El voltor negre alça el vol: la colònia del Pirineu arriba a un rècord amb dotze individus més

  • Les reproduccions superen la mitjana d'aquests darrers quinze anys, amb una taxa de vol del 71% i de productivitat del 63%

VilaWeb
05.03.2026 - 16:12
Actualització: 05.03.2026 - 16:43

La colònia de voltor negre al Pirineu s’ha consolidat amb el naixement de dotze individus més el 2025. Val a dir que aquesta espècie havia desaparegut de la zona a la segona meitat del segle XIX. Segons les dades de la Fundació Trenca, l’any passat es van mantenir seixanta-sis exemplars a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, situada entre els Pallars i l’Alt Urgell. Això representa un rècord si es té en compte, a més, que l’èxit reproductor entre l’octubre del 2024 i el setembre del 2025 ha estat superior a la mitjana d’aquests últims quinze anys, amb una taxa de vol del 71% i de productivitat del 63%.

De les dinou parelles reproductores que hi ha a la reserva van néixer tretze polls, dotze dels quals van arribar a volar (el tretzè va desaparèixer del niu al cap de vuitanta-quatre dies). Tots van ser marcats amb anelles metàl·liques i a tres individus els van instal·lar un dispositiu GPS per a saber-ne amb més detall els moviments. Tenint en compte el nombre total de voltors detectats l’any passat, la colònia actual seria constituïda per seixanta-sis exemplars residents, amb quaranta individus fixos i vint-i-sis més de flotants. A banda, n’hi ha quaranta-quatre que han nascut a la colònia, catorze que hi han estat reintroduïts i la resta són d’origen exogen. Després d’una lleugera tendència poblacional negativa observada els anys 2020 i 2021, actualment l’evolució és positiva.

La reintroducció del voltor negre es fa amb la finalitat de connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees i millorar-ne la diversitat genètica i, de retruc, reduir-ne el risc d’extinció. Quant al monitoratge dels moviments, permet de tenir èxit en la reproducció i, fins i tot, identificar amenaces. De moment, s’han assolit alguns dels objectius de la iniciativa, perquè aquestes espècies tenen un paper clau en el funcionament de les cadenes tròfiques: amb l’eliminació de cadàvers al camp es converteixen, en definitiva, en els sanitaris de la muntanya.

Punts d’alimentació suplementària

Més enllà de l’establiment a Boumort, l’objectiu és estendre la colònia a més indrets a l’oest del Pirineu, motiu pel qual hi ha tres punts d’alimentació suplementària (PAS) i un d’específica (PAE) on la Fundació Trenca proporciona aliment de manera controlada a voltors i més ocells. La creació i gestió dels PAS és l’aspecte de la iniciativa que ha estat possible gràcies a la participació d’Endesa d’ençà del 2013. Durant el 2025 s’hi han abocat 15.145 quilos de carronya. En aquests PAS es prepara un aliment específic adaptat a les diferents espècies necròfagues: peces petites –sobretot guatlles, vísceres, potes de xai i restes de pell i greix– que es distribueixen estratègicament pel recinte. A més, els voltors contribueixen, indirectament, a un important estalvi de CO₂, perquè es redueix la necessitat d’incinerar els animals morts. Concretament, el 2025 l’estalvi equivalent al volum de carronya aportada va ser de 4.301 quilos de CO₂.

Regeneració de la colònia

D’ençà del 2020 s’han impulsat mesures per a augmentar la dispersió de la colònia de voltor negre a la reserva de Boumort. Han consistit a reduir les aportacions de recursos tròfics a la zona del centre per augmentar, paral·lelament, la disponibilitat de carronya a la perifèria mitjançant l’ampliació de la xarxa de Trenca. Gràcies a la potenciació dels punts d’alimentació a l’extraradi s’aconsegueixen beneficis per a la població flotant d’individus joves i en dispersió i se’n facilita el seguiment.

Com es pot esperar, augmenta el percentatge d’individus nascuts a Boumort i disminueix el d’exemplars reintroduïts. Aquest fenomen es deu al fet que els individus de més edat es van morint, es van dispersant o van desapareixent per diferents motius i, a poc a poc, s’espera que siguin substituïts per exemplars nascuts a la colònia o per voltors exògens reclutats. En comparació amb les dades del 2021, ha augmentat el percentatge d’individus fixats (55%) i ha disminuït el d’individus flotants (45%), tot i que cada vegada s’ha anat incorporant un nombre més gran de polls nascuts a la colònia.

Les dades indiquen la necessitat d’aplicar mesures que facin augmentar la presència d’individus flotants i n’afavoreixin l’arrelament al territori, amb l’objectiu de garantir en el futur la reposició de parelles o d’exemplars que, per envelliment o més causes de mortalitat o desaparició, vagin reduint l’actual estoc reproductor. Aquestes accions, en col·laboració amb la Fundació Trenca, s’integren en el pla de conservació de la biodiversitat d’Endesa, en marxa d’ençà del 2012. La gestió de la població de voltor negre al Pirineu és promoguda pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. La Fundació Trenca, per la seva banda, és la responsable del seguiment i la gestió dels punts d’alimentació suplementària i específica, que tenen per objectiu de maximitzar la productivitat de l’espècie.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor