08.04.2017 - 18:29
Demanen revocar lleis i càrrecs a través de referèndums i rebutja estar a l’OTAN
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
Els ‘comuns’ han aprovat aquest dissabte l’eix ‘Un país inclusiu on tothom tingui cabuda’ del seu document fundacional, el text del qual aposta pel dret a la mort digna i demanen regular l’eutanàsia.
Ho han decidit en una de les votacions del document ideològic del nou partit en una Assemblea Constituent a la qual han assistit prop de 2.000 persones i en la qual han participat membres dels actors com el portaveu dels ‘comuns’, Xavier Domènech, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello; els coordinadors nacionals d’ICV, Marta Ribas i David Cid; el portaveu ecosocialista, Ernest Urtasun, el líder de IU, Alberto Garzón, i el líder d’EUiA, Joan Josep Nuet, entre uns altres.
El text original proposat pels impulsors, defensava el dret a l’atenció al sofriment i tractament del dolor, a ser tractat de la forma menys agressiva i medicalitzada possible, i a una mort digna.
El punt ha tingut una esmena que s’ha aprovat en la qual, a la defensa a morir de forma digna, s’afegeix la proposta de “despenalitzar i regular l’eutanàsia”, que les cures pal·liatives i els processos de mort digna estiguin establerts en un marc legal reconegut i contemplar l’acompanyament en el duel i en la mort.
El document aprovat defensa també un sistema que garanteixi el dret de les persones en matèria de salut, el dret a respectar l’autonomia i la llibertat individual en les decisions sanitàries i el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic.
En el bloc d’una revolució democràtica i feminista, quant a la participació, també s’ha acceptat una esmena en la qual s’explicita que els referèndums són “la màxima expressió de la sobirania popular i, per tant, han de ser vinculants”.
Demana poder sotmetre a referèndum lleis, normes i la seva modificació i revocació, així com la revocació de càrrecs públics.
En l’eix ‘Cultura per la pau’ s’ha acceptat una altra esmena que recorda que en el referèndum d’entrada a l’OTAN de 1984, Catalunya va votar en contra, i ara manifesten la seva “voluntat de declarar incompatible una democràcia real amb la integració dins d’aquesta aliança militar”.
