Xiula: “Hi ha homes que ens han dit que els neguem la masculinitat”

Els quatre components de Xiula es posen en la pell d’uns exploradors a l’estil d’Indiana Jones per emprendre una aventura cap a una terra d’utopies, un viatge a les arrels del grup, però alhora molt connectat amb el present. Es tracta de Xiulalaland, el seu darrer disc i el setè de la seva trajectòria. Al llarg de tretze cançons, el grup de música familiar tracta qüestions com l’agraïment, la masculinitat, el dret de manifestar-se, l’addicció a les pantalles i l’escalfament global, entre més.

Com sempre, ho fan amb lletres aptes per a grans i petits, amb la voluntat de no infantilitzar el públic ni tractar-lo amb paternalisme. Tampoc la sonoritat no és la típica que podria associar-se a un grup familiar, sinó que, novament, ofereixen una àmplia varietat d’estils musicals, des del rap fins a la rumba, passant pel reggaeton i l’electrònica. “Ens emmirallem amb allò que sona, però sense que sigui una moda que cal seguir tant sí com no. Sempre hem volgut que la música parlés per si mateixa”, explica Marc Soto, membre del grup. “Anar cap al reggaeton o ritmes urbans és una manera de connectar amb un públic més adolescent, però intentem que sigui música normal, per a tots els públics.”

La paternitat, petita bomba atòmica

Com que és un grup familiar, els temes relacionats amb la criança són habituals a Xiula, i aquesta vegada han volgut descriure, a la cançó “Gegant”, l’arribada d’una criatura com una “petita bomba atòmica” en la vida d’una persona. “Jo he estat pare fa relativament poc, i en la música que fem sempre hi som nosaltres, el nostre moment vital i les coses que ens passen”, explica Jan Garrido, un altre membre del grup. “Aquesta idea ja va aparèixer tres discs enrere, en què vam cantar al voltant del fet que ser pares ho capgira tot i res no és com esperaves. Les idees que tens de com ha de ser se’n van a la paperera i descobreixes uns fruits que són diferents i interessants: un amor molt gran, coses que no sabies que tenies, però també moltes nits sense dormir… Els pares i mares que ens escolten agraeixen que algú parli sobre això. Que la maternitat o paternitat no és sempre increïble, tot i que també té molt d’amor. I els nens i les nenes, en comptes d’escoltar cançons sobre els dies de la setmana o animalons, que també és necessari, veuen que a dalt seu també passen coses, que els pares i mares tenen debilitats, paciència limitada…”

Al tractament realista sobre la paternitat, també hi inclouen la qüestió de l’ordre, un element habitual de conflicte en moltes famílies, amb la cançó “Marie Kondo toca fondo”. “A casa meva és totalment impossible mantenir l’ordre!”, afegeix Rikki Arjuna, també membre del grup. “Aquesta cançó havia de ser una innocentada. El 28 de desembre vam demanar a la gent que ens enviés fotos de casa seva, que faríem una cançó sobre el desordre. Va tenir tantes respostes, que vam entendre que els la devíem. Les nostres seguidores van triar el títol. Després del tercer fill, Marie Kondo va reconèixer que era impossible tenir la casa endreçada. Que el gurú de l’ordre es vegi sumida en el caos ens dóna una mica d’oxigen…”

Les pantalles: aixecar la mirada, tant pares com fills

Xiula tampoc no esquiva temes d’actualitat com tots els envits que impliquen les pantalles en la criança, Ara bé, a “Aixeca la mirada”, el missatge és també per als adults. “Fa tres discs dèiem ‘compte amb les pantalles!’, però ara el missatge ja és més clar: mirem-nos els uns als altres, on posem el focus de les nostres vides?”, diu Arjuna. “Passem moltíssimes hores davant les pantalles, i això genera un dèficit d’atenció cap a les criatures, que no se senten prou vistes. Igual que la parella o els amics. Això fa que les criatures hagin de captar l’atenció d’una manera potser més bèstia, perquè els pares vegin que hi són. A part, donem mal exemple, enganxats tot el dia al mòbil. És una cançó perquè nens, nenes i adolescents també la puguin cantar als pares: ‘Aixeca la mirada, que sóc aquí!'”

