Joan Jubany: “Ara sí que veiem clar que podrem anar a judici”

Setmana de moltes novetats en el cas Helena Jubany. Dimarts es va saber que, arran de proves noves extretes de mostres d’ADN, la fiscalia demanava la declaració de Santi Laiglesia, sospitós principal de l’assassinat de la jove. Ahir, el jutjat ja va posar data per a aquesta declaració: el 26 de setembre. La família Jubany i la seva defensa han rebut amb esperança aquests nous avenços judicials. Per primera vegada hi ha una prova en què l’ADN de Laiglesia és coincident amb el de les restes del jersei de la jove, i, per tant, no s’havia estat mai tan a prop com ara de la possibilitat de judici. Parlem d’aquestes novetats amb Joan Jubany, el germà d’Helena i la veu d’una família que lluita del 2001 ençà per saber la veritat.

—Finalment, han citat a declarar Santi Laiglesia, després d’haver-ho demanat dimarts la fiscalia. També va sol·licitar que es reobrís el procediment contra Ana Echaguibel, sobre el qual encara s’ha de pronunciar el jutjat. Tot plegat, arran d’una ampliació dels informes d’ADN en el jersei de l’Helena. Com interpreteu aquests darrers moviments?
—El gran titular d’aquest nou informe de la policia científica és que ara sí que veiem clar que podrem anar a judici. Fins ara nosaltres hi volíem anar, però la fiscalia no veia que tingués proves prou contundents per a apuntar-s’hi, i ara és clar que la fiscalia s’hi posa amb tots els mitjans.

—Quina és la importància d’aquesta nova prova d’ADN?
—El laboratori de la científica de Madrid –que es va oferir a fer-ho perquè van veure que hi havia molt de potencial– va tornar a rascar el jersei per si trobaven noves mostres biològiques que no haguessin trobat en les rascades anteriors. A partir d’aquest interès d’anar més enllà, s’ha confirmat la presència de l’ADN del Santi al jersei. Fins ara parlàvem de probabilitats estadístiques molt altes, però probabilitats estadístiques. Per tant, la conclusió màxima a què es podia arribar era que no se’l podia descartar, però amb aquestes proves noves ja es parla de coincidència, el resultat màxim que es podia obtenir. A la prova del cromosoma Y parlen de coincidència, i en la dels STR autosòmics, si en l’anterior parlaven de vint-i-quatre vegades més probable que fos el Santi i tres persones més, ara ja es parla de vint-i-sis bilions de vegades més probable que sigui el Santi i, a més, un nou perfil de dona.

—Aquest nou perfil de dona que apareix és el segon element a destacar.
—Sí, i és un perfil complet. La dificultat és que hi havia mescles de diversos perfils, però no perfils complets. Per tant, com a màxim es podia no descartar una persona, però no podies parlar de coincidència 100% segura. Ara es detecta un nou perfil de dona que no és l’Helena, que no és la Montserrat Careta i que no és ningú del personal de laboratori. I la tercera novetat és que s’havia conservat la tràquea de la Montserrat Careta –d’on han extret ADN– i es descarta que hi hagués aportació seva al jersei de l’Helena. La policia científica, amb gran interès i professionalitat, des del principi ha dit, passeu-nos l’ADN de totes les persones que hagin estat investigades i farem l’estudi comparatiu amb tothom. La jutgessa en un primer moment va denegar l’extracció de l’ADN de l’Ana, però ara ja és tan evident que la fiscalia ho proposa, i entenem que la jutgessa ho autoritzarà. Si se la vol tornar a investigar, en el seu cas caldrà fer-ho abans del 7 d’octubre. Si no, haurà prescrit. Confiem que sigui així.

