Albert Castells: “És una persecució contra la llengua i anirem on calgui per defensar-nos”

L’Ajuntament de Vic ha rebut aquesta setmana una sentència que declara nul·les les bases d’un concurs públic en què es demanava el nivell B2 de català, perquè el jutge considera que aquest requisit és discriminatori. Parlem amb el batlle, Albert Castells, que defensa el coneixement del català com a garantia dels drets lingüístics dels ciutadans, veu la decisió dins una ofensiva judicial contra la llengua i anuncia que recorreran “fins a l’última instància”.

—És la primera vegada que entitats com Convivència Cívica Catalana miren d’influir als tribunals contra les polítiques municipals?
—És públic i notori que els atacs a la llengua han vingut de diversos àmbits i hi ha un ampli currículum de denúncies i sentències. Fa més de dos anys que estic a l’alcaldia de Vic i no recordo cap denúncia en temps recents. A tot el país, i a Vic mateix, hem rebut denúncies en diversos àmbits pel que fa a la catalanitat en general. Jo mateix, com a regidor de Via Pública, vaig ser investigat per haver actuat contra una recollida de firmes contrària a la llengua catalana, sense anar més lluny. Lamentablement, en aquest país tenim un ampli currículum de denúncies contra la llengua catalana i contra la identitat catalana.

—Alguns altres ajuntaments (Roses, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Andreu de la Barca, la Roca del Vallès) han rebut denúncies semblants per haver demanat un nivell del català en els concursos, però ells es van fer enrere i van canviar les bases. Vós com ho heu rebut?
—Hem rebut la sentència tot just aquesta setmana. Per tant, d’entrada, mantindrem prudència. L’analitzarem i la interpretarem per veure què ens demanen exactament, i així poder-hi recórrer en contra. La nostra voluntat política és arribar fins a l’última instància perquè aquesta sentència no s’apliqui, perquè estem fermament convençuts que això que fem és garantir el dret dels ciutadans que la seva administració els pugui atendre en català. Vull agrair el suport explícit que hem rebut de totes les entitats: l’Associació de Municipis per la Independència, la Plataforma per la Llengua, l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació Catalana de Municipis; i també a la ciutadania i a entitats no vinculades estrictament a l’àmbit de la llengua. Aquí també trasllado la responsabilitat al govern de la Generalitat. També vull agrair la trucada del conseller interessant-se per aquest cas i manifestant la voluntat de treballar-hi ben aviat. Li he demanat que el govern de la Generalitat garanteixi que totes les administracions de Catalunya puguem establir els nivells de català que considerem necessaris per a cada nivell de la funció pública. I que, pel cap baix, hi hagi aquest B2, que per nosaltres és bàsic en l’administració.

—Què us ha dit exactament el conseller de Política Lingüística, Francesc Vila?
—Aquesta primera trucada ha estat per a establir un primer contacte i oferir suport. Esperem que aquests dies vinents puguem analitzar bé el cas i rebre l’ajuda de la conselleria, i que tot el govern es comprometi amb nosaltres. I no tan sols amb Vic en concret, sinó amb tots els ajuntaments o administracions que es trobin en aquesta situació. Tenim un llarg camí per recórrer en el món de la justícia, perquè els drets fonamentals dels catalans no són garantits. Demano al govern que sigui ferm i que, més enllà del nostre cas, els drets fonamentals dels catalans siguin garantits a totes les administracions públiques.

