Oriol Junqueras és el cap de llista d’Esquerra a les eleccions de diumenge al congrés espanyol. VilaWeb li ha enviat un qüestionari, que ha respost aprofitant estones lliures del judici o temps que ha robat de la presó. El president d’Esquerra Republicana no ens explica solament la campanya electoral, sinó que també respon sobre aspectes més personals de la seva estada a la presó. Ens explica com ha après a ser més perseverant i com d’important és la perseverança per a guanyar.

Es pot dirigir l’independentisme des de la presó?
—El que segur que no es pot fer és renunciar a fer política perquè l’estat espanyol ens hagi empresonat o obligat a marxar a l’exili, perquè fer-ho seria fer efectiva la repressió i regalar una victòria a l’Estat. En tot cas, en el cas d’Esquerra Republicana sempre hem dirigit el partit de forma coral, a través dels òrgans de direcció del partit, i ara no és cap excepció.

Es pot investir un president espanyol sense pactar un referèndum?
—L’independentisme ho va fer quan va decidir votar a favor de fer fora a Rajoy.

Diferències entre PP i PSOE, quines hi ha?
—No són el mateix però és obvi que costen de diferenciar respecte Catalunya.

L’independentisme ha de promoure una república espanyola?
—El nostre objectiu legítim ha estat, és i serà aconseguir la independència de Catalunya i construir la República catalana i aquesta pot ser una palanca de canvi per al republicanisme espanyol, veurem si el sabran aprofitar.

Quina part del programa dels vostres rivals independentistes que es presenten a Madrid us agrada?
—Ja sabeu que no acostumo a parlar dels altres partits. Només he llegit el programa electoral d’Esquerra.

Quina part del programa dels vostres rivals unionistes us agrada?
—No els he pogut llegir, però segur que trobaríem alguna cosa.

Acceptareu un indult si el proposa una altra persona o entitat?
—Res del que hem fet és delicte. És més, em sento legítimament orgullós de tot el que hem fet perquè els ciutadans d’aquest país puguin decidir el seu futur. Votar i fer un referèndum no és cap delicte, ho vaig dir des de la mateixa sala del Tribunal Suprem. En canvi, impedir-ho per la força i utilitzant la violència contra la ciutadania, això sí que ho és. Només contemplo l’absolució.

Què opineu de la feina de l’exili? Quin valor donen a la sentència alemanya?
—La feina des de l’exili és molt valuosa. Crec que en dos aspectes ha estat important, ha servit per posar veu a la repressió i la presó, i ha fet una feina destacada d’internacionalització de la causa de la democràcia dels catalans. Com acostuma a dir l’estimada Marta Rovira, són dues cares de la repressió.

Deixareu els escons al parlament?
—Ja he anunciat que agafaré l’acta de diputat al Congrés, no penso renunciar als meus drets polítics i aniré fins al final per posar contra les cordes aquest estat que està entossudit a demostrar la seva regressió democràtica. Ens volen silenciar i seran les urnes les que ens tornaran la veu.

Pels ciutadans sovint representa una altra agressió veure segons quins moments del judici. Com viviu el dia a dia, vosaltres?
—No podem valorar només el que està passant a la sala, perquè estaríem minimitzant-ho, es tracta d’una causa general sencera contra l’independentisme amb moltes derivades i, sobretot, una indefensió gairebé sistemàtica, la més gran evidentment és la presó preventiva. Però n’hi ha moltes, se’ns han vulnerat gairebé tots els nostres drets fonamentals. No és un procés just i arribarem fins al final per denunciar totes i cada una de les vulneracions, si cal arribant a altres tribunals.

Com us trobeu després de dos mesos de judici?
—Estic fort i animat. Els trasllats i el dia a dia amb el judici són molt cansats, ens fan llevar molt d’hora i arribem a última hora de la nit, però estic ferm, convençut i amb ganes de demostrar la nostra innocència. I, sobretot, vull seguir treballant sempre per Catalunya i per la veritat.

