquesta magnitud entre les dades del SEPE i les de l’EPA. En tot cas, atesa la dimensió i el caràcter sorprenent de la diferència observada, la FOEG farà un seguiment de l’evolució els trimestres vinents. Si les dades es normalitzen, ho interpretarem com un fenomen esporàdic estructural.”
No han notat res els gironins, però també ho vull preguntar a l’Idescat. I em responen: “L’EPA és una operació duta a terme per l’INE, molt potent i de referència en la informació estadística del mercat de treball. Així i tot, com que és una operació estadística de caràcter mostral, les estimacions estan subjectes a variabilitat, que pot augmentar quan es tracta de col·lectius, territoris o estrats de dimensions més reduïdes.” És a dir, que no ho poden saber perquè les dades vénen de Madrid, però deixen la porta oberta a un possible error original.
I aquesta és la història. Per a les xifres globals de l’estat espanyol no té gens d’importància, perquè no fa canviar res, però per a les de Catalunya sí que en té. A l’estat, per exemple, la desocupació ha baixat del -5,2% i a casa nostra s’ha mantingut, cosa que indica un comportament molt pitjor del mercat, com esmentava a la Píndola de dimarts. En canvi, si a Girona la desocupació s’hagués comportat com aquests darrers anys –cosa molt possible–, la xifra global catalana hauria pogut baixar d’un -4,9%, i això indicaria una evolució més positiva i més lògica en comparació amb el comportament de l’estat espanyol. És clar, doncs, que la conclusió canvia molt.
I, finalment, dues coses que em preocupen. La primera, que trontolli la confiança en l’estatística. Si passés això, voldria dir anar a les palpentes i incidiria plenament en l’aplicació de les polítiques correctives que les autoritats haurien d’aplicar. I la segona, que les dades hagin passat per la Generalitat sense haver parat esment en aquest possible error i que s’hagin emès conclusions amb aquesta dada inclosa. O no s’han mirat a fons les dades o s’han precipitat en els comentaris molt positius que han fet. Hi insisteixo, a mi em preocupen totes dues.
