31.12.2016 - 13:30
MADRID, 31 (EUROPA PRESS)
Els treballadors que es converteixen en pares a partir d’aquest diumenge 1 de gener ja disposen de quatre setmanes de permís, intransferibles i no obligatòries, dos més que fins ara. Aquesta ampliació hauria d’haver entrat en vigor com a molt tard en 2013.
Per fer efectiva aquesta ampliació, l’Executiu no ha hagut d’aprovar cap específica. La pròrroga dels pressupostos generals de l’Estat de 2016 fa automàtica l’entrada en vigor d’aquest permís per naixement de fill, adopció o acollida que el Govern espanyol va suspendre fins a l’1 de gener de 2017.
Fins ara, els pares han vingut gaudint de 15 dies de descans –13 dies més 2 per l’Estatut dels Treballadors– i des d’aquest diumenge 1 de gener s’amplia a 28 dies.
QUÈ DIU LA LLEI
Segons estableix la Llei per a la Igualtat entre Dones i Homes del 2007, aquest dret es podrà gaudir a jornada completa o parcial, és exclusiu dels pares treballadors i, a diferència del permís de maternitat, no podrà ser cedit a la mare en cap cas. Aquest dret s’amplia en dos dies més per cada fill a partir del segon quan es tracti de part, adopció o acolliment múltiple.
A més, la normativa disposa que es podrà gaudir immediatament després del naixement, simultanejar-lo amb la mare durant la suspensió del contracte per maternitat o després de la baixa maternal per allargar la cura del fill pels dos progenitors.
Sobre aquesta última qüestió, fonts del Ministeri d’Ocupació han indicat a Europa Press que únicament podran acollir-se els pares de nens nascuts des de l’1 de gener de 2017, és a dir, que no té caràcter retroactiu per a aquells que els seus nadons hagin nascut als últims mesos de 2016.
L’AMPLIACIÓ ESTAVA PREVISTA COM A MOLT TARD PER A 2013
L’ampliació de dos a quatre setmanes del permís patern per naixement o adopció d’un fill està previst a la Llei d’Igualtat, que donava de marge fins a l’1 de gener de 2013 per posar-ho en funcionament amb la intenció que fos la primera pedra amb vista a una progressiva equiparació d’aquestes llicències, ja que les mares tenien fins ara 16 setmanes i els pares només dos.
El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, promotor d’aquesta llei, es va comprometre a posar en marxa la mesura abans que vencés el termini, tot i això, quan va arribar el moment de fer-ho, en 2009, va al·legar que costaria a l’erari públic 200 milions d’euros que en aquell moment, no eren disponibles, així que ho va posposar.
Quan el 2011 el Partit Popular va guanyar les eleccions, va fer el mateix. Es va comprometre que la mesura entrés en vigor l’1 de gener de 2013, el termini límit que marcava la Llei d’Igualtat, tot i això, arribat el moment, ho va ajornar.
Per a això, es va servir d’una disposició addicional a la Llei Orgànica de pressupostos generals de l’Estat que deixava sense vigència l’article que establia l’ampliació del permís. En els pressupostos de 2014 i 2015, prorrogats en 2016, va fer la mateixa operació, de manera que fins avui no havia entrat en vigor.
235 MILIONS EN ELS PGE 2017, SEGONS C’S
Ciutadans va incloure l’ampliació del permís de paternitat entre les clàusules de l’acord que va subscriure amb el Partit Popular per donar suport a la investidura de Mariano Rajoy, com a part d’una iniciativa més ambiciosa que aspira a ampliar progressivament la durada d’aquestes llicències per naixement o adopció d’un fill, concretament fins a vuit setmanes més en dos anys.
Fonts de Ciutadans han informat a Europa Press que aquesta formació ja ha negociat amb el Govern que els pressupostos de 2017 incloguin 235 milions d’euros per sufragar el cost del nou permís.
Això no convenç a la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles per Naixement i Adopció (PPiiNA), doncs la formació taronja vol que pares i mares tinguin entre els dos 26 setmanes (ara sumen 20) de les quals vuit per a cadascun serien intransferibles (les intransferibles ara són sis de la mare per motius mèdics) i la resta, intercanviables.
Per a aquesta organització aquest plantejament és un error, ja que, com demostra l’experiència d’Espanya i d’altres països europeus, al final és la mare, per una qüestió de costums, qui s’acaba agafant totes les setmanes de permís (es transfereixen menys del 2%), pel que queda penalitzada al mercat laboral, i alhora el pare queda penalitzat en el desenvolupament del vincle amb el seu fill i en el gaudi del mateix. Sosté que tots dos perden, a més, en coresponsabilitat.
Precisament, el mes d’octubre passat, el Ple del Congrés ha aprovat, amb l’abstenció del PP i Fòrum Astúries, una iniciativa promoguda per Units Podem per igualar en 16 setmanes els permisos de maternitat i paternitat i que, a més, aquests no siguin transferibles entre els progenitors.
EL “GREUGE COMPARATIU” EN FUNCIONARIS I ELS 16 MESOS DE SUÈCIA
Segons ha informat UGT els pares que són treballadors públics podran gaudir d’aquest dret, però a diferència dels quals treballen en empreses privades, els primers només podran fer-ho immediatament a continuació del part, adopció o acolliment, alguna cosa que aquest sindicat considera “una greuge comparatiu”.
UGT adverteix en un comunicat que Espanya està “lluny” dels països més avançats en aquesta matèria i reclama polítiques per igualar les condicions laborals de les dones i facilitar la coresponsabilitat compartida, que passen per l’ampliació progressiva dels dos permisos, tant el de maternitat com el de paternitat.
En concret, recorda que a Suècia el permís per maternitat/paternitat és de 16 mesos a compartir entre la mare i el pare, estant el pare obligat a gaudir 60 dies, més 10 dies laborables a partir del naixement; i a Noruega, la baixa maternal és de 14 mesos i de 70 dies per al pare, amb un permís per a la mare de 21 dies previs al part.
