Torre Cabrera
Via Tevere, Pozzallo, Sicília
Mapa a Google

Aquest cap de setmana pasqual, Hostalric recupera el seu passat llunyà amb la XXIX Fira Medieval, un esdeveniment que reviu l’esplendor històrica del municipi i la contrada. A més del mercat d’ambientació medieval, tallers relacionats, demostracions d’oficis antics, un campament de recreació històrica, cercaviles, concerts i visites guiades al castell del municipi, un dels elements més característics d’aquests dies és la cerimònia de benvinguda als poderosos vescomtes de Cabrera, que durant molt de temps van tenir la capital a Hostalric.

La poderosa nissaga dels Cabrera, nascuda a recer de l’imponent castell de Montsoriu, va anar acumulant poder i estenent-se –amb una organització de govern pròpia– de la muntanya cap a la plana, amb Hostalric com a nucli central, fins a arribar a la mar, amb les viles de Blanes i Palafolls. I no es va aturar aquí. Amb l’expansió marítima de la corona catalanoaragonesa, Bernat IV de Cabrera (1350-1423) va participar activament en la conquesta de l’illa de Sicília, amb dues expedicions (1392-1398) sufragades en gran part per ell mateix. L’esforç econòmic i militar de Bernardí, com també era conegut, fou recompensat per Pere el Gran amb unes terres al sud de l’illa.

El comtat de Mòdica, fundat el 25 de març de 1296, era petit en dimensió i desplaçat dels grans nuclis de l’illa, però era estratègicament molt valuós. ​​Giuseppe Barone, professor de la Universitat de Catània, n’explicava les bondats el novembre passat a les jornades “Catalunya-Sicília, el llegat dels Cabrera”: en termes geogràfics, era la zona de Sicília més pròxima a Malta i a l’Àfrica del Nord i se situava en la ruta de Catalunya cap a Nàpols i la Mediterrània oriental; econòmicament, era un domini feudal molt ric com a productor de blat dur, un producte destinat a l’exportació; i, poblacionalment, era el territori més habitat de l’illa, amb gairebé 30.000 persones, format per ciutats fortificades com ara Mòdica, Ragusa, Scicli i Pozzallo.

Al municipi costaner de Pozzallo, justament, hi ha una de les traces més impressionants de la família a l’extrem meridional sicilià, la Torre Cabrera, en la qual, per cert, va viure algunes temporades una mercadera i empresària barcelonina de primer nivell a la darreria del segle XV, Caterina Llull i Sabastida. El llegat dels Cabrera, grans constructors de castells i esglésies tant a Catalunya com a Sicília (probablement amb els mateixos arquitectes, segons els experts), s’escampa de fet per tot el comtat. Barone esmentava també el castell i l’església dedicada a Sant Jordi a Mòdica, el castell de Scicli i també el de Ragusa, tot d’edificis malauradament desapareguts o molt malmesos a causa del gran terratrèmol que va assolar la regió el 1693. L’església de Sant Jordi de Ragusa, reconstruïda posteriorment, encara conserva un portal de l’època dels Cabrera i sengles sepultures de Bernat IV i el seu fill Bernat Joan, vescomte de Cabrera i comte de Mòdica entre el 1423 i el 1466, casat amb una altra dona ben influent de l’època: Violant de Prades.

En el període de Bernat Joan, precisament, els Cabrera van experimentar sotracs importants. El virrei de Sicília li va obrir un judici per usurpació de terres i impagament, que el va obligar a vendre quatre pobles perifèrics del comtat de Mòdica i a demanar préstecs importants a banquers de Perpinyà. En aquestes circumstàncies va haver d’afrontar la guerra civil catalana (1462-1472), arrenglerat primer amb el comte Carles de Viana i després amb Joan II. En va sortir escaldat, atès que els seus béns a Catalunya foren confiscats i ell mateix fou empresonat a Barcelona. No va recuperar la llibertat fins el 1465, un any abans de morir-se, gràcies a la intercessió de la seva muller, Violant de Prades, que durant cinc anys va administrar les riqueses dels dominis de Mòdica amb la idea fixa de recomprar els béns dels Cabrera venuts o segrestats a Catalunya durant la guerra. L’objectiu fou assolit àmpliament i, per això, Barone és convençut que aquell petit domini insular va ajudar enormement a recuperar l’estatus de la família Cabrera en terra ferma.

Amb la desaparició de Violant de Prades, el 1471, va agafar efímerament les regnes dels territoris familiars Joan I de Cabrera, que es va morir poques setmanes abans del terrible pogrom contra els jueus de Mòdica (agost del 1474). El va succeir el seu fill Joan II, mort també prematurament el 1477, any en què el comtat va passar a la seva germana Anna I (1459-1526). Com a vescomtessa de Cabrera i de Bas i comtessa de Mòdica i d’Osona, el seu casament va adquirir caràcter d’afer d’estat, amb la implicació directa del mateix Ferran el Catòlic. Fou ell qui va organitzar les noces amb l’almirall de Castella, Fadrique Enríquez, amb tres condicions imposades per la família de la núvia: l’adjunció del nom Cabrera al d’Enríquez, la recuperació definitiva dels béns segrestats a Catalunya i la dotació de grans convents i monestirs franciscans als dominis sicilians, com ara el convent de Santa Maria della Croce a Scicli i el de Santa Maria Gesù a Mòdica.

I una mica més: En un pas més per a mostrar la vinculació íntima entre el vescomtat de Cabrera i el comtat de Mòdica, el mes de desembre passat es va signar un conveni d’agermanament entre el castell de Montsoriu i la Torre Cabrera de Pozzallo, dos monuments units per un passat comú, gràcies a un acord entre el municipi sicilià, el Patronat del Castell de Montsoriu, la Società Ragusana di Storia Patria i l’Associació d’Amics del Castell de Montsoriu.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat