El màster d’Estudis Catalans i Transfronterers de la Universitat de Perpinyà, l’únic en tot el sistema universitari francès dedicat íntegrament al català, pot desaparèixer després de més de trenta anys d’història. Ho ha denunciat l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC), que avisa que és tota una amenaça per a l’educació en català a Catalunya Nord.

La universitat ho atribueix a la manca d’alumnes i a criteris econòmics, però els professors creuen que els arguments no són sòlids. El tancament trencaria la cadena formativa entre grau i doctorat i seria una autèntica anomalia en un indret en què la llengua, malauradament, ja és prou feble. De tot plegat n’hem parlat amb Alà Baylac (el Vernet, Perpinyà, 1965), president de l’APLEC i professor del màster. Baylac lamenta que la universitat hagi considerat de suprimir-lo sense tenir en compte les candidatures que hi haurà i alerta que el tancament afebliria globalment l’ensenyament del català.

—En què consisteix el màster en Estudis Catalans i Transfronterers?
—És el màster que tenim a la Facultat de Català de la Universitat de Perpinyà. És la continuació de la llicenciatura, que aquí són tres anys. Aquest màster és l’aprofundiment per a entrar en un segon cicle d’estudi superior de català. Ho lliguem des del punt de vista lingüístic, però també de civilització i cultura i amb la qüestió de fluxos, coneixement de l’espai transfronterer i relacions entre les fronteres. Som en un espai on hi ha Catalunya Nord, Catalunya Sud i Andorra, una zona fronterera, i això té relació amb programes europeus, fluxos, etc. Té una part d’investigació, per a fer una tesi, o més de pràctica; proposem de fer unes pràctiques d’un semestre per a aprendre a gestionar aspectes que tenen relació amb el fet fronterer, els programes europeus.

—En el màster hi ha col·laboració amb més universitats, oi?
—Hi intervenen col·legues de la Facultat de Dret i Història de la Universitat de Girona, professionals d’aquí, del Consell Departamental, que gestionen temes transfronterers, i, evidentment, professors de la Universitat de Perpinyà.

—Heu denunciat que ara la Universitat de Perpinyà el vol deixar d’impartir. Això per què és una amenaça?
—Perquè és l’únic màster de tot el sistema universitari francès dedicat únicament a estudis catalans. Hi ha universitats que proposen ensenyaments de català, però no tot un diploma. Si la Universitat de Perpinyà, l’única universitat de l’espai català que hi ha dins de l’estat francès, no proposa uns estudis de català, serà una anomalia. I després, faltarà una baula en la cadena entre la llicenciatura i els que vulguin fer doctorat. És un afebliment de la formació superior de català a la universitat en general, i a Perpinyà en particular. També és un afebliment de tota la formació de la gent que es vol especialitzar en estudis catalans, que després vagin cap a ensenyament o que vagin cap a traducció o gestió de patrimoni local o relacions frontereres. És a dir, crearia un buit dins la formació de català aquí a Catalunya.

—Us ha sorprès la posició de la universitat?
—No ens ho esperàvem. És un màster que fa trenta anys que existeix. No ens esperàvem que la universitat pogués pensar a tancar o a no reconduir uns estudis que les institucions, els estudiants, la Catalunya Nord en general necessiten. Sigui per a formar gent que s’especialitza en qüestions de català o per als qui fan estudis d’una altra cosa, com oceanologia, història o dret. Que després poden fer unes pràctiques professionals que tenen el català com a eina dins un camp professional que té contacte privilegiat amb gent de l’altre costat de la frontera i que va bé de conèixer.

—Quins són els arguments de la universitat per a deixar d’impartir el màster?
—Que aquests últims anys no hi ha hagut prou estudiants inscrits, que el màster no té prou atractivitat i que entrem en un període d’estalvis obligats i de problemes econòmics. Evidentment, pensem que no és un argument suficient. El Consell Departamental, la Regió, tota la societat nord-catalana, necessita una línia completa d’estudis. Des de fa cinc anys, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, amb el suport de les institucions, porta una política d’extensió, d’ensenyament del català. En un moment com aquest, que la universitat digui que prescindirà d’un tram de la línia, no és bon senyal i afebleix de manera global l’ensenyament del català.

—Creieu que darrere el tancament hi pot haver cap pressió política?
—No, crec que és una decisió acadèmica, segurament de gent que no mesura prou la importància de què representen els estudis catalans en la societat nord-catalana i la importància dels estudis universitaris de català en el marc de les relacions amb el sud. És un efecte de la manera de veure les coses des de França, on les llengües anomenades “regionals”, entre les quals el català, no són especialment ben tractades.

—La decisió és ferma o encara hi ha marge de maniobra?
—A l’APLEC hem fet saber la notícia perquè aquests dies fèiem promoció de l’ensenyament del català, també del màster, i ens arriba que no pensen a reconduir-lo. Ara alertem que hi ha aquesta eventualitat i que en el cas que sigui ferm, que esperem que no, a veure com ho fem perquè els estudiants puguin triar una altra opció, continuar els estudis de català d’una altra manera. Per exemple, a la universitat hi ha un màster de professor de català secundari. Però, és clar, no tots els qui volen fer el màster volen ser professors. Hi ha segurament solucions i a l’APLEC no volem perdre els estudiants que tenien la intenció de continuar estudiant el català.

