21.01.2026 - 19:50
Aquesta setmana, la vila suïssa de Davos es transforma, com cada any, en el centre d’atenció mundial, perquè s’hi fa la reunió del Fòrum Econòmic Mundial. S’hi aplegaran més de tres mil líders de la política, els negocis i la ciència, i els Estats Units, encapçalats pel president Donald Trump, en seran els protagonistes indiscutibles. El fet és que, tant temàticament com físicament, els EUA dominen l’agenda. Òbviament, Trump actua com un imant, perquè capitaneja una delegació potent que inclou cinc ministres. A més, hi seran presents parlamentaris i molts directors de les més grans corporacions del país. Per això diuen que, enguany, Davos es convertirà en una “petita Amèrica”.
I també, com cada any quan comença el fòrum, Oxfam Intermón publica un informe crític amb l’acumulació creixent de riquesa dins les societats actuals. Enguany es titula “Contra l’imperi dels més rics. Defensant la democràcia enfront del poder dels milmilionaris”. D’entrada, denuncia que l’any 2025 la riquesa conjunta dels milmilionaris a tot el món va créixer de més d’un 16%, tres vegades més de pressa que la mitjana anual d’aquests darrers cinc anys, fins a aconseguir un màxim històric de 18,3 bilions de dòlars. Això vol dir que, a partir d’enguany, no solament creix, sinó que s’accelera. D’ençà del 2020, la riquesa combinada d’aquests milmilionaris ha crescut d’un 81%.
L’estudi explica que aquesta concentració extrema de riquesa no sols implica un enorme poder econòmic, sinó també un poder polític creixent que permet a aquestes elits de modelar les normes que regeixen la nostra economia i la nostra societat en benefici propi i en detriment dels drets i llibertats del conjunt dels ciutadans. La preocupació d’aquesta xarxa d’ONG és que la “desigualtat econòmica exerceix un paper fonamental en l’erosió dels drets i les llibertats polítiques”, alhora que adoba el terreny per a l’augment de l’autoritarisme. Repassem l’estat de les opinions públiques i les intencions de vot d’alguns països europeus i americans, per exemple? No cal, oi?
Paral·lelament a l’aparició de l’informe, han sortit les crítiques habituals sobre els errors que comet Oxfam en alguns càlculs, esbiaixats pel seu tarannà social, i que, sobretot, tenen a veure amb la pobresa, molt menys elevada que no la que apunta l’estudi, segons els detractors. Aquesta estimació, suposadament més alta, de la pobresa afecta la comparació entre rics i pobres i la distància que els separa, que, habitualment, es fa servir en els titulars dels mitjans per l’espectacularitat. Per exemple, quan diu que “la riquesa conjunta dels milmilionaris va augmentar l’any passat de 2,5 bilions de dòlars, una xifra que pràcticament equival a la riquesa que posseeix la meitat més pobra del planeta, és a dir, 4.100 milions de persones”.
Com que no puc comprovar la veracitat de les xifres, em limitaré a comentar la part de l’informe que els detractors no critiquen: la del creixement de la riquesa dels rics, que em sembla més que preocupant i molt perillosa per la deriva que porta en la nostra societat.
Hi ha fets col·laterals que són decisius en el canvi que experimenta el món. Per exemple, l’informe del grup d’ONG independents detalla que 73 dels 2.027 principals multimilionaris del planeta van ocupar càrrecs executius o legislatius l’any 2023, és a dir, els superrics tenen una probabilitat del 3,6% d’exercir en aquests llocs, mentre que un ciutadà comú té una possibilitat del 0,0009%. I és clar que ho aprofiten. Probablement, en el càlcul corresponent al 2025, el percentatge haurà augmentat.
A aquest fet de la facilitat més gran de les elits per a dominar el poder, se n’hi afegeix un altre de no pas menys alarmant. Avui el domini de la comunicació és vital per a crear “veritats” i “estats d’opinió”, que tenen poc a veure amb la realitat. D’això en sabem tots plegats una mica, perquè n’hem tingut exemples molt pròxims aquests anys. Doncs bé, al poder polític exercit, cal afegir-hi que els més rics del món també concentren el poder dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i la intel·ligència artificial. Poca broma!
