Ha estat dues vegades secretari general del PSM i va ser conseller d’Agricultura i Pesca del govern de les Illes. Mateu Morro (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1956) és un dels històrics del PSM, però avui se situa fora de la primera línia política, i de la segona i la tercera. Això sí, diu que no podrà deixar de fer-ne mai. Avui, entre més, des del seu vessant d’historiador. És per això que, després de més de quaranta-cinc anys fent feina amb la història del mallorquinisme polític, el nacionalisme d’esquerres a les Illes i la seva relació amb els intel·lectuals i la cultura, ha publicat la tesi doctoral Esquerra Republicana Balear i el mallorquinisme popular durant la Segona República.

Diu que és important conèixer els antecedents històrics del nacionalisme polític d’esquerres. I, tot i l’existència d’unes altres obres de referència, com El mallorquinisme polític, de Gregori Mir, Els mallorquins, de Josep Melià, o els estudis que va començar Josep Massot i Muntaner als anys setanta, va decidir d’emprendre una recerca per a aprofundir en aquest camp, no tan sols en l’època de la guerra, sinó també en el període de la república i els anys trenta. Parlam amb ell de tot això, i de com els ideals que abanderava Esquerra Republicana Balear avui continuen ben vigents.

—En quin context podem dir que es crea Esquerra Republicana Balear?
—Esquerra Republicana Balear es crea els primers mesos de l’any 1934, però té els seus antecedents amb una altra formació política, que era Acció Republicana de Mallorca, que s’havia constituït el 1932. És, per tant, una formació de caràcter republicà, d’esquerres, vinculada a la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, que va ser president del govern i president de la Segona República. I incorpora un bon grapat d’intel·lectuals mallorquinistes vinculats a l’Associació per la Cultura de Mallorca i de Joventut Escolar. Aquest component de gent mallorquinista que forma part d’un moviment més ampli, on hi ha gent més a la dreta, que era el mallorquinisme cultural, que s’incorporen a Acció Republicana i després a Esquerra Republicana, li donen un component de mallorquinisme, de lluita per l’autonomia, i formen el que podríem dir un moviment polític vinculat a l’alliberament nacional.

—Què proposaven?
—Que el país aconseguís un autogovern democràtic i que es pogués atendre les necessitats econòmiques, el futur i, també, evidentment, la llengua i la cultura.

—Podem dir que és el germen del mallorquinisme polític?
—Aquest moviment mallorquinista té els seus antecedents a final del segle XIX, en el que coneixem com la Renaixença. És a dir, en la recuperació de l’ús formal de la llengua i la reivindicació de la cultura, que en una passa posterior pot incorporar l’alliberament polític, la democràcia política o la justícia social, com a reivindicació. Veníem d’una cultura que havia estat totalment perseguida, amb un estat espanyol autoritari o unitari que no admetia la diversitat de cap manera. És un fet comú a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Per això surt un moviment que té primer l’expressió cultural. A vegades, amb entitats com poden ser els Jocs Florals. I, després, a Mallorca té molta importància l’escola mallorquina, amb figures destacades com Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera. També, en un cert nivell, l’empenta que dóna Antoni Maria Alcover en la seva tasca d’elaboració del diccionari català-valencià-balear i les rondalles que arreplega.

—I aquest moviment ha d’entrar dins l’àmbit polític.
—Li costa molt d’entrar, perquè la política mallorquina està dominada per poders tradicionals. Som en l’època de la restauració monàrquica, que és un sistema basat en el caciquisme polític, que, sintèticament, vol dir controlar la població, controlar els vots i alterar l’expressió plenament democràtica, cosa que fa molt difícil que s’expressi el pluralisme polític. I també s’ha de tenir en compte què és el republicanisme, que existeix des de mitjans del segle XIX i que, d’una manera o d’una altra, es fa present també dins la vida. Hi ha diferents intents que el republicanisme i el mallorquinisme formin un sol cos per millorar o per canviar la vida política mallorquina. I és durant la Segona República, amb Acció Republicana i amb Esquerra Republicana Balear, que les trajectòries del republicanisme i del mallorquinisme troben un punt de contacte i s’expressen amb més força.

