30.12.2025 - 21:40
Més per Mallorca ha renovat aquest mes el mandat de coordinador general i la candidatura de Lluís Apesteguia és l’única que s’hi va presentar. Amb un 30% de l’abstenció dels militants que van votar en el darrer congrés, ha estat reelegit coordinador general del partit. Apesteguia, que es preveu que sigui el candidat de la formació en les pròximes eleccions si ho aproven els militants, afronta la reelecció del càrrec en un context marcat per la feina feta com a oposició. Però també pel paper que Més ha volgut tenir al congrés espanyol: fa uns mesos, quan va esclatar la trama de corrupció que envolta el PSOE, el partit va considerar de seguir els passos de Compromís i abandonar el grup parlamentari plurinacional de Sumar. La manca d’una majoria consolidada en la votació va forçar un nou debat, uns mesos més tard, i la decisió va ser de romandre dins el grup. De tot això, en parlam en aquesta entrevista, i també de la situació política i social que viuen les Illes, en un context de creixement demogràfic sense precedents.
—Us heu sentit abrigat amb el 30% d’abstenció?
—Forma part d’un procés normal, en què la direcció de Més es compon de diferents maneres. Una es fa a través de la llista de la permanent, que és aquesta que va tenir aquesta majoria, i després es compon majoritàriament de persones triades de manera individual. Hi va haver persones que potser van trobar a faltar algú a la llista de la permanent, però després la van poder votar de manera individual i, per tant, el conjunt de la direcció sí que representa el 100% de la militància. De tota manera, sempre que un militant decideix d’abstenir-se és un toc d’atenció que t’incita a fer-ho millor, però en un context de forta cohesió interna del partit.
—Ja heu dit que correspon de decidir-ho al partit, però us veieu com a candidat a les pròximes eleccions?
—Ara mateix, sí. És veritat que el partit decideix qui ha de ser el candidat en primàries i és una de les tasques que tenim encomanades, però jo estic a disposició del partit. Quan vaig acceptar de ser-ho, ara fa dos anys, ja ho vaig fer amb vista a dues legislatures, com a mínim.
—Quant a la decisió de continuar en el grup plurinacional de Sumar, creieu que s’ha gestionat de manera correcta? Primer va haver-hi un empat, quan va sorgir l’escàndol del PSOE, i després van passar molts mesos fins a fer la votació definitiva.
—Mirat en perspectiva, et diria que no. Però també crec que hi ha certes decisions que mereixen una reflexió assossegada i, sobretot, també l’espera de si hi ha noves circumstàncies que facin que la militància pugui replantejar-se el seu vot anterior. Aquest funcionament de Més per Mallorca de fer-ho sempre tot de manera col·lectiva i alhora tenir prou calma per a reflexionar conjuntament a vegades no és entès per la gent de fora, i no ens sabem explicar. En aquest cas, no s’ha acabat d’entendre per què debatíem allò en cadascun dels moments.
—Creieu que hi ha hagut “una reacció clara i contundent” del PSOE amb els casos de corrupció que l’envolten? Perquè al començament es va considerar la separació de Sumar, que és dins el govern espanyol, per això.
—Va ser un motiu per a alguns militants; per a uns altres militants, n’eren uns altres. Jo crec que el PSOE no respon com toca als casos de corrupció que l’assetgen i tampoc no entén la majoria parlamentària que va permetre d’investir aquest govern i que en bona part era una majoria parlamentària contrària al fet que arribés al poder de l’estat la dreta i l’extrema dreta. I era una majoria parlamentària molt plural, tant del punt de vista de l’eix l’esquerra-dreta com del punt de vista de la concepció de l’estat. I no ha entès que, si volem continuar assegurant-nos que l’extrema dreta no arribi al govern de l’estat, cal que la gent confiï en la política i, per tant, que es respongui de manera clara quan hi ha casos de corrupció i casos d’assetjaments i d’agressions sexuals per part de màxims dirigents del partit.
“Si Vox no formés part de l’alternativa i les enquestes no diguessin que condicionarà el pròxim govern espanyol, ara mateix demanaria la dimissió de Pedro Sánchez.”
