04.09.2025 - 18:32
|
Actualització: 05.09.2025 - 15:24
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha tornat a desestimar la imposició del 25% en castellà a les escoles. La decisió respon al recurs contra el govern de l’associació espanyolista PLIS, que volia introduir per via judicial la quota que els tribunals espanyols han provat d’imposar a Catalunya. L’Obra Cultural Balear (OCB), que s’havia personat en el procedimental costat del govern de les Illes, ha celebrat la resolució. L’entitat considera que és una nova victòria davant els intents de laminació del model lingüístic educatiu, consensuat i consolidat al llarg de dècades.
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha dit que és “una notícia excel·lent” i l’ha vinculada al fracàs del pla de segregació lingüística a primària i secundària i a l’elecció majoritària de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil.
La sentència inadmet el recurs de Plis l’any 2021 referit a la modificació dels projectes lingüístics dels IES Mossèn Alcover, Aurora Picornell i Sant Agustí, i desestima la seva pretensió d’imposar la llengua castellana en el 25% de l’horari lectiu de tots els centres públics de les Illes Balears.
El Tribunal també recorda que la Conselleria d’Educació ja va respondre “de manera motivada i raonada” que no hi ha un dret subjectiu a modificar disposicions normatives. La resolució ofereix una motivació raonada entorn que els projectes lingüístics dels centres s’ajusten a la legalitat del model educatiu balear, “cercant assegurar l’ensenyament d’ambdues llengües cooficials en el territori”. Segons recorda la sentència, “els projectes lingüístics estableixen un nombre d’hores lectives en català que suposen un mínim del 50% del temps de docència, de manera que això permet un grau d’intensitat en l’aplicació d’ambdues llengües respectant els criteris tècnics i pedagògics que estableix cada centre”.
Plataforma per la Llengua i l’STEI, com va fer l’OCB, també es van oposar a la demanda. Ara, l’entitat demandant encara pot interposar un recurs de cassació.
L’STEI també ha aplaudit la sentència, que considera “una nova lliçó de dignitat” i “una baula més en la cadena de defensa de la llengua pròpia”. Recorden que tant la tria molt majoritària de les famílies per la llengua catalana al primer ensenyament com el rebuig al pla de segregació són una mostra de l’oposició de la comunitat educativa a les mesures.
Segon rebuig
El 23 de maig de 2024 el TSJIB va refusar un recurs gairebé idèntic: el d’un pare que reclamava que el seu fill rebés almenys el 25% de les assignatures en castellà. En aquella sentència, la sala contenciosa administrativa va concloure que la petició no es fonamentava en cap llei autonòmica ni espanyola, sinó en jurisprudència dictada a Catalunya, que no és aplicable a les Illes. De fet, va tenir en compte la Llei d’Educació de les Illes de 2022.
Els magistrats van remarcar que el sistema educatiu de les Illes té un marc propi i que, si en un municipi determinat no es garantís cap centre amb una oferta vehicular en castellà, aleshores sí que es podria actuar, però no era el cas. En aquell procediment, igual que ara, Hablamos Español hi donava suport i va anunciar que recorreria contra la decisió al Tribunal Suprem espanyol.
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) September 4, 2025