—Per què?
—La Segona República obre moltes possibilitats i representa un pas qualitatiu molt important. S’implanta aquest moviment a molts pobles i té un creixement dins la societat, que s’expressa amb la participació d’aquests republicans d’esquerra dins el moviment obrer, dins el moviment pagès, dins les entitats culturals i, en definitiva, dins la societat. Hi ha un arrelament, i per això el títol de la meva tesi és “Esquerra Republicana Balear i el mallorquinisme popular durant la Segona República”. Aquest component popular vol trencar l’elitisme culturalista. Era un moviment que es limitava tan sols a la llengua, a la cultura i a la literatura. Estava estancat. Això li dóna una entrada dins la societat, un arrelament i, per tant, una projecció enorme. És clar que tot això es veu truncat d’una manera violenta amb els fets que es produeixen a partir del 8 de juliol de 1936. I aquesta història, que en pocs anys havia aconseguit aquest desenvolupament i aquest creixement, es veu abocada a una repressió tremenda que ja ens du una altra situació, que és el franquisme.

—El gran pes de la formació és gent obrera, però hi ha gent de les elits o la classe mitjana?
—El republicanisme en general, no tan sols de les Illes, és un moviment que vol canviar la societat des d’una perspectiva republicana. En aquest cas, la perspectiva republicana és una perspectiva de democràcia avançada. La república no s’entén tan sols com un fet polític formal. És també un fet social, és una proposta que pretén de crear una societat més justa. Si bé, a diferència de les formacions obreres i sindicals, el republicanisme no té una definició estrictament obrera, sinó que té una definició interclassista. No pretén de fer una revolució socialista, sinó que pretén, dins l’àmbit de la democràcia, d’aconseguir una societat més justa. I, evidentment, això fa que aquest moviment incorpori el moviment obrer, també. Dins els partits obrers també hi ha gent de classe mitjana, però la seva proposta té un caràcter més obert, o no tan especialitzat en la reivindicació sindical o la reivindicació obrera. I això li dóna una certa capacitat d’entrada dins àmbits en què el moviment obrer estricte no ho té tan fàcil. Per exemple, a la ruralia mallorquina, el republicanisme d’Esquerra Republicana Balear té una capacitat d’interlocució més fàcil perquè es pot relacionar amb la nostra realitat i aconseguir-hi una implantació. I hem de tenir en compte que sempre és minoritari, perquè el predomini polític absolut a Mallorca és de la dreta, en aquesta època.

—Joan Sanxo escrivia que no és que el poble no estigués capacitat, sinó que políticament no se li oferia un programa que li pogués interessar.
—En un context difícil com és aquest de les Illes Balears, i com és el de Mallorca, construir un moviment polític nou i alliberador o trencador, constructor d’una nova realitat, no és gens fàcil, hi ha molts d’obstacles. Què passa? Que, molt fàcilment, les persones que tenen unes idees i un plantejament davant la dificultat de connectar amb la gent es tanquen dins el món de les lletres o de la cultura, i creen un moviment literari que pot ser de qualitat, pot donar obres importants, però que és estrictament literari, minoritari i viu dins de si mateix. Llavors, es creen dues realitats, la realitat dels intel·lectuals i la realitat de la societat, que va per un altre cantó. Aquests intel·lectuals poden arribar a pensar que el poble està equivocat, que ells ho fan molt bé, però sense sortir del seu castell, sense davallar al carrer. Aquesta minoria intel·lectual crítica es queda impossibilitada de canviar res, perquè va per un cantó i la població va per un altre. Les preocupacions de cada dia de la gent no són aquestes inquietuds literàries o de recordar el passat històric i el folklore tradicional, sinó que la gent té unes altres preocupacions en la seva vida que han de ser ateses si aquest moviment vol aspirar a qualque cosa.

—I sorgeix Esquerra Republicana Balear.
—I no és una cosa abstracta. És gent concreta, molts d’ells amb una formació qualificada, gent que ha anat a la universitat –Emili Darder era metge, Bernat Jofre era advocat–, amb una talla humana important i amb una trajectòria professional i social. Hi ha més acostament entre els grans ideals d’alliberament i la població que es mou dins el terreny de la realitat. Això té una càrrega d’esperança i de futur, però quan hi ha el tall militar violent, aquesta càrrega d’esperança ens deixa una pregunta: hauria pogut madurar, fecundar i construir una Mallorca nova i unes Illes Balears noves, això, en un estat espanyol democràtic i amb unes relacions amb les terres de part de la catalana?

