Ponsatí
Clara Ponsatí, en una imatge d'arxiu.

La consellera Clara Ponsatí ha anunciat, aquesta setmana, que tancarà la llista de Barcelona és Capital, amb Jordi Graupera al capdavant, per a les eleccions del 26 de maig. D’aquesta manera, Ponsatí anirà a la llista municipal dels impulsors de Primàries a Barcelona en una posició simbòlica i, també, a la llista del president Carles Puigdemont a les eleccions europees. En aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb, Ponsatí recorda des d’Escòcia que el seu pas no hauria de sorprendre tant, i fa esment de la carta que va escriure a Joaquim Forn fa uns mesos a VilaWeb: ‘Tenim l‘obligació d‘escoltar noves veus’.

Què us agrada de la candidatura de Jordi Graupera per donar-li suport?
—M’agrada l’actitud. No recorren als eslògans de sempre ni fan la viu-viu, sinó que analitzen els problemes, escolten la gent implicada i, després, es mouen. Esports de base? Va i parla amb els clubs que tenen criatures fent futbol a la Guineueta. M’agrada la manera de treballar. Crec que Jordi Graupera és una persona disposada a deixar-hi la pell. Escolta, estudia els problemes i busca experts per pensar en solucions. Per exemple, pel que fa al control de la congestió del trànsit, són els únics que s’ho plantegen com una opció real i s’atreveixen a parlar de limitar el trànsit i fer polítiques com les que es fan a Londres. És evident que la contaminació afecta els nostres infants i la salut mental. I sobre habitatges, tenen solucions a llarg termini i realistes.

També parleu de ‘renovar la política catalana’.
—La reacció que hi ha hagut davant aquesta candidatura ha estat de tancament. De mantenir els espais, els qui ja els tenen. És això que ens té tenallats dins la política catalana. El fet que entrin forces noves, amb persones que pensin des de fora de la capsa, amb un enfocament diferent, és saludable. El sistema polític, clarament, és molt tancat. I fa tots els possibles perquè no hi entri gent que pensi diferent. A Jordi Graupera tothom l’ha volgut portar cap a les seves llistes. Ell s’hi ha resistit i crec que això l’honora. I, per tant, és sobretot perquè l’han volgut silenciar que li dono suport.

Fins a quin punt li heu fet d’inspiradora i consellera de fa temps, a Graupera?
—Que en Jordi i jo som amics no és cap secret. Que parlem de política de manera regular, tampoc. Estem d’acord amb el plantejament que el sistema polític s’ha d’obrir. I que la situació de tancament, i aquesta tendència a no discrepar per no quedar-se fora, ens limita. Ens mata. Ens impedeix de pensar en noves propostes i idees. En altres coses, no estarem tant d’acord, però bàsicament és una qüestió metodològica: ens agrada pensar de manera fresca, mirar quina és l’evidència i no tenir preconcepcions. La idea de les primàries li vaig sentir a ell per primera vegada. I em va semblar una idea molt bona. També vaig ser molt escèptica que fos capaç de persuadir ningú. No sé fins a quin punt la manera que ha enfocat la proposta ha contribuït al fet que tingués èxit o no. Però, principalment, l’establishment no l’ha volgut escoltar perquè implicava perdre espais de poder que no volen perdre.

Per exemple?
—Controlar qui va a les llistes, qui té els pressupostos, qui fa els nomenaments de càrrecs de confiança, el control de la diputació, que és molt important per als polítics. Tot això no poden deixar-ho anar.

La seva candidatura divideix l’independentisme encara més?
—Que això divideix el vot de l’independentisme és evident. Però quan s’argumenta que com més millor, aleshores s’ha d’estar disposat a acceptar que com més, millor. Que potser no és la situació ideal? Potser. Potser jo no hi hauria contribuït, a fer una altra llista, però ja hi és. I atès que ja hi és, presenta una proposta que serà saludable que faci forat i que entri. Així ho crec, la veritat.

De reaccions, a mi m’ha sobtat la d’Artur Mas: ‘Graupera no és ni pres polític ni exiliat.’
—Aquesta intervenció del president Mas m’agradaria sentir-la sencera. Em sembla que s’ha tret de context. Ara, això no és cap argument. Què tenen a veure els presos i els exiliats amb l’Ajuntament de Barcelona? Precisament, allà on s’ha de fer política més a peu de carrer és als ajuntaments. On és més important, literalment, estar en actiu al territori. Jo ho he dit sempre: la direcció política de l’independentisme no ha de ser a la presó. Per tant, la meva decisió també és consistent amb el que jo he dit. Si llegiu la carta que vaig escriure a Joaquim Forn a VilaWeb, per exemple (‘Tenim l’obligació d’escoltar noves veus‘), jo això ja ho deia. Aquí no hi ha cap novetat. Jo sóc una persona independent. M’ho van demanar, m’ho he pensat i m’he inclinat per dir que sí. No ha estat una decisió fàcil. Ni de bon tros. Sé que hi ha gent que li dol que jo faci aquest pas. I em sap greu. Perquè és gent que jo respecto. Penso en Forn.

Potser també és una manera de recuperar independència, en el vostre cas?
—No l’haig de recuperar. I que quedi clar: jo em situo sens dubte en l’espai de suport al president Puigdemont. Cap discussió. Absolutament cap discussió. Jo sóc aquí. Una altra cosa és el PDECat, Junts per Catalunya, la Crida i tot l’espai que es va configurant i que veurem cap a on va. El president sabia que jo donaria suport a la candidatura de Jordi Graupera. I això no ens va impedir d’anar junts a les europees. Em sembla que va ser Elsa Artadi qui va dir que no hi veia cap inconsistència, en la meva posició. I en això estem d’acord. Al final jo no sóc candidata a res. És una posició simbòlica. Posició que expressa que jo, si pogués votar, els votaria a ells. No veig cap incongruència entre això i ser candidata a les europees. El cas de Toni Comín és similar. Tots tres estem d’acord en l’enfocament en l’àmbit internacional i el mandat del referèndum de l’1-O, i després, en polítiques concretes tothom té la seva visió. No hi veig el problema.

Res a afegir?
—Que diumenge que ve, que no hi ha eleccions europees ni municipals, tothom a votar. Sobretot. Que ningú es despisti. Perquè són molt importants, també, aquestes eleccions.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb