Els socialistes avisen que no facilitaran el pressupost francès i s’obre la porta a una situació de caos

El pressupost francès del 2026 entra en la recta final greument amenaçat. El Partit Socialista (PS) ha avisat que no en facilitarà l’aprovació, una posició que deixa el govern del primer ministre Sébastien Lecornu sense els suports mínims necessaris i fa créixer la possibilitat que França comenci l’any sense comptes aprovats.

Els socialistes, que sí que han votat el pressupost de la Seguretat Social, han marcat distàncies amb el projecte de pressupost general. El primer secretari del PS, Olivier Faure, ha deixat clar que, a diferència del cas de la Seguretat Social, no veu cap base per a una abstenció i ha advertit que votar el pressupost suposaria entrar de facto a la majoria. També ha amenaçat el govern amb una censura immediata si recorre a l’article 49.3 de la constitució francesa sense un acord polític previ.

El problema de fons és aritmètic. El govern no disposa de majoria absoluta a l’Assemblea francesa i necessita, com a mínim, que una part de l’oposició s’abstingui. Amb el PS tancant la porta a aquesta opció i una dreta dividida, el marge de maniobra és com més va més estret. Tot i que Lecornu manté públicament que un acord encara és possible, dins i fora del parlament creix l’escepticisme.

El projecte de llei continua ara el seu recorregut al senat i, posteriorment, haurà de passar per una comissió mixta paritària entre diputats i senadors. Si aquesta comissió no aconsegueix un acord —o si el compromís és rebutjat per alguna de les cambres—, aprovar el pressupost abans del 31 de desembre serà pràcticament impossible.

Què passa si no hi ha pressupost abans del 31 de desembre?

Si el pressupost no és aprovat abans d’acabar l’any, el govern haurà de recórrer a una llei especial. Aquest mecanisme permet de continuar recaptant impostos i funcionant amb el pressupost prorrogat de l’any anterior, en aquest cas el del 2025. Les administracions podrien continuar operant, però sense marge per a noves polítiques ni inversions, i el debat pressupostari s’hauria de reprendre a començament del 2026. Aquesta solució, prevista per la constitució, és vista com un fracàs polític per a l’executiu i té un cost econòmic important.

El govern calcula que una llei especial podria suposar uns 11.000 milions d’euros i complicar la trajectòria del dèficit, que l’executiu vol situar per sota del 5% el 2026. No seria, però, una situació inèdita: França ja va començar el 2025 amb una llei especial, fins que el pressupost va ser aprovat al febrer.