La ciutat d’Elna afrontarà el 22 de març una segona tanda electoral especialment disputada. Una de les ciutats més poblades del Rosselló, símbol de solidaritat amb la Maternitat Suïssa i amb un dels governs municipals més significats políticament, arriba a la votació final amb tot obert entre projectes contraposats. El candidat d’extrema dreta Steve Fortel va ser el més votat, amb un 39,1% dels vots, seguit molt de prop per André Trives, cap de la llista de la majoria municipal sortint, amb un 36,4%. En tercer lloc, la candidatura centrista encapçalada per Marie-Ange Izquierdo va obtenir prop d’un 20%, i la llista d’esquerra de Christelle Jimenez va quedar fora de la segona tanda amb 221 vots (4,68%).

Una de les qüestions clau era, després de la primera ronda, si la candidatura centrista facilitaria un front comú contra el candidat ultradretà. Finalment, ha decidit de mantenir-se en la competició electoral, cosa que fa que la votació es disputi a tres bandes. En un comunicat publicat dimarts, Izquierdo va reivindicar el pes del vot favorable al canvi. “Gràcies als electors per la confiança que ens han donat en la primera tanda de les municipals d’Elna, en què el canvi ha recollit un 63,56% dels vots”, hi afirmava, marcant distància amb la majoria sortint.

Izquierdo explica que la decisió es va prendre després d’un debat intern a la candidatura. “Després d’un vot democràtic dins el nostre equip, hem decidit de mantenir-nos fidels a la nostra línia. Elegim de mantenir-nos a la segona tanda.” També ha fet una crida als habitants d’Elna que volen un canvi polític perquè donin suport a la seva candidatura: “Convidem les elneses i els elnesos que volen el canvi, amb un equip moderat, a votar per la nostra llista.”

Per la seva banda, la candidata Christelle Jimenez, que va quedar quarta, ha anunciat que no donaria cap consigna de vot. En un missatge als electors, ha explicat que no demanaria el vot per cap llista concreta i ha convidat els seus votants a elegir “l’opció que respongui millor als valors defensats durant la campanya”. Tot i això, també ha suggerit que podria ser “assenyat de marcar un canvi per al futur d’Elna”.

Durant la campanya, les tres candidatures d’oposició han insistit en la necessitat d’un canvi de govern després d’un llarg període amb el mateix equip municipal. Pere Manzanares, actual regidor i que ocupa un lloc simbòlic al final de la llista, atribueix tant la posició d’Izquierdo com la de Jimenez a desavinences personals més que no pas ideològiques, i també a un cert desgast: “La personalitat mateixa de Nicolas Garcia ha marcat el municipi durant més de vint-i-cinc anys. I això origina desgast. Això passa en qualsevol projecte polític.”

També parla de la normalització de l’extrema dreta. “A tot arreu de l’estat hi ha hagut una desdemonització [de l’extrema dreta], primer amb Marine Le Pen i després amb Bardella, que ha ofert una imatge més normalitzada. Ara hi ha una normalització clara.” I afegeix: “La prova n’és la passarel·la entre dreta i extrema dreta. Ja no fa tanta por i és més difícil de construir un cordó sanitari o un barratge republicà.” Bona part de les candidatures prioritzen els rèdits electorals en detriment de barrar el pas a l’extrema dreta. Segons Manzanares, el resultat de l’extrema dreta s’inscriu també en una dinàmica més àmplia: “És una onada que passa per damunt de tot. I és un preludi d’allò que pot passar el 2027 a les presidencials.”

El relleu de Nicolas Garcia

Aquestes municipals tenen un significat especial perquè, per primera vegada en dècades, l’històric batlle Nicolas Garcia no s’hi presenta. Figura clau del comunisme nord-català i vice-president del Departament dels Pirineus Orientals, ha governat la ciutat dinou anys en dues etapes (2001-2014 i 2020-2026) i en fa trenta-set que és regidor.

Garcia s’ha significat aquests anys en la defensa del catalanisme. Ha protagonitzat una batalla judicial per a poder emprar el català als plens municipals, després d’una impugnació de la prefectura, i també ha estat una de les veus més actives en la denúncia de la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme català. A Elna es va fer igualment l’acte central de la campanya de Carles Puigdemont en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2024.

En aquestes eleccions ha optat per preparar el relleu i ha cedit el primer lloc de la candidatura a André Trives, agricultor i regidor del govern municipal. Garcia ocupa el tercer lloc de la llista i continuarà com a vice-president departamental, però el canvi simbolitza el començament d’una nova etapa política.

L’extrema dreta al capdavant

Fortel, el candidat més votat, no és solament d’extrema dreta, sinó que també prové d’un espai situat encara més a la dreta del Rassemblement National. Durant anys es va vincular al Parti Nationaliste Français, hereu de l’Œuvre Française, dissolta per la seva ideologia petainista i antisemita. Tot i això, ha minimitzat aquest passat i l’ha presentat com una etapa de joventut.

Durant la campanya ha provat de centrar el debat en qüestions estrictament municipals i desvincular-lo de la política estatal. La seva candidatura, Elne à Cœur, es presenta com “un equip sense etiqueta política” i insisteix que vol “parlar d’Elna i únicament d’Elna”.

Segons el sociòleg Gautier Sabrià, el resultat de la ultradreta es pot interpretar més com un vot de refús al govern municipal que no pas com una adhesió ideològica clara: “Elna podria ser gairebé l’anti-Perpinyà. No sé fins a quin punt la gent vota l’extrema dreta perquè realment la vol votar o perquè vol votar en contra del batlle.”

El programa de la candidatura posa un èmfasi especial en la seguretat i descriu la ciutat com a “negligida i mal mantinguda”. En les intervencions públiques, Fortel prova de construir una imatge de moderat i responsable. Aquest discurs municipalista i sense etiqueta forma part d’una estratègia més àmplia observada en unes altres candidatures d’extrema dreta a les municipals: presentar-se com a moviments locals o equips ciutadans per a ampliar la base electoral.

Una batalla vot a vot

En el sistema electoral municipal nord-català, totes les candidatures que superen el 10% dels vots passen a la segona ronda, cosa que permet situacions com una triangular. Aquest model sol beneficiar la candidatura més votada, perquè divideix el vot alternatiu. Per això la decisió de la candidatura centrista de mantenir-s’hi pot ser determinant. Amb una diferència reduïda entre els dos candidats principals, el comportament dels electors de les altres llistes serà clau.

La participació en la primera ronda va ser del 63,62% i Manzanares considera que la clau serà mobilitzar nous votants: “L’única possibilitat és anar a recuperar la veu dels abstencionistes.” I també “posar davant de la seva responsabilitat una part de l’electorat de Marie-Ange Izquierdo per dir: ‘Escolteu, no ens heu votat a la primera ronda, però si us manteniu amb la llista d’Izquierdo o bé no voteu, afavoriu la llista de Fortel i, per tant, sereu partícips de la victòria de l’extrema dreta”.”

El seu pronòstic és clar: “Tot dependrà d’algunes desenes de vots, potser cinquanta o un centenar, però em sembla que anirà per aquí. De quin costat cauran, no ho sé. Ara és una batalla d’anar a cercar vot a vot.”