Victòria Pascual: “Ens omplim la boca de canvi climàtic i portaran productes que contaminen molt”

[Actualització: Els països de la Unió Europea han aprovat finalment l’acord amb Mercosur. França, Hongria i Irlanda hi han votat en contra. L’entrevista es va fer hores abans de l’aprovació, quan encara no era gens clar quin seria el resultat final.]

Els pagesos tornen a estar en peu de guerra. Aquesta vegada es manifesten contra l’acord comercial que la Unió Europea vol signar amb Mercosur, el bloc econòmic i polític creat per fomentar la integració entre països de l’Amèrica del Sud i facilitar el comerç i la cooperació entre ells.

El sector se sent utilitzada com a moneda de canvi i diu que l’acord és una amenaça directa perquè fa perillar la pagesia de proximitat i beneficia les grans empreses. També lamenten que el govern català no compleixi els acords de mínims a què van arribar al febrer i critiquen la gestió que fa de la dermatosi nodular contagiosa. De tot plegat, en parlem amb Victòria Pascual, pagesa de trenta anys de Malpàs (Alta Ribagorça) i vocal del Gremi de la Pagesia de Catalunya.

—Per què us torneu a manifestar?
—Sobretot pel tractat de Mercosur, perquè som moneda de canvi de la pagesia amb altres sectors com pot ser l’automobilístic. Defensem la pagesia del territori per poder tenir les mateixes normes i clàusules.

—Per què us hi oposeu tan fortament, al Mercosur? Quines repercussions té per al sector aquest acord comercial?
—Ens hi oposem per l’alimentació i la salut. Nosaltres fem un producte de molt bona qualitat, defensem la zona rural, i els productes de l’Amèrica Llatina no vindran amb les mateixes condicions. Allí tenen hormones de creixement, tenen herbicides que a Europa són prohibits, la manera de produir és diferent, el preu de producció és molt més baix. Ens omplim la boca d’ecologia i canvi climàtic, i portar producte d’allí és contaminar molt i desforestar.

—Per què creieu que és una amenaça?
—Perquè vindran a un preu molt més barat i ens aixafaran.

—Com ho notarem els consumidors?
—Al supermercat hi haurà els mateixos productes, segurament amb un preu més baix, però en el moment que falti la pagesia de proximitat, els grans lobbies faran el que voldran.

—Per què la Unió Europea té tanta pressa de signar-lo?
—Perquè els països de l’Amèrica del Sud també pressionen. Als grans lobbies automobilístics, per exemple, els interessa portar cotxes cap allà. La pagesia som moneda de canvi.

—La pagesia és el sector que en sortiria més malparat?
—Ens tocaria molt, però també la salut. Parlem d’uns productes fitosanitaris que aquí s’han anat prohibint perquè hi ha estudis que demostren que afecten la salut dels humans i entraran de fora sense cap mena de clàusules.

—Quin paper hi té Espanya en l’acord de Mercosur?
—La pilota és a la teulada d’Itàlia i Espanya. Si un dels dos es fa enrere, no hi haurà prou vots per a tirar-ho endavant.

—I el govern català, què n’opina?
—Ens diu que ens fa molt costat, que hi ha punts que ens perjudicarien, però tampoc no ens l’acabem de creure.

—Uns dels objectius és que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, us ajudi a pressionar a Madrid. Creieu que ho farà?
—Seria l’ideal. Confiem que colli. És cosa de Madrid, suposo que també hi ha interessos polítics, en això no hi entenc. Però al final, si veuen que arreu de l’estat hi ha mobilitzacions i la pagesia hi estem totalment en contra, les comunitats autònomes haurien de collar més.

—El conseller Ordeig s’avé a parlar amb el sector. Us hi reunireu?
—Esperem a veure si ho veiem clar o no. Som un moviment assembleari i s’haurà de votar.

—Si us hi reuniu, què li reclamareu?
—Hi ha moltes coses a sobre la taula. El Mercosur ha estat la guspira que ens ha fet plantar, però també hi ha les retallades de la PAC del 2027 que ens poden perjudicar molt, els protocols de sanitat animal no els veiem lògics. Ara ha sortit un altre cas de dermatosi. Si hi ha unes vaques vacunades i unes que no, per què no maten les que no estan vacunades? I per què no s’han vacunat eixes vaques? Sóc al tall de la Ribagorça, sabem que el conseller és a prop. Li hem proposat que vingui al tall a explicar-nos-ho ell mateix, que no ens mengem ningú. Si és un conseller com Déu mana, que doni la cara davant de tota la pagesia.

—També hi ha malestar pels acords del febrer entre el Gremi de la Pagesia i el govern, l’anomenat acord de Cervera. Al Gremi dieu que no s’ha complert la majoria dels compromisos. Què falla?
—Hi ha punts com el del gasoil que el van signar i després es van adonar que no el podien complir. Hi ha punts que s’han complert perquè ja eren mig pactats i tot quasi fet, i alguns altres en espera. Un era fer un estudi sobre el Mercosur, i fins avui no hem tingut la documentació. Ha passat quasi un any… Nosaltres tenim terminis per a la burocràcia, ells també s’haurien d’espavilar.

—Fins quan allargareu els talls?
—Això dependrà de la gent. Potser hi haurà talls que s’aixecaran, que demà tornaran, potser es mouran. Va una mica a remolc de la gent que hi ha als talls i les assemblees.

—Però la idea és mantenir les mobilitzacions?
—Sí, hem de collar perquè Espanya voti en contra de l’acord del Mercosur.

—I si el signa?
—Hi hauria un canvi i s’alçarien talls, encara que hi ha més coses a negociar. Es va movent i va d’acord amb la gent que hi ha.