—Us demanava això en concret perquè el diputat Vicenç Vidal, quan va esclatar tot això, ens deia: “Si no hi ha una reacció clara i contundent, ens desvincularem del govern espanyol”. Què ha canviat?
—Jo no he vist cap resposta. Sempre intent de fer un exercici de dir què faria jo si fos l’altre. I convidaria el PSOE a fer aquest exercici. A demanar-se què dirien i què farien ells si els dos darrers secretaris d’organització del PP fossin a la presó, o hi haguessin passat, per corrupció i el tercer que els havia de substituir no hagués pogut ni assumir la responsabilitat per haver estat acusat de ser un depredador i un agressor sexual. Què dirien i què farien ells? I si ells estan responent en conseqüència. I és veritat que això ens situa en un escenari molt complicat, als demòcrates. Jo ara mateix tenc claríssim que, si Vox no formés part de l’alternativa i les enquestes no diguessin que segurament condicionarà el pròxim govern a l’estat, jo, sense cap mena de dubte, ara mateix demanaria la dimissió de Pedro Sánchez. Però sé el context polític i no me’n puc desentendre. Ara, que l’alternativa sigui l’extrema dreta no ho pot tapar tot i no ho pot justificar tot. I aquest govern està decebent molt tant en la seva resposta a la corrupció com en la seva resposta a les demandes i a allò que identifica els diferents partits que van propiciar aquella majoria.
—Justament, Vidal, quan tenia més clar que s’havia de desvincular del govern espanyol si no hi havia aquesta resposta contundent, ens deia: “No podem viure només d’evitar que arribin els altres”. Per tant, i amb això que contestau, no hauria de dimitir Sánchez igualment, vingués qui vingués després?
—Em crea seriosos dubtes com a demòcrata. Parlem dels dos darrers secretaris d’Organització i persones de màxima confiança del president del govern. Això necessita una resposta extraordinària que no està donant. I tampoc s’estan fent unes polítiques capaces de generar il·lusió i esperança per a una nova majoria parlamentària alternativa. Si tot tracta que PP i Vox, en lloc d’arribar el 2026, arribin el 2027… Nosaltres no hi som per a això, ni té cap sentit per a ningú. Per tant, la resposta continua essent exactament la mateixa. Ara, aquesta legislatura Vox ha duit tres vegades al congrés de diputats iniciatives per a il·legalitzar Més per Mallorca. Som plenament conscients de què pot venir. Però, ostres, això no ho justifica tot, ni pot fer-s’ho menjar tot, perquè, si no, l’únic que fem és allargar l’agonia un any més o mig. Nosaltres no vam néixer per a això.
—Hi insistesc, per tant: què ha canviat per haver pres la decisió de quedar? L’exigència de reacció, que no hi ha estat, era molt clara.
—Jo crec que el que dic no té res a veure amb formar part del grup parlamentari plurinacional Sumar o deixar de formar-ne part.
—Ho entenc, però ho dic perquè els primers dies es vinculava molt a la corrupció del PSOE.
—Sí, però, quan convoquem aquella assemblea, cadascú viu el debat d’una òptica i d’un plantejament diferent. El fet de ser dins el grup plurinacional Sumar o no, a Més per Mallorca s’ha de debatre, i s’ha d’encarar per veure si ens permet de tenir més o manco incidència política per a aconseguir els objectius polítics que la coalició, amb què ens vam presentar, tenia marcats. I això és un debat que vam tenir. Amb la intel·ligència col·lectiva vam decidir que ara mateix era possible aconseguir més coses dins el grup parlamentari plurinacional Sumar que no pas fora. Però això no té res a veure amb l’aval i el toc d’atenció cap a aquestes dues qüestions, que és com respon el Partit Socialista a les seves causes de corrupció i com això crea desafecció, i com respon a les demandes dels diferents partits polítics que el vam investir, i en el nostre cas, com respon amb l’avançament de l’agenda balear.
—Va canviar el vostre sentit del vot, d’una votació a una altra? Estau content amb la decisió presa?