—La sentència diu que el B2 de català és una barrera d’accés. Què hi responeu?
—La barrera real la tenim els catalanoparlants, que no podem exercir els nostres drets fonamentals en moltes administracions públiques. Ens sembla de sentit comú exigir un mínim de B2 perquè aquestes barreres desapareguin. Exigim a la Generalitat i al sistema judicial que garanteixin aquests drets. Fem com fan tots els estats i nacions del món, on els funcionaris han de saber la llengua del país per a poder garantir un dret fonamental bàsic. És el món al revés: ens acusen de posar barreres, però, en realitat, la barrera la crea cada funcionari que no pot relacionar-se amb la ciutadania amb un mínim nivell de la llengua local. I això s’ha de poder denunciar. Així com els ciutadans tenim la responsabilitat de no canviar de llengua i d’exigir els nostres drets, anar a cop de sentència no és una manera operativa de fer funcionar un país. I aquí també denunciem que aquest país, cada vegada més, hi hagi qui el vulgui governar a cop de sentència, des dels tribunals, en lloc d’exercir responsabilitats i garantir els drets lingüístics dels catalans, que cada dia són més vulnerats.

—Per què creieu que és imprescindible que els treballadors públics sàpiguen l’idioma dels veïns?
—Una cosa que ens sembla de sentit comú i de lògica és que tots els treballadors municipals tinguin el nivell B2 pel cap baix i, evidentment, en escales superiors de responsabilitat major, però com a mínim aquest nivell ens sembla de sentit comú per poder garantir la integració plena dels treballadors dins la institució, que viu plenament en català de fa segles, i també per interactuar amb la gent de Vic. Un treballador que és a la via pública, en un equipament municipal, també interactua amb les persones que en fa ús. Per tant, volem que l’administració pugui garantir el dret fonamental dels ciutadans de Vic que la seva administració se’ls adreci en la seva llengua. Estem sorpresos fins a quin punt en aquest estat continua havent-hi repressió política i atacs a la llengua. No té cap altra explicació que la de buscar el conflicte i destruir la llengua i pretendre que a les administracions hi hagi persones sense prou nivell perquè els ciutadans ens hi hàgim d’adreçar en castellà. No té cap altra explicació. Perquè l’administració pugui atendre tothom s’ha de garantir aquest coneixement.

—L’ajuntament ha fet tallers per a millorar els hàbits lingüístics dels treballadors municipals. Com són?
—A l’ajuntament tenim una regidoria de Llengua. Ens sap greu que, com a societat, parem atenció especialment a tot allò que no funciona, però la ciutat de Vic fa molts anys que treballa en favor de la llengua. Per exemple, hem començat una lliga per la llengua a totes les escoles al nivell de quart d’ESO. En aquest mandat, hem creat específicament la regidoria de Llengua, que ha redactat un pla d’acció. D’entrada, assumim responsabilitats que hauria d’assumir el govern de la Generalitat, com ara fer complir el codi de consum als comerços. Un dels grans eixos del pla d’acció per la llengua era interpel·lar tota la gent de Vic a fer el canvi de xip que el poder, al final, el tenim els ciutadans d’exercir la catalanitat, el nostre dret bàsic de mantenir el català. Evidentment, una cosa són les persones que acaben d’arribar, però sovint tenim el complex de canviar de llengua amb persones que fa mesos o anys que són a la ciutat. Per tant, aquí a Vic ens hem centrat a aconseguir que tots els nouvinguts aprenguin la nostra llengua i s’integrin. Això ens ha funcionat molt i hem estat exemple aquests últims vint anys d’integració de milers de persones d’arreu del món, de procedències molt diverses i amb múltiples llengües. De fet, ens agrada poder ser un model per als ajuntaments que encara no han fet aquest pas.

—Fins a quin punt heu percebut un retrocés del català a Vic?
—Hem notat un canvi radical d’ençà de la covid, que coincideix amb un augment de la digitalització. Crec que hi ha molts factors, no en tinc una diagnosi exacta, però com a equip de govern percebem, sobretot, la digitalització i l’arribada de molta població castellanoparlant, respecte a èpoques en què havia arribat població d’altres llengües. Per això apel·lem a la consciència que, si hem aconseguit ser un model de cohesió els últims vint anys, el mantinguem. Hem detectat canvis significatius a les aules, al carrer, als comerços, i per això hem accelerat aquesta creació de la regidoria de Llengua i el pla d’acció per la llengua, perquè som en un moment històric clau.