17.12.2025 - 16:34
|
Actualització: 17.12.2025 - 16:47
Plaid Cymru podria encapçalar per primera vegada el govern de Gal·les després de les eleccions del Senedd del maig del 2026. Ho indica un nou sondatge de YouGov encarregat per la Universitat de Cardiff, que situa el partit independentista gal·lès com a primera força amb el 33% d’intenció de vot, en un frec a frec amb Reform UK, que n’obtindria el 30%.
L’enquesta dibuixa una situació inèdita en la política gal·lesa. El Partit Laborista, que ha governat Gal·les ininterrompudament totes les dècades d’autogovern, cau fins al 10% dels vots, empatat amb els conservadors. Els Verds arribarien al 9%, els Liberal Demòcrates al 6% i la resta de forces sumarien un 2%.
🚨 PÔL NEWYDD: Mae’r momentwm gyda Phlaid Cymru.
Mae'r etholiad nesaf yn ddewis am ddyfodol Cymru – plaid Gymreig â gweledigaeth gadarnhaol i sefyll cornel Cymru, neu blaid filiwnyddion fyddai’n mynd â Chymru’n ôl.
Dim ond Plaid Cymru all ddod a’r arweinyddiaeth newydd mae… pic.twitter.com/sCheHCJLkM
— Plaid Cymru 🏴 (@Plaid_Cymru) December 17, 2025
D’acord amb les projeccions d’escons, Plaid Cymru n’obtindria 39 al nou parlament ampliat a 96 diputats, seguit de Reform UK, amb 34. El laborisme quedaria reduït a una desena de representants, mentre que els conservadors n’obtindrien 6, els Verds 4 i els Liberal Demòcrates 3. Cap partit no assoliria la majoria absoluta, cosa que fa preveure la necessitat de pactes.
L’anàlisi del sondatge apunta a una reordenació profunda del mapa polític gal·lès. Els dos grans blocs que han estructurat la política durant dècades –un de més favorable a l’autogovern i progressista, i un altre de més britànic i conservador– es mantenen, però amb un canvi d’hegemonia clar. Plaid Cymru hauria absorbit bona part del vot progressista que fins ara acaparava el Partit Laborista, mentre que Reform UK hauria fet el mateix en l’espai de la dreta en detriment dels conservadors.
Els investigadors remarquen que, per primera vegada en més d’un segle, el laborisme gal·lès afronta de manera creïble la possibilitat de passar a l’oposició o de quedar relegat a un paper secundari en un eventual govern de coalició. Més enllà de l’enquesta, s’interpreta com el símptoma més clar d’un canvi de cicle polític a Gal·les.
En paral·lel a aquest ascens electoral, Plaid Cymru ha tornat a situar al centre del debat la qüestió de la independència. El partit s’ha compromès a impulsar un debat nacional sobre el futur constitucional de Gal·les mitjançant la creació d’una comissió permanent que dialogui amb la ciutadania i prepari, a mitjà termini, un llibre blanc sobre la independència. El seu cap, Rhun ap Iorwerth, ha deixat clar que aquesta via no inclouria un referèndum en el primer mandat d’un govern encapçalat pel partit, però sí l’establiment d’un “camí formal” que permeti, quan arribi el moment, de consultar la població.
Les eleccions del 2026 es faran amb un nou sistema electoral proporcional de llista tancada i amb circumscripcions més grans, un canvi que pot afavorir un parlament més fragmentat i fer imprescindibles els acords postelectorals. En aquest context, Plaid Cymru es perfila com un actor central en la formació del pròxim govern, en un moment de màxima debilitat històrica del laborisme gal·lès.