—Els militants de Més per Mallorca saben què va votar el militant Lluís Apesteguia a les dues votacions perquè jo ho vaig compartir en el debat i vaig participar activament en el debat i vaig votar igual en les dues ocasions. Però el que jo vaig votar, quin va ser el sentit del meu vot, és anecdòtic. Quan va acabar aquella assemblea, i durant el debat, vaig dir que havia quedat clar que, si sortia de quedar en el grup parlamentari Sumar, no significava un xec en blanc.
“Ja coneixem la dreta populista i demagògica, en aquest cas racista i xenòfoba, que és l’espanyola. No en necessitam cap més”
—Tornat a les Illes, com veieu el sorgiment d’un nou espai dins el sobiranisme mallorquí, com és Coalició per Mallorca. Us sentiu amenaçats pel fet que pugui replegar vots vostres?
—No, amenaçats, no. Coalició per Mallorca és el PI. És a dir, va sorgir un grup de gent que es va organitzar en un nou partit, que en la seva assemblea fundacional va apostar per sumar-se al PI. No és un espai nou. Jo sempre dic el mateix: com a persona nacionalista, crec que és bo que aquest país tingui una dreta autocentrada i s’autopercebi com a regionalista, nacionalista, sobiranista, o com es vulgui percebre. I que fos capaç de competir amb el PP i que llevi els vots al PP. També és ver que aquesta dreta ha de respondre als criteris que han definit històricament el mallorquinisme i, per tant, ser profundament democràtics i no respondre a envits populistes ni demagògics. I hi ha hagut algun pronunciament que, en aquest sentit, em fa passar pena.
—…
—És a dir, nosaltres ja coneixem la dreta populista i demagògica, en aquest cas, racista i xenòfoba, que és l’espanyola, i no en necessitem cap més en aquest sentit. Necessitam una dreta autocentrada, profundament democràtica i que serveixi a l’interès de tots els ciutadans d’aquest país. També faig una reflexió. Si una dreta autocentrada, a les seves declaracions fundacionals parla més de com pot créixer a costa de Més que del PP, significa que és més de dretes que no autocentrada. Jo esper que llevi molt de vots al PP i que el mallorquinisme, per tant, tingui més capacitat d’influència política que no la que ha tengut ara. A mi m’agradaria que els anés bé, però defugint de qualsevol discurs demagògic i populista que en algun moment alguna persona ha fet i que ens preocupa.
—No seria possible cap mena de coalició amb ells en un futur, tant en eleccions espanyoles com ací?
—No, en absolut. En absolut. Primer, perquè crec que no som en aquest moment, és a dir, no hi ha cap demanda social en aquest sentit. I després, els pactes entre partits s’han d’analitzar sempre en termes del context i de la utilitat que tenen. I jo amb això sempre recalc molt que una cosa són les aliances estratègiques, per exemple, l’espai d’Ara Més, i una altra són les aliances tàctiques, que hi ha moments en què tu pots llegir que, per optimitzar els teus resultats en benefici dels teus objectius polítics, et convé d’aliar-te amb una persona, amb un grup o amb un altre.
—Quan us referíeu al discurs més populista, entenc que parlàvem de la qüestió migratòria. Com s’ha d’encarar, aquest tema?
—No es tracta de no parlar del debat migratori o del repte demogràfic de les Illes Balears. Sinó de com se’n parla. Que l’enfocament, el discurs, l’anàlisi i la solució que se’n pugui derivar sigui populista o demagògic o no. Que la població de les Illes Balears ha crescut d’un 200% en seixanta anys i això és insostenible de mantenir és una evidència. No podem continuar creixent a aquest ritme. Ens hem de replantejar com enfocar el repte demogràfic d’una manera seriosa, diria que fins i tot imperiosa. Ara, si això no ho encaram analitzant quines són les causes que han fet que la població creixés d’un 200% en seixanta anys i quin és el model econòmic que ha afavorit i que continua afavorint aquest creixement i no s’hi vol posar remei, llavors és quan es cau en un debat populista i demagog.