—I vós, què en pensau?
—Jo crec que sí, que això anava per aquí. També crec que, precisament, el moviment feixista, reaccionari i espanyolista pretén d’escapçar aquestes possibilitats. I ho aconsegueix, perquè evidentment parlam d’una resolució autoritària i violenta, que ens duu a la llarga etapa del franquisme i a l’oblit d’aquestes persones que o van ser assassinades, o van ser empresonades, o es van haver d’exiliar.

—Diuen que havia de ser estrictament balear i amb un contingut espiritual i propi que n’assegurés la independència. Sanxo escrivia: “Són condicions inexcusables perquè Balears abolesqui tuteles estranyes, que a voltes fan negligir els propis interessos i ens converteixen en servidors d’homes i partits que, ultra un desconeixement absolut, estan mancats de degut contacte amb les nostres realitats.” Em sona molt actual.
—Sí, sí. El plantejament d’Esquerra Republicana Balear i el plantejament del republicanisme mallorquinista o republicanisme catalanista o valencianista –aquesta unió entre democràcia lliurement nacional i justícia social– és un tema actual. Esquerra Republicana Balear no ha tingut continuïtat perquè va ser desfeta per la repressió, però moltes coses són plenament vàlides: la lluita contra el feixisme, la lluita contra l’autoritarisme, la defensa dels drets humans, la defensa de la democràcia, la defensa d’estar sempre al costat de la causa popular, la causa obrera, la causa camperola i els moviments populars. Ara, traduir això a allò que passa a partir dels anys setanta, amb el pas del franquisme a la monarquia actual, i els canvis posteriors, és complicat, perquè han canviat tantes coses… I no just han canviat en els anys setanta, vuitanta, noranta, és que en els anys que hem viscut del segle XXI els canvis han estat accelerats.

“Els grans ideals històrics dels moviments nacionals i d’esquerres continuen vigents”

—Per exemple?
—Ho vivim ara amb la irrupció de les noves tecnologies de la comunicació, de les noves tecnologies de relació entre les persones humanes. Tot això ha donat un escenari completament nou. El llegat d’Esquerra Republicana Balear és molt important i ens pot donar eines i suggeriments que avui són plenament vàlids. Segurament, he volgut acabar la tesi començada fa quaranta anys perquè creia que continuava essent vàlida. Ara, és evident que el nostre món és un món de canvis molt accelerats i que, en molts aspectes, no van a favor. Quan veus l’actualitat internacional, fenòmens com l’autoritarisme, l’expansió de l’extrema dreta a escala mundial, el militarisme, les guerres, etc., t’adones que el camí no és fàcil, ans al contrari. En llibertats i drets anam cap endarrere. Ara bé, això no pot dur a una situació d’abandonament o de desànim o de pensar que ja no hi ha res que sigui possible. Els grans ideals d’Esquerra Republicana Balear i els grans ideals històrics dels moviments nacionals i d’esquerres i democràtics continuen vigents.

—Quin és el partit actual que més es podria assemblar a Esquerra Republicana Balear?
—Hem de tenir en compte que Esquerra Republicana Balear estava vinculada a una formació estatal, que era Izquierda Republicana, de Manuel Azaña. Però en el nostre cas tenia aquest component mallorquinista que li donaven els dirigents i una part significativa dels membres, si bé no tots. També hi havia l’admiració per la figura d’Azaña. Aquests elements es barrejaven en el mateix producte. Per tant, és molt difícil, trobar-ne un equivalent. Però si ens fixem en la projecció nacional d’Esquerra Republicana Balear, aquesta projecció du clarament en el germen la definició d’un partit polític que no depèn de fora. És a dir, encara que ells tinguessin aquesta vinculació, es definien com un partit autònom. La proposta mallorquinista sempre ha estat que, si vols aconseguir l’autogovern, això ha d’implicar formacions polítiques capaces de defensar els interessos del país. Per tant, l’hem de cercar dins l’àmbit del nacionalisme d’esquerres. Bàsicament, jo crec que ha estat el PSM i Més, en l’actualitat. Però és molt reduccionista, perquè hem de tenir en compte que aquella gent vivia en una altra època, i és molt difícil de traduir-ho ara.

