Què votaran els principals dirigents de Junts en la consulta del partit?

  • Giró i Alsina han estat els més explícits a proposar de no sortir a l’executiu, mentre que els partidaris de trencar se situen al voltant de Borràs i Puigdemont

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
06.10.2022 - 09:00
Actualització: 06.10.2022 - 14:49

El secretari general de Junts, Jordi Turull, té una “obsessió”, i és que Junts no es trenqui. Ho va dir en la presentació de la consulta que ha començat avui. Diu que no hi veu risc, però el fet és que aquesta decisió tan transcendental palesa les “ànimes” que integren el partit. Si abans de l’executiva de dilluns els càrrecs més destacats s’havien manifestat amb la boca petita, en les últimes hores gairebé tothom ja s’ha posicionat i s’ha iniciat una campanya sense fre per convèncer el vot dels 6.400 afiliats que tenen dret a vot.

Els primers a mostrar la posició obertament van ser els consellers partidaris de continuar en el govern. En l’executiva nacional de Junts, Jaume Giró, Lourdes Ciuró, Victòria Alsina i Violant Cervera van arribar-hi en bloc, com a mostra d’unitat. No va ser un gest casual. I, just després de la reunió, els seus cercles començaven a fer circular cadenes de WhatsApp per coordinar accions en favor de la permanència.

Giró i Alsina han estat els més explícits a proposar de no sortir a l’executiu. Alsina, dilluns mateix, va anunciar que es feia militant del partit per poder tenir veu en l’executiva del partit. “És en els moments complicats quan més valor té arromangar-se, posar-hi la cara i treballar tant com calgui”, va dir. I, es va mostrar convençuda que la situació es podia “capgirar”. Aquests quatre consellers també tenen aliats dins l’executiva, com ara Josep Rull, amb ascendent dins les bases per la seva llarga trajectòria.

També s’expressen membres de fora de l’executiva i sense càrrec orgànic. Xavier Trias, molt decebut amb la consulta, creu que és un error haver arribat a aquesta situació, fins al punt que ara com ara no decidirà si es presenta a les eleccions municipals de Barcelona: “Estic estupefacte”, va dir. L’ex-conseller Joaquim Forn, actualment membre de la junta d’Òmnium, també demana de reconstruir ponts. “Hem de fer tots els esforços per poder-nos-hi mantenir.” L’ex-secretari general del partit Jordi Sànchez també ha demanat de romandre al govern: “Des de fora els acords encara seran menys realitat.” I l’ex-consellera de Salut Marina Geli ha dit: “Prefereixo un govern avalat pel 42% vots que ERC tota sola amb el 22%.” Un parer semblant al que ha expressat el diputat David Saldoni en un enfilall de piulets.

 

 

 

Els partidaris de trencar el govern prenen posició entorn de la presidenta del partit, Laura Borràs. La segueixen diputats i càrrecs afins com Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, Joan Canadell o Jaume Alonso-Cuevillas o Salvador Vergés. Però també càrrecs molt pròxims a Carles Puigdemont com Aleix Sarri i Josep Rius. L’actual portaveu del partit i que fou cap de gabinet del president, va publicar un article al Punt Avui que es titulava “No en aquest govern, en què exposa que els incompliments d’ERC a l’acord de govern fan impossible la seva continuïtat. Puigdemont, que encara no s’ha pronunciat, ha repiulat l’article.

Puigdemont és sabut que és partidari de sortir del govern i que ja no era partidari de l’acord que el va fer possible, per això va repiular l’article de Rius. Amb tot, no s’ha pronunciat obertament. Sí que va fer un enfilall a Twitter defensant el debat intern dins de Junts i assegurant que reforça la democràcia. “Lamentar-se que això causa dissensos i divisions és adoptar el mateix argument dels qui s’oposen al referèndum adduint que divideix la societat”, va escriure.

 

Turull opta per guardar silenci

També n’hi ha que no volen prendre partit com els consellers Josep Maria Argimon i Gemma Geis. Però el gran silenci l’ha guardat el secretari general del partit, Jordi Turull. Malgrat que va assegurar que faria oficial el seu posicionament –“Un secretari general no es pot posar de perfil en una decisió tan transcendental”–, ahir va decidir de no prendre partit. Va dir que després del pronunciament fet per la sindicatura electoral, demanava neutralitat als càrrecs del partit, havia decidit d’obeir a aquesta demanda i no dir què votarà.

 

 

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any