14.11.2025 - 21:40
Els tretze encausats de l’anomenada operació Judes comencen a veure la llum al final del túnel. No és la primera vegada que sembla que el cas s’arxivarà de manera imminent, però a l’Audiència espanyola li queden com més va menys cartes per a allargar la partida. Dijous, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va publicar les seves conclusions sobre l’amnistia. Respecte d’aquest cas, ha recomanat al tribunal europeu que digui a l’Audiència espanyola que el fet d’amnistiar els CDR no s’oposa pas a la directiva europea contra el terrorisme, perquè no significa deixar impunes delictes que vulneren greument els drets humans. Uns suposats fets completament absents en una causa que ha parlat de terroristes sense terrorisme des del primer moment.
L’Audiència espanyola havia fiat tot el seu qüestionament a l’amnistia a aquesta qüestió pre-judicial a què respondrà finalment el TJUE. A diferència del cas dels presos polítics i exiliats, en aquest no es discutia que l’amnistia fos aplicable pels fets concrets, sinó si era contrària al dret europeu. Alerta Solidària assenyala que, si la sentència és similar a les conclusions de l’advocat general, l’única cosa que hauria de fer la justícia espanyola és arxivar la causa d’una vegada.
Optimistes però cautelosos
“Una bona notícia com aquesta es contraposa a tot el patiment de sis anys. No és una victòria definitiva, però som molt optimistes, és un clatellot al sistema judicial espanyol”, diu Edu Garzón, un dels encausats, que explica que han rebut la notícia amb molta alegria. Ara bé, tant ell com la resta d’encausats i les seves defenses es mantenen cautelosos, atès que el posicionament de l’advocat general no és vinculant, cal esperar la sentència, i a més l’arxivament de la causa l’haurà de fer la justícia espanyola.
De fet, la confiança que l’Audiència espanyola arxivi immediatament la causa si la sentència és favorable no és total. “Com a norma general, quan vas a un judici, confies en l’equanimitat del jutge, però això és una causa política. He estat empresonat i fa sis anys que sóc en una causa en què em demanen vint-i-set anys de presó pel fet de ser independentista. En qualsevol país democràtic no hauria existit mai, però som on som, i per això encara tenim el neguit que facin algun moviment estrany”, afegeix Garzón.
“És un cop dur per a l’Espanya més rància”, comenta Txevi Buigas, també encausat. “Feia setmanes que estava neguitós i vaig dormir poc la nit abans. Lògicament, estem contents i alleugerits, és un pas més. Sentim que queda menys, però encara una mica. En l’última vista semblava que el jutge Alfonso Guevara tenia una sintonia favorable, però el tribunal finalment va decidir de portar-ho a Europa. Si ja no tenen res ara, després del TJUE no crec que els quedin gaires arguments, però, com que és un judici polític, pot passar de tot.”
Un revés per a la justícia espanyola
Xavi Monge, un dels advocats d’Alerta Solidària que s’encarrega de la defensa dels encausats, també comparteix aquesta combinació de sensacions. “En el punt en què som ara, millor no podríem estar. Les conclusions de l’advocat general ens donen la raó al 100%. Ha estat per golejada, i falta que la sentència també ho sigui. Hi ha algun revés considerable a la manera com l’Audiència Nacional presenta la qüestió pre-judicial. En una de les preguntes, el tribunal demanava si, com que això buscava la independència, es podia posar en risc la integritat territorial d’un estat membre de la Unió Europea. L’advocat respon que això no té res a veure amb la normativa europea, que és una qüestió hipotètica, gairebé política, i que, per tant, no toca.”
