Sis entitats constitueixen l’Acord per la Independència per fer una llista sense partits

  • Els moviments en el sobiranisme de base també s'han expressat en la crida per a una segona Convenció Nacional per l'Estat Propi, convocada pel Moviment per la Independència

VilaWeb
Arnau Lleonart
05.12.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sis entitats de l’independentisme de base s’han aliat i han constituït l’Acord per la Independència, un moviment que vol crear les condicions per a fer efectiva la independència i bastir una candidatura electoral que es presenti al parlament i la proclami. La proposta és fruit de la col·laboració entre la patronal Anem per Feina –que va néixer com a part de la campanya “Eines de país” de l’ANC–, l’associació Donec Perficiam, el think tank Unitat per la Independència, l’entitat Assemblea de Representants per la República Catalana i el canal de YouTube NetInformació, però fan una crida perquè més entitats independentistes s’afegeixin al projecte.

L’Acord per la Independència exposa en un manifest que el seu objectiu bàsic és culminar la independència de Catalunya, i per fer-ho volen articular el sobiranisme en un espai polític “que eviti els errors i les febleses dels darrers anys”. Critiquen la classe política, la qual diuen que només està pendent “d’intentar mantenir l’estatus polític i econòmic a còpia de guanyar eleccions” i que “fa esforços d’acostament a Espanya amb intents de diàleg que l’estat opressor rebutja una vegada i una altra”. Arran d’això, consideren que cal impulsar un moviment transversal on tinguin cabuda els qui consideren que cal “tornar a empoderar el poble”, “crear les condicions indispensables per a poder fer efectiva la independència de manera real i irreversible” i “generar una candidatura amb capacitat guanyadora a les pròximes eleccions al parlament que dugui a terme el mandat popular i democràtic de l’1 d’Octubre de 2017 i proclami la independència de Catalunya”.

Per a aquesta candidatura, cerquen “homes i dones amb la preparació i la valentia necessàries per a assolir la independència” i diuen que s’hi podrà adherir tothom, persones individuals i agrupacions, “que hagin estat actors de reivindicació i protesta contra aquells que impedeixen l’alliberament nacional de Catalunya”. En canvi, tenen una línia vermella: “Quedaran exclosos de participar-hi els partits polítics, amb representació parlamentària o sense, que només podran fer costat de forma explícita a la candidatura si renuncien a presentar-se a les eleccions al parlament.” Si volguessin participar-hi militants o simpatitzants de partits polítics, haurien de complir els requisits exigits per la candidatura i per mitjà de les entitats que sí que formin part del projecte.

El motiu del vet, diuen, és evitar el debat ideològic: “Aquesta candidatura electoral no té la intenció de fer política ideològica, sinó que es crea únicament i exclusivament per assolir la independència, preservar la llengua i la cultura del país, i denunciar la corrupció sistèmica partidista dels òrgans de govern i de l’administració catalana.”

Els impulsors ja preparen un reglament intern i una ponència política que faran públics en un congrés que encara no té data. Amb tot, fonts de l’Acord per la Independència consultades per VilaWeb diuen que la proposta política es publicarà ben aviat i que encara continuen parlant amb més entitats. En aquest sentit, reivindiquen el valor de les entitats independentistes petites, que diuen que són les que mobilitzen el territori.

Una segona Conferència Nacional per l’Estat Propi

L’agrupació d’aquestes sis entitats per a configurar una nova llista independentista al parlament no és l’únic moviment en el sobiranisme de base d’aquests darrers mesos. El proppassat Primer d’Octubre es va fer pública una crida a fer una segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, com la que es va fer el 2010 i que va desembocar en la creació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Entre els impulsors d’aquesta nova conferència hi ha activistes independentistes com els que van convocar-ne la primera, després de la consulta per la independència d’Arenys de Munt, i membres del primer secretariat de l’ANC, però també ex-secretaris de les direccions següents. En un manifest, que segons fonts acostades als promotors és en revisió constant, consideren que la primera etapa del procés, que diuen que va de les consultes populars a la proclamació d’independència del 27 d’octubre de 2017, s’ha acabat; i que en els cinc anys d’ençà de llavors ha quedat clar que la resposta de l’estat espanyol és la repressió judicial, policíaca i econòmica, i un diàleg polític buit de contingut per a netejar la imatge internacional. Atesa la situació actual, consideren que el primer escull a superar és intern, i que fins que la societat no recuperi el comandament del procés d’independència i els actors polítics i socials no actuïn de manera coordinada i supeditant els interessos de partit als comuns, no serà possible presentar un nou embat amb garantia d’èxit.

Després de cinc anys, diuen que és moment de començar la segona etapa del procés, que porti a la instauració definitiva de la República catalana. Només veuen possible de fer-ho per mitjà de la confrontació no violenta i les vies democràtiques, de manera que si la taula de diàleg o una hipotètica modificació de la constitució espanyola no donen lloc a un referèndum d’autodeterminació, demanen de convertir les pròximes eleccions autonòmiques en plebiscitàries, on tan sols hi hauria d’haver una candidatura independentista, de caràcter cívic, que rebés el suport de tots els partits, entitats i organitzacions independentistes.

La victòria independentista d’aquestes eleccions, diuen, hauria de comportar el retorn de l’exili de Carles Puigdemont, la instauració de la República catalana, la defensa de la nova legalitat, l’inici del procés constituent i l’organització del referèndum d’aprovació de les constitucions catalanes en un termini de sis mesos a deu.

Per tot plegat, fan una crida a participar en la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, que ha començat amb debats telemàtics, amb l’objectiu de debatre i aprovar un full de ruta que involucri tots els actors polítics i socials independentistes, i de crear les condicions necessàries per a instaurar la República catalana; ja sigui amb aquesta candidatura al parlament o de la manera que el conjunt del moviment independentista decideixi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes