Els tribunals de les Illes faran servir únicament els topònims oficials en català arran de la queixa d’una entitat

El Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts espanyol ha resolt a favor d’una petició presentada per l’entitat Fem-ho en Català, que exigeix que els jutjats i tribunals de les Illes emprin exclusivament els topònims oficials en català. La resolució posa fi a l’ús habitual de formes castellanitzades com “Mahón”, “Ibiza” o “Palma de Mallorca” en documents oficials.

Segons la resolució administrativa dictada pel Ministeri espanyol, s’ha donat trasllat a la Direcció General de Transformació Digital de la Justícia per a implementar els canvis i garantir l’adequació a la normativa vigent.

La mesura es basa en l’article 14 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local, que estableix que només tenen validesa oficial les denominacions inscrites al Registre d’Entitats Locals i publicades al BOE. Actualment, aquest registre reconeix Palma, Eivissa i Maó com els noms oficials.

L’entitat Fem-ho en Català assenyala en un comunicat: “Que el Poder Judicial empràs denominacions no oficials en les seves actuacions era un fet inacceptable i incomprensible tenint en compte que estan sotmesos a l’imperi de la llei. Tant en l’àmbit autonòmic com estatal la legislació que regula la toponímia és clara: tots els topònims oficials de les Illes Balears són, a tots els efectes, en català”.

L’entitat es queixa que la depuració i castellanització dels topònims són eines “per a esborrar la nostra memòria i identitat lingüística”. “No és una amenaça que només existís durant la dictadura de Franco, és més viva que mai. Al País Valencià ho estan patint ara, però a les illes també ho patim. La presència de la nostra llengua a l’administració de justícia és anecdòtica i som conscients que aconseguir que els jutjats emprin denominacions en català és una fita petita, però creim que és un important acte de justícia”, assenyala Fem-ho en Català.

L’entitat també recorda que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada per Espanya, obliga a garantir l’ús efectiu de les llengües cooficials, advertència que ja ha estat reiterada pel Consell de Ministres del Consell d’Europa.