30.10.2025 - 12:34
|
Actualització: 30.10.2025 - 12:42
Les entitats memorialistes i de drets humans que impulsen la campanya Via Laietana 43 han presentat al·legacions contra la decisió de la secretaria d’estat de memòria democràtica del govern espanyol de mantenir la prefectura per a usos policíacs, malgrat declarar-ho un espai de memòria.
Pilar Rebaque, advocada i membre de la Comissió de la Dignitat, considera “pervers” que l’edifici mantingui l’ús policial. Per això, les entitats han convocat una concentració davant la prefectura el 23 de novembre per a demanar que sigui tan sols un espai de memòria.
Rebaque defensa que la declaració de lloc de memòria no pot ser un gest simbòlic i lamenta que el govern espanyol vulgui mantenir els usos policials a la prefectura amb la complicitat del govern català i l’Ajuntament de Barcelona. “Una democràcia consolidada no pot permetre que un espai marcat per la repressió continuï essent un centre policial, i menys en l’actual context en què una extrema dreta a l’alça aprofita la manca de memòria democràtica”, ha explicat.
Antoni Coll, president de l’Ateneu Memòria Popular, ha criticat la manca de voluntat política del PSOE i el PSC perquè l’espai sigui només de memòria i ha denunciat que el govern espanyol no hagi tingut en compte l’opinió de les entitats.
Al·legacions de les entitats
Les entitats han presentat al·legacions a la resolució de la secretaria d’estat de memòria democràtica, ara en fase d’informació pública. Recorden que les seves al·legacions s’emparen en un manifest subscrit per 236 organitzacions i 41 ajuntaments catalans que reclamen la conversió i transformació de l’edifici.
En les al·legacions, demanen que l’edifici sigui un lloc només de memòria, sense usos compartits amb dependències policials, per permetre de preservar-ne la “integritat i garantir-ne la funció reparadora i pedagògica”. Les entitats argumenten que la possibilitat de compatibilitzar usos policials amb la funció memorial és incompatible amb el caràcter simbòlic i traumàtic de l’edifici.
També insisteixen en el traspàs de la propietat a la Generalitat, inclosos els arxius documentals de la comissaria, i que les entitats participin activament en el procés de resignificació de l’edifici.