Monge també considera que ha estat un revés per a l’advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, que va dir que la llei era una autoamnistia i va comparar aquest cas amb un hipotètic cas de gihadisme. “L’advocat general comenta que això de l’autoamnistia no té res a veure amb la qüestió pre-judicial, però igualment li contesta per desmuntar-lo completament, tant pel que fa a la manera de negociar i aprovar la llei com pel que fa al fons de la llei. També era molt important la discussió sobre fins a quin punt l’amnistia podria impedir que la normativa europea –en aquest cas, de terrorisme– es deixés d’aplicar sistemàticament. Respon que la llei no deroga la directiva, sinó que en desactiva els efectes en un àmbit parcial i temporal acotat: el procés independentista en unes dates delimitades. A més, hi ha la competència exclusiva dels estats pel que fa a l’amnistia. Tot això, l’advocat general ho recull de manera perfecta. Si la sentència és igual, s’haurà d’arxivar la causa sense cap més tràmit. Ara, hem vist tanta innovació que no m’atreveixo a dir que no faran res…”
Es manté el contrast entre tribunals
Tots tres van ser presents a la vista al TJUE sobre el cas i destaquen el contrast entre aquest tribunal i els tribunals espanyols. “Al TJUE, abans de la vista, el tribunal va fer entrar a les parts a una avantsala per dir bon dia, fer alguna broma, explicar-nos com funcionaria tot i tranquil·litzar-nos. Això crida l’atenció, perquè estem acostumats que els jutges espanyols ens faltin al respecte o ens tractin amb autoritarisme”, afegeix Monge. “A més, l’advocat general també mira d’explicar-se, més enllà de resoldre la qüestió jurídica. Explica unes conclusions molt complexes de manera entenedora, mentre que aquí ens trobem sentències mal escrites i amb mil subordinades.”
A Buigas li va quedar una sensació similar després del tracte al TJUE, un gran contrast en fons i forma que sembla que es consolida amb aquestes conclusions: “La justícia espanyola va amb retard respecte d’Europa, però igualment la justícia a Europa és molt conservadora. Tot i que siguin conservadors, són demòcrates. Encara que no els agradin uns fets, si no hi ha delicte, els accepten.”
Més de sis anys d’angoixa
Si, com és previsible, el TJUE es pronunciés el mes de febrer en una línia similar a la de l’advocat general i, de manera immediata, l’Audiència espanyola arxivés la causa, l’angoixa dels encausats s’hauria allargat gairebé sis anys i mig. Sis anys i mig d’ençà del matí que la Guàrdia Civil va irrompre a les cases dels encausats amb armes llargues i se’n van endur alguns a un empresonament que va durar mesos. Sis anys i mig que han significat tota mena d’incerteses, angoixes i problemes mèdics, personals i laborals.
“És un procés esgotador”, explica Garzón. “Et toquen tota una vida que tenies estructurada i et demostren que poden fer el que vulguin, amb tu i amb tots. No haver arribat a judici haurà estat una victòria, però igualment, durant aquest temps, pateixes per tu, la teva filla, els teus pares… Intentes fer vida normal, però quan surt una notícia de la causa et tornen els nervis. Jo no he tingut problemes amb la feina, la família o l’entorn, però hi ha persones que sí, igual com van ser detingudes amb els seus fills davant. I també altres problemes. Xavi Duch va tenir un ictus després de sortir de la presó, després de tot el patiment rebut.”
“El que més em toca el voraviu és la meva família, el meu entorn”, explica Buigas. “Et vénen a buscar a casa, et porten a Madrid, t’estàs tres mesos a la garjola i després passes cinc anys sota fiança anant cada dilluns als jutjats a signar. La meva família no ha pogut fer moltes coses perquè jo no podia sortir del país, i això em doldrà sempre. A més, el neguit sempre hi ha estat, i és dur.” Buigas també lamenta que aquest patiment, finalment, no es reconegui: “Al final, l’amnistia ve a dir que aquí no ha passat res, i no m’agrada haver d’acceptar això, jo no he fet res dolent. A més, nosaltres hem hagut d’anar a Europa i encara tenim la sort que som un cas mediàtic, però molts altres represaliats encara lluiten per tenir l’amnistia.”
Ambdós encausats coincideixen que la solidaritat antirepressiva, el suport de l’entorn, també més enllà de la família i els amics, els han salvat. “Si no fos per la solidaritat i la feina de les advocades, tot sol no te’n podries sortir. Amb el temps, et quedes amb el millor. Jo ho tornaria a fer. I ho farem, d’una altra manera i millor”, diu Garzón. Buigas també s’ha sentit molt estimat durant el procés i també creu que no hi ha res de què hagin de penedir-se. “Trigaria tres vides per tornar tot el que ha fet la gent de Folgueroles per mi i la meva família. També és positiva l’amistat que hem fet entre els encausats, tot i que tot el que comporta és dur. Ens va tocar a nosaltres com li podria haver tocat al veí… Malgrat tot, tinc esperança que arribarem a l’objectiu final, i per això penso que els sacrificis han valgut la pena. Com que no he fet res dolent, ho tornaria a fer.”