“La figura d’Emili Darder és humana, professional, cultural i políticament extraordinària”

—Emili Darder és la gran figura d’aquest moviment? O n’hi ha d’altres?
—N’hi ha d’altres. La figura d’Emili Darder és humanament, professionalment, culturalment i políticament extraordinària. Possiblement, la seva feina de gestió és la més destacada, perquè va ser regidor i batlle de Palma. I la seva mort l’any 37, afusselat sense cap raó, li ha donat encara unes dimensions de màrtir i de víctima extraordinàries. Ara bé, no podem deixar de banda el menorquí Francesc Carreras, que té un paper importantíssim en la creació i en la implantació del republicanisme d’esquerres. Bernat Jofre, també. Després, hi ha aquestes persones que tenen una significació important en el seu municipi, com Toni Mateu, també assassinat, batlle d’Inca; Joan Mas Verd, batlle assassinat de Montuïri; Josep Serra Pastor, batlle de Sóller… Tenim una sèrie de veritables líders populars, de la part forana, i uns altres líders de talla intel·lectual i política destacable. I al costat d’aquests, un grup de joves que tenen el sentiment patriòtic més clar i més definit, entre els quals jo destacaria Miquel Fullana, que després va tenir uns quants càrrecs dins l’Obra Cultural Balear contemporània.

—Dèieu que era una minoria, però heu esmentat molts batlles.
—Quan es proclama la Segona República, hi ha les primeres eleccions l’abril del 31, però a determinats municipis es repeteixen, i hi ha una sèrie de municipis on la república aconsegueix d’entrar, directament o amb acords, a la batllia. I després de les eleccions generals del febrer del 36, a determinats municipis s’anomenen comissions gestores no electes, sinó per designació del govern civil. I això dóna a Esquerra Republicana Balear una sobrerepresentació. L’any 36, siguin batlles electes, siguin batlles de designació governativa, hi ha molts de batlles d’Esquerra Republicana i molts regidors. I això fa que, en fer els números de la repressió, Esquerra Republicana quedi molt tocada, perquè tenia molt de pes institucional. Jo, en el meu treball, he identificat en l’àmbit de les Illes Balears unes 240 persones assassinades a partir del juliol del 1936.

“El 1936 hi ha una sobrerepresentació d’Esquerra Republicana Balear i això fa que pateixi molta repressió. He identificat unes 240 persones assassinades”

—Esmentàveu fa un moment l’ascens dels autoritarismes. Com veieu el creixement actual de l’extrema dreta?
—Hi ha uns quants analistes i pensadors que qualifiquen aquests moviments de moviments feixistes, clarament. Salvant les diferències, en el sentit que no és exactament el mateix que era el feixisme de Mussolini, el nacionalsocialisme d’en Hitler, o el falangisme de José Antonio Primo de Rivera, sí que tenen un element de negació del pluralisme i de fanatisme i d’intolerància cap a la diversitat, que són elements comuns en el feixisme. Per tant, esper que això no desemboqui en una situació com la dels anys vint i trenta a Europa, que van acabar fatalment amb la Segona Guerra Mundial. Hem de ser conscients dels enormes perills. Primer, entendre bé quines són les causes perquè avancin amb un accent tan notable i tan general. I, després, com afecta això les altres formacions polítiques i com ens acabarà afectant a tots en molts aspectes. No puc fer prediccions, però recordem que els anys vint i trenta ja hi va haver persones que alertaren molt abans que es produís l’aniquilació de la població jueva, molt abans que es produís l’aniquilació de centenars de milers de persones, i no se’ls va fer gaire cas. Com a mínim, tenim aquest precedent que el feixisme de mitjan segle XX, o de la primera part de l’època que va aflorar a Europa, va mostrar uns símptomes que ara, en certa manera, també es veuen.

