20.07.2025 - 21:40
Amb una forta presència policíaca a les portes i els rostres tensos dels representants, una conferència de premsa del Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) divendres a Nouméa va servir per desactivar les crítiques rebudes i defensar la posició negociadora del moviment independentista. Tot i haver signat el text proposat a Bougival, els representants van insistir que no es tracta d’un acord definitiu, sinó d’un projecte que encara ha de passar el filtre de les assemblees internes.
“El mandat que teníem era el de negociar, no pas el de signar un acord tancat”, va dir Emmanuel Tjibaou, cap de la delegació i president de la Unió Caledoniana (UC). Segons que va explicar, el text signat amb el ministeri d’Ultramar francès, encapçalat per Manuel Valls, conté acords de principi que ara han de ser presentats, explicats, corregits i validats per les bases independentistes.
Un procés intern clau per a la legitimitat
Aquesta setmana s’ha convocat una reunió del bureau polític del FLNKS, i el 2 d’agost se celebrarà un congrés ampliat del moviment. Totes dues cites seran crucials per a determinar si el projecte d’acord pot tenir el suport necessari dins el camp independentista. Diversos grups integrats al FLNKS han mostrat en públic reticències o directament el rebuig al text.
Algunes crítiques han estat especialment dures a les xarxes socials, on militants independentistes han expressat el malestar perquè el projecte no preveu la plena sobirania ni concreta els mecanismes d’autodeterminació. “Si haguéssim signat un acord ferm, sense validar-lo amb les nostres bases, hauria estat suïcida”, va admetre un participant en la conferència.
El president del FLNKS, Christian Tein, ha estat l’impulsor d’aquesta ronda d’explicacions públiques. “Ens va dir que calia comunicar”, va dir Tjibaou, per remarcar la voluntat del Front de sotmetre el text al debat democràtic intern.
Elements positius i punts de fricció
Els signants van destacar alguns avenços, com ara la creació d’un Estat de Nova Caledònia amb reconeixement internacional, el traspàs immediat de la competència en afers exteriors, la possibilitat de tenir una doble nacionalitat (caledoniana i francesa), i la redacció d’una llei fonamental que es projecta com un embrió de constitució.
Tanmateix, es van mostrar crítics amb aspectes cabdals del projecte, com el tractament del cos electoral –tema que va encendre la revolta de maig del 2024– i la manca de concreció sobre els mecanismes d’autodeterminació. “La noció d’Estat dins d’un Estat ha esdevingut la mascota dels constitucionalistes, però cal aclarir què vol dir jurídicament”, va ironitzar Tjibaou. “‘Sui generis’ pot voler dir qualsevol cosa, i això genera incertesa.”
Per resoldre aquestes ambigüitats, el FLNKS preveu de recórrer a juristes locals i internacionals, així com als experts de les Nacions Unides i del Comitè especial de descolonització, conegut com el comitè dels 24. “Volem assegurar-nos que el text encaixa dins el dret dels pobles a disposar d’ells mateixos i del procés de descolonització”, va dir Roch Wamytan, membre de la delegació i signant dels Acords de Nouméa de 1998.
La pressió de l’estat i el calendari incert
Davant les felicitacions de les autoritats franceses després del 12 de juliol, el FLNKS intenta ara recuperar el control del relat. Segons Tjibaou, l’estat francès va exercir pressió durant les negociacions, en un context de degradació social i empobriment de la societat canac. “Hi va haver pressions, sí, petits cops de força per empènyer-nos a firmar”, va reconèixer. Un altre membre de la delegació, Mickaël Forrest, va parlar de “xantatge clàssic”.
Tot i que el govern francès vol tramitar a la tardor la reforma constitucional i la llei orgànica que recolliria el contingut del text signat, el Front rebutja aquest calendari i insisteix a fer primer la feina interna. La crida a la prudència és compartida fins i tot per alguns líders no independentistes. “Si l’UC-FLNKS no avala el text, tot l’acord s’enfonsa”, ha dit Philippe Dunoyer, del partit Calédonie Ensemble.
Els negociadors independentistes recorden que ja en el procés dels Acords de Nouméa, l’any 1998, es va signar un document inicial que després es va explicar a les bases, fins que el congrés de Tyé, a Poindimié, en va ratificar el contingut definitiu. Ara, segons Tjibaou, es tracta de repetir aquell esquema: “És només una etapa, no pas el final del camí.”