—De moment, que s’hagi confirmat la presència de l’ADN de Laiglesia al jersei no és important solament perquè sigui un jersei que l’Helena duia posat i li van treure, també perquè ell havia dit que feia mesos que no la veia. Aquesta prova el contradiu.
—Sí. Aquestes proves d’ADN, que no deixen marge a la interpretació, ubiquen el Santi a l’escenari del crim, en contacte amb el jersei de l’Helena. Aquesta és una de les novetats més importants. L’informe s’ha fet amb molt de rigor i professionalitat, i hi apareix la prova més contundent que hi ha hagut fins ara. Això ens dóna el convenciment que, amb aquesta prova, i totes les altres, arribarem a judici segur.

—Heu destacat el rigor d’aquesta última part del procés, que contrasta amb el fet que es van fer moltes coses malament durant els primers anys. D’ençà que es va emetre Crims han treballat amb vosaltres molts experts, que han evidenciat encara més les carències de les primeres investigacions.
—Al llarg de la investigació del cas s’han fet coses malament o s’han deixat de fer coses que es podrien haver fet. Fa anys que la família lluitem perquè les coses es facin amb el màxim rigor i explorant totes les possibilitats. Quan no ho ha fet el sistema hem hagut de ser nosaltres que, amb la col·laboració inestimable de moltíssima gent, hem empès i aportat proves noves. Les hauria d’haver aportat la policia o qui fos… La meva experiència em fa pensar que no és una qüestió de la institució en si –el jutjat, la policia espanyola o els Mossos d’Esquadra– sinó de les persones que hi ha a cada lloc.

—Per exemple?
—Una cosa és trobar-se un grup investigador amb l’actitud de fer només allò que ordeni el jutge, sense fer una investigació global, i una altra cosa és el que ens hem trobat ara, que les professionals del laboratori de la Unitat Central de Policia Científica de Madrid s’adonen que tenen un cas a resoldre que, amb els mitjans habituals, no s’ha arribat fins al final, i elles mateixes s’ofereixen a provar tècniques noves que fins ara no s’havien fet servir a l’estat espanyol, com ara la seqüenciació massiva d’autosomes d’ADN. L’FBI fa anys que ho fa servir als Estats Units, i aporta resultats. És més una qüestió de motivació de la persona concreta darrere el taulell que no pas de la finestreta en si.

—En aquesta darrera etapa us heu trobat algun obstacle judicial?
—No hi som per a fer retrets, però fa mesos el laboratori de Madrid demanava l’ADN de tots els investigats i la jutgessa deia que de moment el de l’Ana, no, i retardàvem un cop més un procés que se’ns fa etern. D’entrebancs, sempre n’hi ha. És un viatge ple de revolts, també amb alegries, però amb girs inesperats que dificulten arribar a l’objectiu de saber la veritat. I en aquest sentit volem donar les gràcies al magnífic equip que tenim al voltant, a les persones que han aportat informació que ha servit per a avançar i a la infinitat de gent anònima que sabem i sentim que són al nostre costat i que han fet seva la causa de l’Helena Jubany.

—Heu dit moltes vegades que no voleu venjança, sinó saber la veritat.
—L’objectiu de la família de l’Helena és saber què va passar per a poder tancar el dol, per a entendre com l’Helena va ser assassinada d’aquesta manera. Que algú s’estigui més anys a la presó o menys no ens tornarà l’Helena ni ens farà més o menys feliços. Per a nosaltres, que es faci justícia és saber la veritat. Que totes aquestes persones que han mentit i no han explicat allò que sabien acabin explicant-ho, i poder saber qui i per què va assassinar l’Helena Jubany.

—Ho heu demanat, darrerament, als implicats?
—Cada cop que hi ha hagut un nou investigat el primer que ha fet en Benet Salelles és posar-se en contacte amb el seu advocat i dir-li que nosaltres no tenim res personal contra ningú, que el que volem és saber la veritat i que ens agradaria que el seu client ens expliqués tot el que sap i hi col·laborés, que amb això en teníem prou. Ningú no ha respost positivament a aquesta oferta, però nosaltres sempre la fem.