05.04.2017 - 16:33
La decisió tanca la porta a recuperar tot el cobrat indegudament si hi ha sentència ferma abans de la sentència europea
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
La Sala Civil del Tribunal Suprem ha rebutjat revisar aquells casos sobre clàusules terra d’hipoteques que van ser declarades abusives abans de conèixer-se la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 21 de desembre, l’aplicació del qual ha permès als afectats obtenir la totalitat de tot el que els va ser cobrat indegudament des de la data en la qual van subscriure el crèdit.
Amb anterioritat a la resolució del tribunal europeu, als quals van reclamar i van obtenir sentència ferma només se’ls va retornar el cobrat des del 9 de maig del 2013, que és la data en la qual l’alt tribunal va sentenciar sobre l’abusivitat d’aquestes clàusules. La resolució donada a conèixer aquest dimecres perpetua aquesta situació.
La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el magistrat Rafael Sarazá Jimena, inadmet a tràmit una demanda que pretenia revisar la sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Torremolinos l’octubre del 2016.
Els demandants al·legaven que la sentència del Tribunal de Justícia de 21 de desembre del 2016, sobre els efectes restitutoris de la nul·litat de la clàusula terra, és un document que ha de permetre la revisió de la sentència ferma anterior en la qual només es va condemnar la restitució de l’indegudament pagat després de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig del 2013 que va declarar l’abusivitat d’aquest tipus de clàusules en les hipoteques.
No és la primera vegada que es planteja la qüestió dels efectes que produeix una sentència del TJUE sobre les sentències fermes anteriors dels tribunals nacionals, però sí que és la primera vegada que s’ha plantejat en relació amb els efectes restitutoris de la nul·litat d’una clàusula terra.
En la seva resolució, el Suprem considera que, d’acord amb la seva jurisprudència, no és possible obtenir la revisió d’una sentència ferma pel fet que una sentència posterior estableixi una jurisprudència que sigui incompatible amb els arguments que fonamenten la resolució de la sentència anterior. Aquesta sentència posterior no és un document a l’efecte del previst en la regulació de les demandes de revisió en la Llei d’Enjudiciament Civil.
NOMÉS ES REVISEN DESPRÉS DE SENTÈNCIES DEL TEDH
D’altra banda, recorda el nostre ordenament jurídic preserva la fermesa de les sentències enfront de modificacions posteriors de la jurisprudència, adoptades per iniciativa mateixa del Tribunal Suprem o imposades per la doctrina de les resolucions del Tribunal Constitucional, i només permet, després de la recent reforma de la Llei Orgànica 7/2015, la revisió d’una sentència civil ferma en certs casos excepcionals quan una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans —la llei no diu res del TJUE– declari que aquesta sentència ha estat dictada en violació d’algun dels drets reconeguts en el Conveni Europeu de Drets Humans.
El tribunal ha aplicat la jurisprudència del TJUE, que ha reconegut la importància del principi de cosa jutjada tant en l’ordenament jurídic de la Unió com en els ordenaments jurídics nacionals, doncs garanteix tant l’estabilitat del Dret i de les relacions jurídiques com la recta administració de la justícia, segons explica el Suprem en una nota.
L’aplicació dels principis d’efectivitat i equivalència no determina en aquests casos la revisió de les sentències fermes pel fet que amb posterioritat s’hagi dictat una sentència pel TJUE que sent una doctrina incompatible amb la sentència ferma del tribunal nacional, conclou la interlocutòria.