Què us sembla l’actitud de Marchena?
—Es fa difícil separar a trossets i valorar per separat quan parlem d’una causa general.

La condemna, què creieu, ja la tenen decidida i escrita?
—És probable que hi hagi gent que tingui la sentència escrita, és possible fins i tot que la tinguessin abans i tot de l’1 d’octubre. Però també és veritat que aquest judici és també un examen a la democràcia espanyola. L’Estat no ha pogut resistir la temptació d’empresonar-nos, d’intentar apartar-nos, tot i saber que res del que hem fet és delicte i que s’estan carregant el seu propi estat de dret. Tothom sap que som innocents, que votar i fer un referèndum no és cap delicte, perquè així ho va decidir explícitament el Congrés dels Diputats. No ens aturarem per la presó i la repressió. Som conscients que la presó és una fase més del nostre camí cap a la llibertat, perseverem. I si perseverem, guanyarem.

Quina condemna espereu? No quina desitgeu, si no quina calculeu?
—No puc contemplar cap altra opció que l’absolució. Res del que hem fet és delicte, res. Votar i fer un referèndum no és cap delicte. Qui potser hauria de témer una condemna és el propi estat espanyol.

Heu fet algun amic a la presó? Quin, i per què?
—He conegut gent molt interessant, especialment a Estremera i a Lledoners, a Soto encara no he tingut prou temps.

Quines coses heu descobert a la presó que no coneixíeu de vostè mateix?
—He après el valor de la perseverança. De fet, tinc més clar que mai que si com a societat perseverem i perseverem, la victòria arribarà. Si en un any i mig no han estat capaços de fer-nos moure ni un mil·límetre de les nostres conviccions és que no podran fer mai i demostra que si perseverem, som imbatibles.

Quin any serem independents?
—Pel bé dels catalans, cal fer-ho tan aviat com sigui possible.

Què opineu de la desobediència civil? Farà falta, o només cal ser més? Podrem ser independents només votant, o caldrà alguna altra cosa?
—Sempre m’haureu sentit dir que no renunciarem a cap via democràtica i pacífica que ens porti a aconseguir el nostre objectiu, que és la independència de Catalunya. I és evident que el camí que han utilitzat altres grans nacions i moviments socials per aconseguir els seus objectius legítims són vàlids també per a Catalunya.

Espanya no ha permès mai, excepte a Guinea, un referèndum d’independència. Per què creu que ara sí?
—A Esquerra Republicana som els que no ens aturem ni ens rendim mai. Ens van dir que era impossible que els independentistes guanyéssim unes eleccions i ho vam fer. Ens van dir que era impossible governar a un poble com Sant Vicenç dels Horts i ho vam fer. Ens van dir que no agaféssim el departament d’Economia, perquè no seríem capaços de quadrar els comptes i ho vam fer. I ens van dir que no seríem capaços de fer el referèndum de l’1 d’octubre i el vam fer. No tinc cap dubte que els catalans tornarem a votar i guanyarem.

La via ha de ser unilateral, com fins ara? Per què?
—Sempre he defensat que aquest procés, com tots els processos polítics complexos, és multilateral, perquè hi intervenen molts actors, no només Catalunya i l’estat espanyol, també la Unió Europea, els principals estats europeus, les grans potències mundials, els sectors econòmics i les multinacionals, etc. Ara bé, caldran decisions unilaterals per avançar? Segur que sí.

Quines lectures us han influït dins la presó, i per què?
—M’he tornat a retrobar amb Stefan Zweig i els seus moments estel·lars de la humanitat. De fet, vaig poder fer un taller amb més presos sobre aquest llibre. També he llegit algunes novel·les en italià i llibres sobre física.

Esteu estudiant alguna cosa en especial, i amb èmfasi? Per què?
—Llegeixo tant com puc sobre física i física quàntica. I aprofito les hores també per transmetre coneixements a través de petites històries i contes per als meus fills, el Lluc i la Joana.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb