17.10.2025 - 14:33
|
Actualització: 18.10.2025 - 17:28
Rosalía té acostumats els seus seguidors al misteri, a l’enigma. Per això, qualsevol moviment, gest o publicació que fa és analitzat al detall i la bola d’especulacions respecte als seus pròxims treballs musicals es fa com més va més gran. Aquesta setmana mateix, per exemple, les xarxes van embogir quan va publicar al seu canal de la xarxa Substack una partitura del que podria ser una de les seves pròximes cançons. La partitura, titulada “Berghain” –igual que el nom d’una de les discoteques de techno de Berlin més famoses d’Europa–, va ser ràpidament interpretada per molts dels seus seguidors per a saber com sonava. Tres dies després, la cantant de Sant Esteve Sesrovires tornava a fer bullir les xarxes amb la confirmació de la seva participació en el pòdcast Radio Noia, de la periodista Mar Vallverdú a Radio Primavera Sound.
Per a un pòdcast minoritari com Radio Noia, l’entrevista a una estrella de talla mundial com Rosalía ha estat tot un esclat de popularitat. N’hi ha prou per veure que l’endemà d’haver publicat l’entrevista amb Rosalía, el vídeo ja en té més de trenta mil reproduccions. En canvi, els programes anteriors ni tan sols arribaven al miler. La conductora Mar Vallverdú explica des de bon inici com està de nerviosa pel fet de tenir Rosalía al seu costat, estirada al llit del seu dormitori, on fan l’entrevista, i explica que tot va començar quan li va enviar un missatge directe convidant-la al programa, però sense cap pretensió real que arribés a bon port. “Tu em vas convidar! Em vas dir: ‘vols venir al meu llit a fer una entrevista?’, i vaig dir ‘és clar que sí'”, diu simplement la cantant.
Barcelona i el català
L’entrevista s’allunya des d’un bon principi d’allò que representa que és una entrevista. No cerca titulars, és més aviat una conversa entre dues amigues que parlen de les coses que els agrada, del que no els agrada, de com pensen i de quines coses troben importants. Aquesta comoditat fa que, de bon inici, Rosalía celebri poder relaxar-se i xerrar en català: “Que xulo poder pensar i verbalitzar des del meu idioma, des de la manera com jo vaig aprendre a pensar quan era petita. A la meva sempre ho porto amb mi. Des del principi, és en català. És un privilegi per a mi poder fer una entrevista així.”
Explica que el salt que va fer per a connectar amb la indústria musical de talla mundial l’ha fet “mig trilingüe”, però precisa: “Parlo les tres llengües fatals, i arriba un punt en el qual et fots un embolic, estàs barrejant llengües i és com molt challenging“, mostra dels anglicismes que insereix en el seu discurs. Tot i això, diu que intenta centrar-se en la part positiva d’aquest salt des de Sant Esteve Sesrovires als Estats Units perquè si pensa en com de difícil que és psicològicament, embogiria.
“A mi no m’agrada gens ser lluny de la gent que estimo, però d’alguna manera la vida m’ha portat a haver de viure això constantment”, diu. Posa d’exemple la pandèmia, que la va allunyar durant anys de Catalunya i ho va passar molt malament. Ara, en canvi, diu que cada cop sap adaptar-se millor als períodes que no pot passar per casa.
Diu que, encara que visqui lluny, mira de mantenir el contacte amb la vida barcelonina. Ja sigui per estar amb la família, per a acostar-se a la sala Beckett a l’obra Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla de Berta Prieto, o per a, senzillament, recórrer la ciutat en moto. “Sóc una noia d’un poble de prop de Barcelona, de Sant Esteve. És qui sóc, per molt que viatgi, sempre vull tornar”, diu. Recorda els concerts que feia pel Raval, mentre estudiava, i quan es va independitzar de casa els pares i va viure a Barcelona, primer a Sant Andreu –”vaig compartir pis amb dos nois, no ho tornaria a fer”– i després a Bogatell, on sortia a córrer per la platja.
El nou àlbum de Rosalía
Malgrat que la conversa no cerca titulars, no pot passar per alt les especulacions sobre la publicació, aviat, del seu quart àlbum, ara que farà quatre anys de la publicació de Motomami. Rosalía explica que aquest estiu l’ha passat “clausurada fent el següent projecte”. “Com l’estiu anterior”, precisa. De fet, explica que fa gairebé tres anys que hi treballa, i que, fins i tot, durant el tram final de la ronda Motomami que la va dur per escenaris de tot el món ja va començar a treballar-hi. “Era molt cansat, però guardava idees a una escala més conceptual”, diu.
En un moment de la conversa, Rosalía li diu el nom del projecte, però la revelació és ocultada pel programa amb un xiulet i tapant la imatge. El que sí que diu obertament és que amb aquest nou disc no té por del fracàs.
“Vaig sentir l’altre dia que hi ha dues maneres de tenir confiança. Una està basada en la creença que tindràs èxit, i l’altra està basada a no tenir por del fracàs”, diu. Això, afegeix, va impactar-la, perquè diu que és la primera vegada que ha fet un disc des de la segona opció. “Durant els quinze anys que he treballat fent música realment sempre era des de la creença fèrria que anirà bé, pels meus collons que ho aconseguiré. I és una confiança de fora cap endins. En canvi, la confiança que és més des d’una incondicionalitat i deixar anar, és de dins cap enfora. No havia fet mai un disc des d’aquest lloc.”
Malgrat que no dóna dates de quan es publicarà l’àlbum, diu que, en principi, ja està enregistrat, però no descarta acabar fent algun enregistrament més.
L’espiritualitat
La conversa també toca temes transcendentals i explica que té un desig de creació que sap “que aquest món no pot satisfer”. “M’he passat tota la vida amb aquesta sensació de buit. De vegades et confons, pensant que amb alguna cosa material el pots omplir, amb una experiència, un embolic en què et fiques o fins i tot les relacions romàntiques en què poses la parella en un pedestal. Potser estem confonent aquest espai. Deu ser que aquest espai és l’espai de Déu, el d’una divinitat. Potser Déu és l’únic que el pot omplir”, comparteix Rosalía.
“Molts cops em deixo guiar sense voler per motivacions mundanes, però d’alguna manera tinc la il·lusió de trobar altres camins. Crec que hi ha d’haver un altre camí”, diu, i viu que amb aquesta contradicció i la voluntat de superar aquestes motivacions.
