Jordi Ginabreda: “Sense tant control ni coacció d’Europa i Madrid, s’hauria gestionat millor la dermatosi”

Fa un mes del primer cas de dermatosi nodular bovina a Catalunya i el sector ramader encara viu en la incertesa. Jordi Ginabreda, portaveu del Gremi de la Pagesia Catalana, es queixa que manca claredat i coordinació en la gestió de la crisi per part de les administracions i alerta de les greus conseqüències econòmiques per a les explotacions afectades. Tot amb tot, confia que la vaccinació en massa permeti de frenar la propagació del virus i la situació es pugui estabilitzar.

—El 3 d’octubre va fer un mes exacte del primer cas de dermatosi. Com ho ha viscut el sector?
—Continua estant neguitós i una mica desorientat. Malgrat haver passat un mes, la informació sobre com gestionar totes les conseqüències d’aquesta crisi continua essent poc clara per part del Departament d’Agricultura. La manera de comunicar-se amb el ramader és difusa i no acabes de tenir idees sobre com avançarà el dia a dia. Ara hi haurà coses que canviaran, però estem a l’espera.

—Per què passa això?
—La mateixa situació fa que la informació sigui confusa, perquè el Departament va tard i s’ha hagut de preparar mentre afrontava la crisi. No hi ha ben bé res que es definís de bon començament, i això fa que no hi pugui haver una comunicació fluida, perquè ells també la deixen anar a poc a poc i van corregint coses.

—Però a quina informació us referiu? Com afecta el ramader?
—Per exemple, la gestió de vísceres dels animals d’escorxadors a les zones dels radis. Com que no hi ha hagut cap criteri clar des del primer dia, cada escorxador ha anat aplicant un criteri propi, i llavors hi havia conflictes entre ramaders. Alguns ho portaven a un lloc i feien una cosa, uns altres ho feien diferent. També ha passat amb les vacunes, tot i que ara sembla que hi ha un criteri més clar i pensat. Igualment, amb els moviments interns de bestiar en vida. Són un seguit de qüestions que acaben afectant el dia a dia del ramader.

—Heu parlat d’escorxadors, però a la Noguera també hi havia molta preocupació per la incineradora de Térmens, on duien el bestiar del buit sanitari.
—Hi havia nerviosisme per la possibilitat de propagació del virus pel fet de tenir la incineradora allà. Per això es va accelerar la vacunació en aquella zona, primer als radis dels escorxadors i, un cop aprovat el nou pla de vacunació, de la incineradora d’allà a aquella zona.

—Sabeu quants ramaders hi ha afectats per la dermatosi?
—No te’n sabria dir el nombre exacte, però parlem d’unes 1.500 explotacions. I ara amb aquest nou radi de vacunació, segur que n’hi ha més.

—Quines conseqüències tenen?
—Els afecta la mobilitat. En els engreixos, no poden entrar animals que no siguin propis dels radis d’afectació. En les granges de mares tampoc no poden moure animals. Les cries no les poden treure de la granja fins que no hagin passat els 21 dies de la primera vacunació. Hi ha tota aquesta casuística que origina aquests problemes. No acaba sent un problema greu, perquè entre tots ja ho acabarem gestionant, però sí que hi ha alguna explotació molt gran que viu de l’engreix i que ara haurà d’estudiar com ha de fer per mantenir la roda que tenia. Si jo no trobo prou animals per a comprar i seguir la roda, però, a més a més, venc més animals, a final d’any, quan tanqui, hauré tingut un augment de beneficis que no és real perquè, com que no he pogut tenir la despesa, i això sí que em comptarà a l’IRPF…

—Quants ramaders ho han perdut tot?
—S’han fet divuit buits sanitaris.

—I com es remunta un negoci com aquest quan es comença de zero?
—És la pregunta que ens fem tots els del sector. Si has perdut una granja amb 500 vaques de llet, no en trobaràs 500 per a tornar a començar demà. Passa igual amb un ramat de 200 vaques de pastura ecològica. No hi ha 200 vaques ecològiques per tornar a començar. Hauràs de comprar vaques convencionals per acabar-les transformant en ecològiques i això és un procés de dos anys i mig o tres. Parlem de races Angus, Aquitània o Xarolès. Si ja és complicat trobar animals convencionals, d’ecològics ja t’ho pots imaginar. Això no és com tenir un accident de cotxe amb sinistre total, que en compres un altre i ja està.

