25.02.2026 - 16:45
|
Actualització: 25.02.2026 - 17:00
La Xarxa d’Entitats pel Padró, formada per una quinzena d’organitzacions i plataformes que sumen al voltant de 500 entitats, es queixa que la regularització extraordinària d’immigrants aprovada pel govern espanyol exigeixi l’empadronament, atès que desenes d’ajuntaments de Catalunya incompleixen l’obligació de registrar totes les persones que hi resideixen.
En un comunicat, la plataforma demana a aquests municipis que acatin la normativa que regula l’empadronament com a registre administratiu, tot recordant la funció essencial d’aquest tràmit.
“La funció del padró és saber qui viu als municipis perquè els ens locals puguin dimensionar recursos i equipaments per donar resposta a les necessitats de la ciutadania”, expliquen.
La plataforma assegura que “negar l’empadronament o posar-hi traves és vulnerar els drets humans, perquè impedeix o dificulta l’accés a la salut, l’educació i els serveis socials”. Segons la xarxa, cal parar atenció immediata a aquest problema per a garantir una aplicació efectiva del procés de regularització.
Mancances greus en l’aplicació de la normativa
Alerten que mentre hi hagi municipis que no garanteixin la inscripció de totes les persones residents, no es pot considerar viable que l’empadronament sigui requisit per a la regularització en massa impulsada pel govern espanyol.
Segons les estimacions de la Generalitat, la mesura podria beneficiar entre 120.000 i 150.000 persones a Catalunya. Les entitats demanen que s’apliqui “amb la màxima celeritat” per tal que els immigrants puguin sortir de situacions d’exclusió social derivades de la irregularitat administrativa.