19.08.2025 - 02:45
|
Actualització: 19.08.2025 - 08:11
The Washington Post · Cat Zakrzewski i Michael Birnbaum
Els dirigents europeus i de l’OTAN ahir van presentar una imatge d’unitat amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després d’haver corregut cap a Washington amb l’esperança de convèncer el president Donald Trump de no fer algunes de les concessions que semblava disposat a atorgar al Kremlin per posar fi a la guerra d’Ucraïna.
Trump va oferir una recepció correcta a Zelenski, en contrast amb la visita del febrer, quan el va fer fora de la Casa Blanca després d’una reunió que va derivar en un atac verbal seu. Tanmateix, la benvinguda no va tenir res a veure amb la catifa vermella i la passada d’un bombarder B-2 amb què Trump havia rebut divendres el president rus, Vladímir Putin, a Anchorage (Alaska).
Ahir Trump encara va declarar que Putin estava preparat per a la pau, fins i tot mentre continuava bombardant Ucraïna quan que es feia la reunió a la Casa Blanca i exigia concessions doloroses i de gran abast per a aturar la guerra.
Un fet diplomàtic inusual i extraordinari
Les converses van començar amb Trump prometent d’organitzar tan aviat com fos possible una reunió conjunta amb Zelenski i Putin. No hi havia cap avenç immediat cap a l’alto-el-foc que reclamava Ucraïna, i els europeus volien més detalls sobre promeses possibles de Washington per a ajudar a garantir la seguretat de Kíiv. Putin exigeix que Ucraïna li cedeixi territoris estratègics com a part de l’acord.
La reunió extraordinària d’ahir a la Casa Blanca va prolongar una seqüència diplomàtica insòlita que pot marcar la seguretat d’Europa durant una generació. Els dirigents europeus temien que Putin agafés avantatge en aquest intent de pau accelerat. Trump, en canvi, es va recrear en la imatge i va dir que no s’havia vist mai a la Casa Blanca una concentració tan gran de presidents i primers ministres, tots disposats a deixar-ho tot i anar a Washington per salvar la seguretat d’Ucraïna.
Uns quants mandataris, entre els quals, el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Friedrich Merz, van provar de presentar els seus objectius com si fossin també els de Trump i van descriure un alto-el-foc immediat i garanties de seguretat fermes dels EUA per a Ucraïna com a idees avalades per la Casa Blanca. Però Trump semblava refusar l’alto-el-foc i es mantenia vague sobre què oferiria a Ucraïna per reforçar-ne la defensa en un possible acord. En canvi, presentava Putin com algú amb ganes d’aturar els combats.
“No crec que hi hagi qüestions massa complexes. Som en un punt en què la gent vol fer coses, realment ho crec”, va dir Trump al costat dels dirigents europeus a la sala Est de la Casa Blanca. “Conec [Putin] de fa temps. Sempre he tingut una gran relació amb ell. Crec que el president Putin també vol trobar una resposta.”
En un moment donat, Trump va interrompre la reunió i va deixar els europeus sols per parlar per telèfon amb Putin, segons una persona sabedora de les converses que ha accedit a parlar sota condició d’anonimat. No se sap per què havia interromput la reunió, atès que d’entrada havia dit que telefonaria a Putin després d’haver parlat amb els europeus.
El president no va donar cap indici que estigués disposat a pressionar el president rus per aconseguir l’alto-el-foc immediat que Kíiv té de prioritat.
Macron i Merz, en canvi, van pressionar Trump perquè exigís un alto-el-foc abans de la possible reunió amb Zelenski i Putin. Macron va voler presentar aquesta opció com una idea de Trump, fins i tot després d’haver insinuat Trump que permetria que la guerra continués durant les negociacions.
“Per a poder organitzar una reunió trilateral, la vostra idea de demanar una treva o un alto-el-foc, si més no per a aturar les morts, tal com hem discutit, és necessària”, va dir Macron. “I tots nosaltres hi donem suport.”
Però Trump va replicar que no havia calgut cap alto-el-foc per a negociar la fi d’uns altres conflictes durant la seva presidència.
“Tots nosaltres preferiríem òbviament un alto-el-foc immediat mentre treballem per aconseguir una pau duradora”, va dir el president nord-americà. “I potser podria passar. Però ara mateix no passa.”
Una rebuda ben diferent
Una guàrdia d’honor amb les banderes dels estats nord-americans flanquejava l’entrada de la Casa Blanca quan Zelenski hi va arribar amb un tot terreny negre, amb petites banderes ucraïneses i nord-americanes al capó.
Trump va alçar el puny quan el vehicle es va aturar davant l’ala Oest, va fer una encaixada càlida a Zelenski i va posar-li el braç a l’espatlla abans de fer-lo entrar.