—Creieu que cal fer el buit sanitari quan solament hi ha un cas? Se n’ha parlat molt.
—És una discussió molt complexa i és molt difícil de pronunciar-se i dir sí o no. Sóc conscient que els primers casos gairebé segur que era l’única sortida que teníem perquè la propagació del virus era molt ràpida. I ho hem d’afrontar com puguem i hem d’acceptar aquests buits sanitaris. Però sí que hauríem pogut evitar que n’hi hagués tants. Executant més bé els protocols i les vacunacions, amb una estratègia millor i amb una mica més de llibertat i no tant de control ni de coacció per part d’Europa i Madrid, s’hauria gestionat millor.

—A tot Europa s’actua d’aquesta manera, fent buits sanitaris?
—Sí. A França i a Itàlia estan igual i en peu de guerra com nosaltres, que els ramaders diem que ja n’hi ha prou de matar vaques i que hem de buscar solucions.

—El Gremi de la Pagesia va ser crític amb la vaccinació ja de bon començament. Dieu que s’ha actuat tard.
—El problema és que els dos primers dies no hi havia el criteri de vacunar. Va ser a partir del tercer dia que es va veure que era l’única sortida que tenia l’administració. Ja de bon començament dèiem que era un error que Europa i Madrid no tinguessin la previsió de tenir vacuna amb estoc ni deixin tenir-ne als estats. Perquè en casos com aquests la poguessin fer servir i fer-ne via. Nosaltres vam començar a vacunar el dia 6, i en llocs s’han trobat que hi ha hagut quinze dies de retard. Ara es vacuna ràpidament. Al final, quin criteri científic l’avala, la postura d’Europa, de no tenir reserva de vacunes i si algú en necessita que ens ho digui? Que deixin tenir-ne mig miler a cada estat propens a tenir aquesta malaltia, que té un risc imminent, i que es pugui curar amb salut amb rapidesa. I, per una altra banda, Madrid com si no hi fos. Només fa de mitjancer, tot el merder és per a la Generalitat, però tot el que fa la Generalitat ho ha de validar Madrid amb el vist-i-plau de Brussel·les.

—A Andorra, tot i que no hi ha cap cas de dermatosi, es començarà a vaccinar a partir de la setmana vinent. És el model que s’havia de seguir?
—Andorra té l’avantatge que no és de la Comunitat Econòmica Europea i ha trucat al laboratori i els ha dit porteu-me la vacuna. No ha de donar explicacions a ningú. Com que no està encotillat per una normativa europea, pot fer i desfer com cregui oportú per als interessos dels seus ramaders.

—En què consisteixen les indemnitzacions?
—Ara hem aconseguit tenir sobre la taula uns valors calculats per la Generalitat d’indemnització per als animals, per tot el residu que s’haurà de llançar. Hem sabut la valoració i podem dir que la Generalitat fa una bona proposta, però no podem explicar-la perquè estem pendents de la validació de Madrid. Vols dir que no hauria de ser a la inversa? Aquí tens tants calés i afanya’t a indemnitzar. Els que tenen el buit sanitari continuen tenint despeses corrents que han d’afrontar i no tenen ingressos. Després hi haurà les ajudes per si vols tornar a començar.

—Us referiu als crèdits que Agricultura ha preparat amb l’Institut Català de Finances?
—No, aquest crèdit és una estratègia de la Generalitat per poder fer una bestreta mentre esperem el pronunciament del ministeri, que ha de validar les indemnitzacions. Com que això ja es preveu que no serà d’avui per a demà, la Generalitat ha disposat aquest crèdit a través de l’ICF per poder donar liquiditat a les granges; i la Generalitat es farà càrrec dels interessos. Així, quan cobren les indemnitzacions, liquiden el crèdit. És una bona eina per passar una mica per damunt d’aquesta situació burocràtica que genera de l’alentiment dels processos.

—A Catalunya no s’ha detectat cap cas des del 24 d’octubre. La previsió és bona?
—Ajuda a calmar la tensió i la pressió del ministeri i d’Europa que si sortís algun altre cas hi hagi d’haver aquest buidatge sanitari. Ara, amb aquest percentatge tan elevat de vacunació, confiem que podrem arribar a aturar el buidatge sanitari per la immunitat de grup que anem assolint.

—En un món cada volta més globalitzat, us heu d’acostumar a viure amb l’amenaça constant de nous virus?
—Sí, això ho tenim clar. Però passa que hem de ser conscients i hem de saber-nos preparar per a aquestes noves incursions. El refrany diu que quan vegis la barba del teu veí pelar, posis la teva a remullar. Si veiem que hi ha casos en països veïns, doncs toca preparar-nos amb temps i força per poder-ho afrontar.

—Se sap com ha entrat la dermatosi al país?
—No. L’IRTA-CReSA fa una anàlisi de l’evolució del virus i han agafat mostres a les granges del buit sanitari per saber des de quan hi són i intentar buscar-ne l’origen. Però crec que serà complicat. Ara, de teories conspiratives, n’hi ha tantes com vulguis.