Els principals grups pro-armes dels EUA pressionen Trump perquè investigui l’assassinat d’Alex Pretti

L’Associació Nacional del Rifle (NRA, per les sigles en anglès), el principal grup de pressió dels Estats Units a favor de la tinença d’armes de foc, ha carregat contra la fiscalia nord-americana per haver justificat l’actuació dels agents federals del servei migratori (ICE) que ahir van matar a trets l’infermer Alex Pretti, a Minneapolis, amb l’argument que anava armat quan es va acostar a les forces de seguretat.

En un comunicat fet públic avui, la NRA denuncia unes declaracions del fiscal adjunt de Califòrnia, Bill Essayli, que va afirmar que “si t’acostes a les forces de l’ordre amb una arma, hi ha una probabilitat molt alta que estigui legalment justificat que et disparin”. Arran de les crítiques rebudes, Essayli va matisar més tard les seves paraules.

La policia de Minneapolis ha informat que Pretti tenia llicència per a dur armes de foc i que, per tant, ho feia de manera legal. A l’estat de Minnesota també és permès d’exhibir armes en públic.

Segons la NRA, les declaracions del fiscal són “perilloses i errònies”. El lobby recorda que la constitució dels Estats Units –en concret, la segona esmena, la quarta i la catorzena— prohibeix els agents de la llei de disparar contra ciutadans armats si no representen una amenaça imminent.

“Les veus públiques”, afegeix l’organització, “haurien d’esperar que s’acabés una investigació completa abans de fer generalitzacions i de demonitzar ciutadans que compleixen la llei”.

Una altra entitat destacada del sector, Propietaris d’Armes d’Amèrica, també ha condemnat les paraules d’Essayli i ha recordat que la Segona Esmena “protegeix el dret dels nord-americans a dur armes mentre protesten, un dret que el govern federal no ha d’infringir”.

En un missatge posterior, Essayli va assegurar que els seus comentaris “anaven dirigits als agitadors que s’acosten a les forces de l’ordre amb una arma i es neguen a desarmar-se”, sense fer cap referència explícita a Pretti.

Tanmateix, les imatges enregistrades per testimonis dels fets no mostren en cap moment que l’infermer toqués l’arma. Aquesta li va ser retirada pels agents, tal com va reconèixer el mateix servei federal d’immigració, abans de ser abatut a trets.