—Sense demanar-vos que feu d’endeví, com afecta aquesta situació?
—En contra del que podria haver semblat, a partir dels anys setanta, amb la mort de Franco, les coses han anat mostrant un estat espanyol recelós d’abandonar l’unitarisme polític i cultural i amb un rerefons autoritari darrere. La novetat és que aquest radicalisme d’extrema dreta era dins la dreta i ara ha pres una forma política pròpia, coincidint amb el que ha passat a França, Itàlia, els Estats Units. El trumpisme, que s’identifica amb aquests moviments que defineix com a moviments patriòtics, amb l’enorme poder de control tecnològic i mediàtic i econòmic, ens indica un poc per on van les coses. És evident que això provoca reaccions en sentit contrari, no hem de ser tan negatius.

—I a les Illes?
—En el cas dels països de parla catalana, la situació és preocupant, perquè som en un procés de substitució cultural i un procés de canvi demogràfic accelerat. I respecte del model econòmic –no entraré en aquest tema perquè és prou complex–, som en un moment que tampoc no té res a veure amb el dels anys setanta. Com el turisme, que era una cosa i ara…  La magnitud del canvi econòmic i del procés econòmic i tot el que comporta presenta nous reptes en el mallorquinisme polític, que hi ha de fer front, i ho fa en la mesura que pot, però són molt grossos.

“Ara sembla que els immigrants són els enemics, però el nacionalisme d’esquerres està curat d’aquestes vel·leïtats”

—També sorgeixen moviments que, sota aquestes idees de la substitució demogràfica, tendeixen a la xenofòbia: només molesten uns i no pas uns altres.
—És una de les bases de tot moviment totalitari i tot moviment feixista o parafeixista: cercar enemics. En el cas dels nazis, eren els jueus, i ara sembla que els enemics són els immigrants. Afortunadament, el nacionalisme progressista i d’esquerres està completament curat d’aquestes vel·leïtats. Ara, això tampoc no pot dur a no veure que un canvi demogràfic tremend, sense disposar d’eines estatals i d’eines de cohesió social i sense fer les polítiques convenients per al conjunt del país, pot dur a situacions com les que vivim. El creixement econòmic, la immigració massiva de gent, el creixement de gent –tant de gent que té feina com de turistes– té uns impactes que no són bons per a ningú. Ara, hem de poder parlar de les coses amb franquesa i dir les coses pel seu nom. Defensar un país, defensar una cultura, defensar una llengua, defensar una cohesió social, no és ni ser racistes, ni ser xenòfobs, ni és anar contra ningú, però també és un dret democràtic i és un dret que s’ha de defensar.

—Però sempre hi ha qui se n’aprofita.
—Exacte. En aquest cas, no tenc cap problema perquè entenc que el nacionalisme d’esquerres, que aquestes persones d’Esquerra Republicana defensaven i que nosaltres hem defensat aquí, era una proposta no ètnica, no basada en cap identitat racial ni en cap identitat de lloc de naixement, sinó una proposta de caràcter democràtic.

—És el moment que el mallorquinisme polític faci un pas endavant?
—M’allunyaré completament de donar consells. Puc donar la meva opinió, però a vegades les persones que han tingut una trajectòria llarga poden pensar que nosaltres podem il·luminar, i la cosa no és així. Els qui són ara dins el trull tenen un flux d’entrades i sortides que els donen la seva activitat i que jo ja no tenc. Seria d’una pedanteria irresistible voler-los donar lliçons. És a dir, tot al contrari. Jo entenc que són en un terreny fins i tot més difícil que el que els històrics del PSM ens trobàrem els anys vuitanta i noranta. El simple fet de continuar treballant pel país, sigui del partit que sigui, ja no Més ni PSM, sinó aquelles persones que es mouen en diferents plataformes culturals, associatives, ambientals, polítiques, socials a mi em mereixen el màxim respecte i tota l’admiració.

—Una darrera pregunta per a vincular passat i present: què podríem aprendre ara mateix d’Esquerra Republicana Balear com a societat?
—La defensa dels drets humans, l’antifeixisme, la defensa de la democràcia social, no tan sols política… Però em quedaria amb aquest element que hem remarcat, que és la vinculació amb el poble, d’escoltar. Per vincular-se amb el poble, per tenir una incidència social real, la primera cosa que s’ha de fer és viure i escoltar les vibracions dels pobles. La vocació de participar tots plegats des d’aquesta perspectiva democràtica que vol dir escoltar les sensibilitats de la nostra societat, cada vegada més plural i més complexa, per empènyer cap a aquells ideals que volem aconseguir.