Segons l’informe, “més de la meitat de les empreses mediàtiques més grans del món tenen propietaris multimilionaris, i 9 de les 10 principals empreses de xarxes socials del món són dirigides per només 6 multimilionaris”. Per una altra banda, “8 de les 10 principals empreses de IA –que se superposen amb empreses mediàtiques– són dirigides també per multimilionaris”.
Els milmilionaris, doncs, dediquen una part de la seva riquesa i del seu poder a crear estat d’opinió, per influir sobre el debat públic i canviar, fins i tot, el curs polític dels països. “No sols compren béns de luxe, també compren democràcies, alimentant el discurs d’odi i la polarització política, tot per defensar únicament els seus interessos”, etziba Oxfam.
De fet, anomena molts casos concrets, com l’adquisició del Washington Post per Jeff Bezos; de Twitter/X per Elon Musk; de Los Angeles Times per Patrick Soon; o d’una part significativa de The Economist per un consorci de milmilionaris. A França, el magnat d’extrema dreta Vincent Bolloré controla el canal de televisió CNews, que va transformant en una versió francesa de Fox News. Al Regne Unit, tres quartes parts dels diaris estan en mans de quatre famílies, extremadament riques.
Baixant un esglaó geogràfic, respecte de l’estat espanyol, explica que el 2025 també ha estat un any històric per al capital. La riquesa conjunta dels 33 milmilionaris que hi ha a l’estat, com també la capitalització borsària de les empreses de l’Íbex-35, han aconseguit un nivell de rècord, amb la qual cosa la concentració de riquesa també s’ha accelerat. Estima que l’any passat la riquesa dels milmilionaris espanyols va créixer quatre vegades més de pressa que la mitjana d’aquests últims cinc anys. Això vol dir que van guanyar, en termes mitjans, més de 77 milions d’euros el dia. I afegeix que “caldria prop d’un milió de treballadors a l’estat per a guanyar tant”. A més, el nombre de milmilionaris espanyols es va multiplicar per cinc, fins a un total de 33 –i, diguem-ho tot, majoritàriament homes. I calcula que la seva riquesa conjunta supera la que posseeixen 18,7 milions d’espanyols, el 39% de tota la població.
La conclusió de tot això que explica l’informe és que molts governs opten per avantposar les demandes de les elits i protegir la seva concentració de riquesa, mentre retallen drets i reprimeixen les protestes dels ciutadans, que han de plantar cara a l’efecte de l’augment del cost de la vida. “Aquesta realitat és la que va catapultar Trump a la victòria i que, avui, s’expandeix per tot Europa. La polarització econòmica es converteix en polarització política i social, una autèntica bomba de rellotgeria per als fonamentalismes. Les nostres societats són avui molt més tòxiques, però no per les raons que alguns volen fer-nos creure”, diu Franc Cortada, director general d’Oxfam Intermón.
La desigualtat extrema i la concentració de riquesa no són inevitables, com tampoc frenar el poder i la influència política dels superrics. Per això Oxfam Intermón insta els governs a actuar amb urgència i prioritzar un seguit de mesures, entre les quals jo en destacaria dues. Primera: reforçar els tallafocs entre la concentració de riquesa i la política, regulant estrictament els lobbies i el finançament de campanyes electorals i partits, garantint la independència dels mitjans de comunicació i prohibint els discursos d’odi. I segona: impulsar programes efectius de tributació als superrics amb tipus prou alts per a reduir la desigualtat social actual, és a dir, fomentant la redistribució.
He de dir que em semblen molt bé. Tanmateix, amb la infiltració de les elits, que denuncia l’informe, tant en els governs com en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, veig molt complicat que es puguin dur a terme. De moment, les coses semblen anar, com més va més, en sentit contrari.