—…
—Per exemple, si no dius que hem crescut d’un 200% la població perquè aquí cridàvem mà d’obra barata, perquè hi havia gent que es volia fer molt rica i que s’ha fet molt rica a partir d’un model econòmic basat en el turisme i el totxo. Un model que es continua mantenint i que hi ha partits que no qüestionen, de la mateixa manera que no plantegen com fer decréixer aquests sectors econòmics que continuen demanant la incorporació constant de mà d’obra barata per poder-los explotar i per maximitzar els beneficis d’una petita part de la població. I si el que fas és posar èmfasi en les persones que simplement vénen aquí perquè hi poden tenir un futur millor que no el que tenen en el seu país, estàs encarant un debat que és important però d’una manera populista i demagògica. I això és el que rebutjam a Més per Mallorca. Nosaltres deim que el repte demogràfic existeix, i a Mallorca no podem continuar creixent com creixíem. No podem continuar creixent.
“No pots posar el focus sobre les persones més vulnerables i mirar de confrontar els vulnerables d’allà amb els vulnerables d’aquí. És indecent”
—Què proposau?
—El decreixement turístic. El que no pots fer és defensar el sector turístic i el sector de la construcció massiva, com fa el PP, i després dir que el creixement demogràfic és insostenible, perquè això és demagògia. I molt manco, després, posar el focus sobre les persones més vulnerables i mirar de confrontar els vulnerables d’allà amb els vulnerables d’aquí. Perquè això, a més, és indecent. Nosaltres hem plantejat a la societat el pla econòmic de les Illes Balears a deu anys. I això és una qüestió que deman a la presidenta constantment. Quants de milions de turistes considera que han de rebre les Illes? Enguany, segurament arribarem a vint milions de turistes en un territori de 5.000 km² i 1.200.000 habitants. Això és clarament insostenible.
—El govern parla de “contenció”.
—Això significa que vint milions de turistes li pareixen bé. A nosaltres, no. Nosaltres hem dit que hem de decréixer turísticament. Si tu demanes a qualsevol mallorquí si ara vivim millor o pitjor que fa vint anys, quan rebíem onze milions o dotze de turistes, la percepció és que vivim pitjor. Per tant, l’augment de la quantitat de turistes ha beneficiat molt poca gent, però ha perjudicat la majoria de la població. I hem d’arribar a tretze milions de turistes? Com ho feim? En què ocupem la gent que ara mateix fa feina en el sector turístic? Com feim aquest procés? I aquesta és una manera clara d’enfocar aquest problema. Perquè ara mateix es continuen obrint establiments turístics, establiments de restauració i cridant més mà d’obra. Quan la presidenta planteja que creixem en macrourbanitzacions al voltant de tots els centres urbans i alliberar sòl rústic per construir-hi de manera compulsiva, qui es pensa que construirà tots aquests edificis? Si ara per fer obres ja no trobes obrers. Haurà de venir més gent i continuarem engreixant aquesta maquinària d’insostenibilitat.
—D’ençà de la darrera entrevista que vam fer, la situació política a les Illes és un pèl diferent. PP i Vox estaven enfrontats totalment i semblava que la presidenta podia arribar a cercar l’esquerra. No ha estat així. Us hi vau oferir i, fins i tot, es van pactar algunes coses, de les quals el PP es va fer enrere, com el cas de la llei de memòria. Com veieu el que queda de legislatura?
—En aquell moment, el PP encara no havia assumit el discurs tan xenòfob i racista de Vox, per exemple. Arran del sorgiment i l’avenç electoral de l’extrema dreta i la seva capacitat d’influir políticament, vam saber llegir la realitat com cap altre partit de l’estat espanyol. Quan nosaltres diem a l’inici de la legislatura que, si el PP és capaç d’entendre que qui qüestiona la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre autogovern i el nostre marc de convivència social i democràtica, no és un actor polític més i que, per tant, no s’hi pot pactar i no es pot naturalitzar el seu discurs amb aquest pacte, feim un acte de responsabilitat tremenda. I segurament no ho vam saber explicar prou.
—Per què?