Trump va explicar que havia felicitat Zelenski pel seu vestit negre amb camisa de coll –una imatge diferent de l’estil militar per què l’havia criticat al febrer.
Zelenski semblava haver après la lliçó i va recórrer a l’estratègia que havia ajudat uns altres dirigents europeus amb Trump: l’adulació.
“Crec que hem tingut una conversa molt bona amb el president Trump… realment ha estat la millor”, va dir després de la reunió bilateral. “O, perdó, potser la millor serà en el futur. Però ha estat molt bona.”
També li va lliurar una nota manuscrita de la seva dona per a Melania Trump en què li agraïa la carta que havia enviat a Putin sobre la situació dels infants ucraïnesos.
En la reunió del Despatx Oval, Zelenski va mantenir un to cordial fins i tot quan Trump semblava concedir algunes de les demandes de Putin. Trump deia que, “estratègicament”, un alto-el-foc “podria ser un desavantatge per a una banda o una altra”, i, en canvi, Ucraïna i els europeus exigien d’aturar immediatament els combats. Els beneficiaris principals d’un alto-el-foc serien els civils ucraïnesos, després de més de tres anys sota atacs.
Sense cap alto-el-foc, Rússia ha continuat castigant Ucraïna, amb almenys dos infants morts en atacs nocturns a Khàrkiv i Zaporíjia. Zelenski va dir al Despatx Oval que una de les víctimes tenia menys de dos anys.
Merz va insistir a Trump que aconseguís un alto-el-foc i li va dir que “no es podia imaginar” una pròxima reunió sense. “I provem de posar pressió sobre Rússia, perquè la credibilitat d’aquest esforç, d’aquests esforços que fem avui, depèn si més no d’un alto-el-foc en el començament de les negociacions serioses que han de venir després”, va dir.
Trump va dir que els Estats Units “participarien” a mantenir la pau a Ucraïna després d’un acord amb Rússia, però no en va donar detalls concrets.
Mentre Trump, el vice-president JD Vance i més alts càrrecs de l’administració es reunien amb Zelenski al Despatx Oval, els dirigents de l’OTAN, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Finlàndia i la Unió Europea havien d’esperar el seu torn, després d’haver estat citats a arribar-hi poc abans que ell.
Abans de les reunions, Trump havia dit que un acord era possible.
“D’ací a poc temps, una setmana o dues, sabrem si ho resoldrem o si aquests combats horribles continuaran. Farem el millor per acabar-ho”, va dir. “I crec que tenim dues parts disposades a resoldre-ho, i això sol ser una bona notícia.”
Els mandataris europeus van acollir bé que Trump acceptés la idea de possibles garanties de seguretat dels EUA per a Ucraïna, que havia esmentat en termes generals en trucades després de la reunió de divendres amb Putin. Els aliats europeus d’Ucraïna fa temps que reclamen un paper directe dels EUA. Però uns quants càrrecs sabedors de les converses van dir que encara no hi havia cap concreció sobre aquestes garanties.
Els responsables europeus insisteixen que les garanties, concretament, la presència de soldats europeus i americans, són clau en qualsevol acord per a protegir Kíiv d’atacs futurs i donar a Zelenski un instrument per a aconseguir que el seu país accepti un pacte amb Rússia.
Una coalició encapçalada per França i el Regne Unit fa mesos que prepara maneres de donar suport a Ucraïna en un possible acord, amb armes i molt possiblement tropes. França i el Regne Unit, les dues úniques potències nuclears d’Europa, són els únics països que han dit que estaven disposats a desplegar-hi forces. Davant la reticència d’uns altres grans estats, com ara Alemanya, les idees sobre la mida d’aquesta força s’han anat reduint.
Més enllà de les tropes, els plans inclouen el desplegament d’aviació i flota per a assegurar l’espai aeri, els llocs nuclears i els corredors de la Negra, i sobretot reforçar l’exèrcit ucraïnès amb compromisos d’armes i entrenament.
França i el Regne Unit havien demanat suport dels EUA per a desplegar un petit contingent a la Ucraïna de postguerra, lluny del front. Les propostes preveuen suport nord-americà en capacitats clau com ara intel·ligència i vigilància per satèl·lit, amb l’objectiu de dissuadir Rússia de reprendre la guerra.
Però encara no se sap com es concretaria això i quin paper exactament hi tindria Washington. La idea de garanties de seguretat també causa escepticisme en alguns càrrecs europeus, que recorden que promeses semblants ja s’havien fet en el passat sense haver protegit Ucraïna.
Ellen Francis, a Brussel·les, i Patrick Svitek, a Washington, han contribuït en aquest reportatge
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
