Dani Anglès: “Ara hi pot haver dues o tres temporades seguides més de ‘Eufòria’”

Després d’un any i mig de pausa, avui a la nit s’estrena la quarta temporada del concurs de talent musical de 3Cat, Eufòria.

És una temporada que arriba plena de novetats importants: per exemple, hi ha dos nous membres del jurat, Queralt Lahoz i Mama Dousha, que s’hi incorporen al costat d’Alfred Garcia. També es renova l’equip d’assessors, amb l’actriu Júlia Bonjoch i el ballarí Enric Sanjuan. I la més destacada: s’hi estrena l’Espai Eufòria, un espai digital exclusivament pensat per a la plataforma 3Cat que té per objectiu generar continguts diaris perquè els seguidors del concurs puguin endinsar-se en l’univers del programa més enllà de les gales de cada divendres al vespre.

En parlem amb Dani Anglès, director de l’Espai Eufòria i ex-director artístic del programa, una funció que agafa Enric Cambray.

—Alèxia Pascual ha triomfat amb Mar i cel, Mariona Escoda a El Petit Príncep, Triquell a Germans de sang, Aina da Silva a El fil invisible… Déu n’hi do, el planter que ha sortit del programa!
—També hi ha Núria López fent El rey león, Elena Escorcia fent Germans de sang, etc. I segur que me’n deixo! És fantàstic. Per mi, el teatre musical és el màxim nivell d’entreteniment. És el lloc on, per a explicar una història, es fan servir totes les disciplines. Als Estats Units, d’aquesta formació artística en diuen perfoming arts: aquí en diem “estudiar teatre musical” i sembla que ho limitem a un sol gènere. Però, allà, gent com Lady Gaga, Jessie J i Katy Perry han estudiat performing arts perquè és on estudien música, cant, dansa i interpretació. És el lloc on s’estudien totes quatre disciplines alhora. Per tant, és lògic que, si et formes en tot això, vulguis ser artista en el terreny musical.

—Així doncs, Eufòria, més que un concurs, també pot ser una escola?
—Bé, és una vivència que comporta molts aprenentatges, molts. Però les escoles són escoles, i són una altra cosa. En una escola, hi fas un recorregut  llarg. En canvi, a Eufòria assagem i ens entrenem per preparar les actuacions de cada setmana. Evidentment que comporta un aprenentatge, perquè penso que les feines creatives i artístiques comporten un aprenentatge constant. Per tant, un programa de televisió amb una experiència tan forta també pot ser un procés de creixement. I encara més si treballes amb joves.

—Eufòria torna després de gairebé dos anys. Calia aquesta pausa? Per què?
—Tothom diu que ha estat una pausa d’un any i mig i jo tinc la sensació que tot just era ahir que n’acabàvem la tercera temporada! La vida passa molt de pressa! A veure, és evident que l’èxit d’Eufòria és buscat: vam posar-hi tots els recursos, tota la intenció i tota la voluntat perquè fos així, però això no el fa menys inesperat. Les tres primeres temporades les vam viure molt intensament: n’acabàvem una i ja teníem el cervell a l’altra. Aquest moment de pausa ens ha portat converses tranquil·les i relaxades. Per exemple, he pogut trobar-me amb el Sergi [Arévalo], el director del programa, i parlar de coses que estaria bé incloure en temporades futures. Són coses en què no pots pensar, si no tens temps i vas encadenant temporades. Crec que ens ha anat bé.

—Per tant, considereu que és un format que necessita pauses de tant en tant?
—No crec que sigui un format d’un any sí i un any no. No ho sé, ara parlo per parlar, però m’ho imagino més com dos anys o tres, i un descans de dos anys o tres més per a agafar perspectiva. Però crec que ara hi pot haver dues o tres temporades seguides. Jo firmaria això, però no és la meva decisió, sinó que té molt a veure amb l’audiència…

—Vau ser director artístic del programa la primera temporada i també la segona. Ara us hi incorporeu com a director de l’Espai Eufòria i Enric Cambray us agafa el relleu en la direcció artística. Com valoreu el canvi?
—Molt bé. Vaig ser molt feliç al capdavant de la direcció del programa. En guardo un molt bon record i estic molt orgullós de tot allò que vam fer i del treball amb l’equip de caracterització, el de posada en escena, el de coreografia, el d’il·luminació, etc. Ara, en només dos anys vam fer més de tres-centes actuacions, els dos Palau Sant Jordi… Va ser brutal. És clar, el cervell es fregeix una mica fent aquesta mena de feines. Acompanyar els concursants en tot allò que necessiten m’agrada molt i, d’alguna manera, és una prolongació natural d’allò que faig a l’escola que dirigeixo [Aules]. Ara, a l’Espai Eufòria, agafarem tot el que vivim dins el programa, ho empaquetarem i ho compartirem a la plataforma 3Cat perquè la gent visqui encara més de prop l’essència, els valors i les coses que hi passen.

—Podríeu concretar-nos una mica més en què consistirà l’Espai Eufòria, la gran novetat de la temporada?
—Te n’explicaré tres. La primera és que hi tindrem converses emocionals. Era una cosa que ja fèiem les temporades anteriors de manera privada i que ara pensava que podíem aprofundir-hi. Seran converses conduïdes per Lluís Sánchez, guanyador de la tercera temporada i psicòleg. Crec que poden proporcionar moments de molta reflexió interessant. Sobretot per a la gent jove, que quan pateix va a cercar respostes a la intel·ligència artificial. Volem ensenyar-los que, de les coses, se’n pot parlar, i que una conversa pot ser un espai segur.

—La segona?
—La segona cosa és que obrirem tallers. Donem molt de valor a la formació. Molta gent arriba a Eufòria havent estudiat i havent-se format des de petita i, per tant, volem incitar que les famílies portin els nens a estudiar música, teatre… Amb aquests tallers, els nens podran venir a la mateixa sala on assagen els nostres concursants i viure’n l’experiència. Que entenguin què viuen els nostres concursants i que ho vegin des de dins.

—I la tercera?
—La tercera és que farem concerts de format petit. Això em fa moltíssima il·lusió. El gran format m’encanta, perquè m’encanta quan pots posar tots els recursos possibles a un artista i que l’essència sigui poderosa. Però també m’agrada molt quan pots veure un artista assegut en un tamboret, amb una guitarra i vint persones de públic, perquè és molt pur. Els altres anys, a vegades ens trobàvem que, de cop, algun concursant, mentre assajava, agafava la guitarra i començava a cantar coses quasi improvisant. Això és molt potent! Convidarem artistes que formen part de l’univers Eufòria a venir a un espai càlid, bonic i protegit per fer-hi concerts íntims i que, des de casa, puguem veure artistes que admirem i estimem d’una manera diferent.

—Aquesta temporada hi ha concursants que s’han criat mirant Eufòria i que s’emmirallen en concursants de les temporades anteriors. Suposo que crear aquesta mena de referents també és imprescindible per a l’èxit del programa.
—És clar, són gent que no s’hi podien presentar perquè encara no tenien l’edat, eren criatures! És brutal, això, perquè s’han criat veient el programa, se l’estimen i hi vénen amb una dosi extra d’il·lusió. En certa manera és com si ja haguessin viscut l’experiència, no? No hi han participat, però l’experiència la tenen. I, això, va molt a favor del programa, perquè vol dir poder fer coses més potents. El programa pilot que vam fer la setmana passada ha estat el més potent que hem fet mai. Són gent molt preparada, amb molt de control i amb molta seguretat. A veure què passarà avui en directe…