—No es tractava en cap moment de col·laborar políticament amb el PP ni de fer-hi cap pacte. El partit més diferent del PP, a les Illes Balears, és Més. Nosaltres som la seva antítesi política i sabem molt bé què representa el PP. El model econòmic, social, lingüístic, la manca d’ambició col·lectiva, el servilisme en els interessos d’uns pocs. Si Marga Prohens assumia que no podia pactar amb Vox, la resta havíem de fer coses que, sense ser un pacte i mantenint les discrepàncies polítiques, permetessin la governabilitat d’aquest país sense que l’extrema dreta tingués capacitat d’influència. Però Marga Prohens va triar de pactar amb Vox. Sempre que ha pogut i ho ha necessitat ha pactat amb Vox. Per tant, no té cap credibilitat. Ells han prioritzat l’obediència al PP estatal i entendre’s amb l’extrema dreta per damunt dels interessos de la ciutadania. Ha estat una legislatura perduda i de naturalitzar els discursos de Vox. Marga Prohens ha de ser conscient del que ha significat aquesta tria i del que això li pot comportar a ella en el futur. Si fos ella, no estaria gaire tranquil·la.
—Tornant a Més: cap on va el partit després del congrés? En surt un partit més independentista? Més sobiranista? Un partit que pensa més en l’estratègia política amb els acords a Espanya?
—En surt un partit més reforçat en les seves apostes, és a dir, en allò que nosaltres analitzem que necessita la societat, i a donar-hi una resposta més audaç en aquest sentit. En temes com ara l’habitatge, el canvi de model econòmic, el manteniment de la identitat col·lectiva, principalment la llengua, però també de continuar existint com a comunitat i com a país, dins un context de globalització i homogeneïtzació cultural, en sortim amb unes propostes. Perquè tenim clar que les següents eleccions no es guanyaran des de la por. I hi ha una esquerra molt obtusa que vol crear un món dicotòmic. Som molt conscients dels retrocessos en tots els sentits que podria haver-hi. Però, per fer front a això, cal il·lusionar la gent.
—Com?
—S’ha d’il·lusionar la gent parlant-los molt clar: no pot ser que ara mateix a Mallorca el 8% de la població concentri el 90% de la riquesa. No pots tenir tots els ous dins el mateix paner i això necessita un pla a mitjà i llarg termini, perquè serà molt difícil arribar-hi. Necessitam sortir a l’encontre de tot això i explicar a la gent que, per resoldre aquestes qüestions, necessitam més recursos i més capacitat de govern, perquè ara mateix no en tenim. Vivim en una comunitat autònoma amb poques competències i que pateix un infrafinançament econòmic que podríem catalogar d’espoli fiscal d’arrel colonial. Nosaltres som un projecte d’emancipació nacional, però entenem l’emancipació nacional com la capacitat de donar-nos col·lectivament les eines per a fer que la gent visqui millor i tingui un futur en una terra sostenible.
—Parlau de generar il·lusió. No n’hi ha hagut, aquests darrers anys? Quina autocrítica fa Més?
—Nosaltres hem fet més autocrítica que ningú. I hi ha qüestions en què, evidentment, el Pacte del qual vam formar part no va saber donar les respostes que s’haurien d’haver fet en aquell moment, i per múltiples causes. Perquè tenim pocs recursos, perquè tenim poc autogovern i perquè governam sempre amb un PSOE que no vol tocar l’statu quo. I això crea unes dificultats i, de fet, ha creat un desencís i una desafecció dins una part dels nostres votants. I nosaltres vam perdre un 30% dels vots entre el 2015 i el 2023. En som conscients. És evident que l’habitatge està pitjor ara que fa deu anys, que els problemes de mobilitat són més greus ara que fa deu anys, que el repte demogràfic és més accentuat ara que fa deu anys, que el retrocés de l’ús social de la llengua catalana és més clar ara que fa deu anys. Però hi ha una sèrie de coses que, si no hi hagués hagut el Pacte, serien pitjor. No hem vingut aquí a fer de coixí del mal, hem vingut a solucionar els problemes, perquè només així il·lusionarem la gent. I som els qui ho volem fer, som els qui ho vam intentar des de dins. Vam fer tant com vam poder, en algunes coses no vam arribar fins on hauríem volgut, o fins on la realitat permetia, però ho hem de fer, perquè, si no, no serem capaços d’il·lusionar la gent. I és en aquest espai de desil·lusió on creixen els monstres que ens amenacen.