“És un tema que em preocupa com a pare, perquè s’ajunta el fet de distreure’s, d’informar-se, el de fer deures i el de comunicar-se. Tot ho fan amb pantalles”, comenta Adrià Heredia, membre del grup. “Encadenen pantalla amb pantalla: per mirar una sèrie, per parlar amb amics, per buscar informació… En quin moment, especialment en adolescents, tu pots controlar què fan? Els adults també estem tota l’estona connectats, però un adolescent, el triple, i és complicat posar-hi límits. La societat no hi ajuda, perquè si a l’escola els donen ordinadors i els faciliten aquestes eines, què has de fer a casa? És veritat que els pares som referents, ens hem de posar límits i que no ens vegin tot el dia enganxats.”

“Pots pixar assegut”: qüestionar la masculinitat des de l’humor

Com en discs anteriors, en aquest àlbum tampoc no s’estan de tractar qüestions relacionades amb el gènere, però sempre amb humor, i no pas confrontació. El videoclip de “Pots pixar assegut”, en què col·labora Manu Guix, el van publicar el mes passat i es va fer molt viral. Hi apareixen asseguts en vàters al mig del carrer i conviden els homes a deixar de pixar drets, per una qüestió d’higiene. “Per parlar de la masculinitat en general, ens podria sortir una cançó molt dogmàtica i adoctrinadora, però preferim triar temes concrets, com ara, que homes i nens puguem aprendre a pixar asseguts”, explica Garrido. “A Catalunya encara costa força, però a Alemanya o als Països Nòrdics els ho ensenyen de petits. És perquè el lavabo quedi més net i, a més, és bo per a la pròstata. La gent s’ha preguntat què hi fèiem, asseguts en una tassa de vàter enmig de la Rambla, i ha servit per a reflexionar. Hi ha homes que ens han dit que els neguem la masculinitat o que continuaran pixant drets perquè després netegen. Però hi ha microgotes… També hi ha dones que ho han criticat.”

Xiula també fa sessions educatives a instituts, i darrerament expliquen que han trobat polarització sobre la qüestió del gènere. “Ara hi ha un feminisme antipunitivista que comença a ser més integrador de les parts”, afegeix Garrido. “És important que els adolescents se sentin part del que passa, anomenar les coses amb conciliació. A les escoles ens trobem opinions de nens i nois que són per posar-se les mans al cap…”. “És un discurs reaccionari que potser aprenen a les xarxes i, a més, a vegades se senten jutjats, sense haver fet res encara”, afegeix Arjuna. Heredia ho comparteix: “Agafen idees que no saps d’on vénen, i cal estar-hi alerta. També hi ha un treball a fer de pares i mares, els nens també actuen en funció del que veuen a casa. Com es relaciona el pare amb la mare? Qui decideix? Si a casa hi ha un desequilibri i s’hi afegeix aquest discurs, la situació és complicada.”

La importància dels referents femenins

El feminisme també apareix al disc de més maneres, per exemple, parlant de la importància dels referents femenins. A “Boombera”, fan valdre aquest ofici i deixen clar que les dones també poden fer-lo. “Volíem fer una cançó divulgativa per donar a conèixer uns quants consells per a quan hi ha un incendi “, explica Garrido. “Volíem ampliar la cançó de ‘Sóc un bomber amb la camisa oberta i el bigoti tort’. La imatge del bomber fort, valent i home. És un gremi que els nens i les nenes s’estimen molt i està bé que tinguin una actualització d’això, que sigui ballable. Que es digui “Boombera” i que les nenes vegin que ho poden ser en un futur és positiu, però no és nuclear en la cançó, va sobre bombers i bomberes”.

A banda, també dediquen un tema, “La Paula”, a una dona molt important en la seva vida, la productora de la banda, que alhora serveix com a himne d’apoderament femení. “És una cançó que li vam fer al seu casament, va sortir d’una manera molt bonica i la vam voler posar al disc. La Paula és una peça molt important de Xiula, angular, fa que el grup funcioni i l’estimem molt”, diu Marc Soto.

Durant el 2026 el grup farà una ronda per uns quants escenaris de Catalunya. Com sempre, amb l’objectiu d’entretenir, fer reflexionar i, com ells mateixos diuen, contribuir al bé comú amb la música.