—I quan se sabrà què passarà?
—Es van tancant les candidatures per matricular-se a màsters. D’aquí a uns quants dies sabrem si hi ha prou candidats per a matricular-se a aquest. Segons el nombre, la universitat podria reconsiderar la decisió. Tenim esperança.

—Per tant, el futur depèn directament del nombre de candidats.
—Com qualsevol diploma o màster. Si no hi ha prou estudiants, no hi tindríem res a dir. Ara, no trobem gaire normal considerar que es podria tancar independentment de si hi ha candidats o no.

—Quants estudiants teníeu ara?
—Una desena cada any. No són prou per a nosaltres, però precisament proposem unes reformes per a poder acceptar i obrir aquest màster a més estudiants que podrien venir d’unes altres llicenciatures o formacions. Anem en el sentit que vol la universitat, que és d’eixamplar i d’obrir, d’acceptar més gent. El principi de tancar per tancar, per nosaltres, no és gaire coherent amb l’especificitat de la Universitat de Perpinyà.

—Els deu estudiants s’han mantingut estables durant els anys?
—Hi ha alts i baixos, però fa deu anys que és el mateix. Evidentment que això és condicionat, però no és raó suficient. Hi ha entrebancs a tots els nivells de l’ensenyament del català, des de primària fins als instituts. És complicat d’arribar a estudiar el català fins a batxillerat. En la llicenciatura també n’hi ha pocs, i al màster també. Imagina’t que només hi ha una plaça d’oposició per a ser professor de català secundari. És evident que no tenim prou estudiants, però no és tancant que en tindrem més.

—En vista d’aquesta amenaça, ara proposeu als estudiants d’inscriure’s en el màster M2E. Per què?
—És el d’ensenyament i educació. Ho fem per si no s’obre el màster. No és del tot satisfactori, però millor això que res. La idea de la universitat, i amb això coincidim, és de tenir un màster que sigui prou obert i atractiu, i més articulat amb estudis que existeixen a la Universitat de Girona, perquè hi ha una mena de conveni en curs per a articular les dues universitats, els estudis i diplomes. És per això que seria evidentment coherent de no solament mantenir aquests estudis de català, sinó reforçar-los. I consolidar l’existent i desenvolupar-lo amb aquesta col·laboració i articulació amb els col·legues gironins i sud-catalans.

—Al gener, arran d’una reclamació de l’APLEC, es va saber que el Ministeri d’Educació francès obriria una llicenciatura de professor bilingüe català-francès a Perpinyà. Això és una bona notícia.
—Sí, és crear una llicenciatura específica per a formar i preparar els candidats a les oposicions de mestre. Hi ha línies bilingües de català i francès, però no hi ha cap llicenciatura que integri el bilingüisme. Vam demanar al ministeri que creés una llicenciatura de professor d’escola per a poder fer funcionar totes les classes bilingües que existeixen actualment, que són gairebé una quarantena d’escoles, uns 2.500 alumnes de primària, i les noves escoles que s’han d’obrir. Necessitem mestres bilingües, és indispensable. No és convenient ni és oportú donar senyals de reducció, d’afebliment o de tancament. I entenem que hi hagi qüestions financeres, d’estalvis, estem en una situació financera complicada. La Universitat de Perpinyà és una de les més mal finançades del sistema universitari francès. Però, és clar, això no s’ha de girar en contra del català. Sobretot perquè no són els estudis catalans els que costen més a la universitat.

—Venim de les eleccions municipals, en què l’extrema dreta ha guanyat molt de pes. Ells no tenen gens d’afinitat amb el catalanisme. Us preocupa, com a ensenyant?
—Sí. L’APLEC permet que 9.000 alumnes de primària facin una mica de català durant la setmana. Això representa un 20% de l’alumnat de primària. Aquestes classes d’iniciació al català són possibles perquè tenim un finançament de les administracions locals. Això no ho paga l’estat ni el ministeri, sinó el Consell Departamental, la Regió, la Generalitat, i la meitat del cost és pagat pels ajuntaments. Com més ajuntaments hi hagi insensibles a la qüestió del català, hi haurà més recel i menys voluntat de desenvolupar aquest ensenyament, que té un cost. Això no vol dir que automàticament ens vagin en contra, però tampoc no m’imagino que ho vegin amb bons ulls. Per tant, no és un bon senyal. El batlle d’Elna deia que tot el que ha fet l’ajuntament a favor del català és molt probable que es redueixi. Nosaltres, com a APLEC, necessitem el suport municipal.

—Penseu en algun municipi en concret on ha guanyat l’extrema dreta?
—A Ribesaltes no crec que hi tinguem encara mestres de català. Hi ha línies bilingües i això ho gestiona la direcció pública. En altres llocs, veurem què passa. A Perpinyà, l’ajuntament d’Aliot no ha representat cap baixa per a les nostres classes de català, però tampoc no ha resultat un augment.