L’Arnau és un jove de dinou anys de Mataró, estudiant, que avui ha estat agredit i tractat d’una manera humiliant per policies espanyols a la Via Laietana. Hi hem parlat al vespre, quan era a la sala d’espera d’urgències per a ser atès de les ferides a les cames que havia rebut a l’agressió. El vídeo en què es veu la brutalitat dels agents s’ha fet viral, amb centenars de milers de visualitzacions a les xarxes. Vegeu-lo ací:

—Hem vist que us treien de mala manera d’un bar. Com ha anat?
—Érem davant del local, a la part del fons de la concentració. I vèiem que hi havia gent que llançava coses a la policia. Amb la meva colla passàvem per la manifestació, tampoc no teníem pensat de quedar-nos-hi. I han començat a sortir policies dels dos costats, i venien per davant corrent. Hem entrat al bar, i d’allà han sortit quatre periodistes a fora a fer fotografies. Jo els vigilava les bosses on tenien el material, i dels que havíem entrat dins jo quedava més enfora. Han vingut deu o quinze policies dins del bar i han dit que sortíssim d’un en un, i jo he estat el primer a sortir. I quan he sortit m’han començat a pegar, a empentar-me, es reien de mi, ‘ara ja no riuràs tant, fill de puta’, em cantaven les cançonetes aquelles que els manifestants els cantaven, ho feien en to de burla… Un d’ells m’ha començat a estirar del braç, n’han vingut més, eren cinc o sis, m’han agafat entre tots, em pegaven a les cames, m’han arraconat i m’han pegat i he caigut de genolls.

—T’han arrancat l’estelada que duies penjada del coll amb violència.
—Sí. Quan m’han posat de genolls amb els cops de porra jo mirava cap avall, a terra. M’han intentat arrencar amb força l’estelada, amb una estrebada forta. Me l’he acabat traient, perquè si no ho feia em feien mal. I l’han acabat llançant a terra. Tinc una rascada al coll. Al cap d’un moment ha vingut una noia que l’han tret del bar, i l’han posat també de genolls davant meu. Després, entre dos policies se m’han endut, m’han posat el braç darrere de l’esquena i el cap avall, i no podia fer res, i em deien ‘abaixa el cap, abaixa el cap!’, i jo ja no podia abaixar-lo més. Em deien de tot: ‘ara veuràs aquí dins què passarà, ara ja no rius tant’.

—I a dins?
—A dins ens han tractat millor. Han marxat aquests dos de fora que semblaven més nerviosos. I ja tenim el número d’identificació d’aquests policies, que es veu que són reincidents, perquè ahir ja van rebre una denúncia. Dins de la comissaria ens han posat de cara a la paret i ens han escorcollat i no ens han trobat res a les bosses que pogués fer mal. Al cap d’una hora i mitja o dues ens han deixat sortir.

—Us han dit per què us havien detingut?
—No. No ens han donat cap explicació. Ens han identificat, em demanaven l’edat, què estudiava… I prou. Es reien del que els dèiem. Em preguntaven quants anys tens? Dinou. Quina edat tens? Dinou anys. Un altre cop: quina edat tens? Dinou anys. Ho he hagut d’acabar dient en castellà: diecinueve años. Es reien de mi.

—I com esteu ara?
—Ara sóc a urgències per a poder presentar una denúncia contra els policies. Em fan mal els genolls, on m’han pegat amb les porres. Però només a les cames.

—Heu passat por?
—Com que no havia fet res, estava bastant tranquil. Sí que estava nerviós, és clar. Però sabia que no podia ser res greu, perquè no havia fet res. Potser podria estar un dia tancat, que no ho entendria, però en aquests casos pot passar de tot.

—Això que us ha passat us ha fet passar les ganes de manifestar-vos?
—No, al contrari. Em continuaré manifestant.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb