07.05.2017 - 11:11
En gran part d’aquests casos no hi ha relació entre víctima i homicida
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)
L’Unitat Central d’Homicidis dels Mossos d’Esquadra, que se centra en els crims sense resoldre, assumeix els homicidis i assassinats que després d’anys d’investigació no s’han tancat per abordar-los des d’un nou prisma: les seves principals bases són els avenços constants en les proves d’ADN, l’anàlisi i sobretot el bussejar en l’entorn de la víctima des que va morir.
En una entrevista d’Europa Press, l’inspector cap de l’Àrea Central d’Investigació de Persones, del que depèn l’unitat, Jordi Domènech, ha explicat que aquesta unitat formada per un sergent, un cap i quatre agents pot treballar “sense la pressió del dia a dia” centrant-se en els detalls i en les proves que han pogut passar desapercebudes a uns altres.
Quan es produeix un crim a Catalunya, qui ho assumeix són les diferents àrees territorials, i les seves unitats d’investigació criminal, que fan l’aixecament del cadàver, prenen les proves de l’escenari del crim, interroguen a testimonis i afins, traçant diferents línies d’investigació.
Aquestes línies parteixen de les proves i se centren a buscar, a través d’una hipòtesi de treball, al possible autor o autors, però no sempre donen resultat; quan s’esgoten, passa el temps i el cas passa a aquesta unitat central, que porta casos amb uns deu anys d’antiguitat, ja que els crims són casos que mai es tanquen per a Mossos.
PROVES FREDES
Segons ha explicat el cap de la Unitat, que prefereix guardar l’anonimat, quan assumeixen una d’aquestes investigacions revisen tot l’expedient judicial i, si les línies d’investigació prèviament realitzades estan ben fetes, obren “una línia nova”, agafant les denominades proves fredes –informes, anàlisis, objectes– i començant de zero.
Compten amb un avantatge: han passat molts anys i poden investigar què han fet algunes persones de l’entorn de la víctima: “Què han fet durant aquests anys, si han tingut nous antecedents, sense han comès nous delictes”.
Aquesta és una informació valuosa per als investigadors perquè certs comportaments poden fer que s’obrin noves línies d’investigació: una esposa afligida que es torna a casar al poc temps, algú que s’enriqueix de cop, una persona que reincideix en el mateix delicte amb un mateix ‘modus operandi’.
Aquesta distància, no obstant això, també els limita a l’hora d’aconseguir certes proves que al seu moment no es van obtenir, però permet aprofitar-se dels avenços en les tècniques d’ADN o que una empremta dactilar anònima coincideixi amb algun perfil criminal.
En els cinc anys de vida de la unitat, han arrencat set investigacions d’homicidis seguint noves línies d’investigació, i d’aquests, tres ja s’han resolt, com el crim durant un robatori a Santa Margarida (Girona), de fa 11 anys, o un altre per un robatori en un supermercat de Mollet del Vallès (Barcelona) fa 12.
CRIM DEL BAR JOAN
Sobre la taula, segueixen tenint per exemple el doble crim del Bar Joan de l’avinguda Diagonal en 2010, quan els propietaris, un home de 55 i la seva mare de 85, van ser assassinats brutalment en el que va semblar ser un robatori, així com el cas de la sabatera de Banyoles (Girona) en 2011 i d’una comerciant de Palafrugell (Girona) en 2009.
Encara que no hi ha un perfil comú, Domènech admet que hi ha més casos sense resoldre en els quals no hi ha un vincle entre la víctima i l’autor, que són més complicats perquè no hi ha una línia tan clara a seguir: “Si la persona és víctima d’un crim fortuït és més difícil arribar a l’autor. La relació amb l’entorn és el primer que investigarà la policia”.
En 2012 va haver-hi 74 homicidis a Catalunya, una xifra que ha anat baixant i es va situar en els 43 en 2013, els 55 en 2014, els 43 en 2015 i els 54 en 2016; d’aquests, un 10% no s’han resolt i de moment l’unitat ha assumit un cas d’aquests últims cinc anys.
