13.09.2016 - 17:42
L’exregatista olímpic ha estat absolt de falsedat i suborn
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
La Sala del Penal el Tribunal Suprem ha condemnat a huit anys i sis mesos d’inhabilitació especial per a tota feina pública el regatista olímpic i exregidor de Modernització d’Estructures Municipals de l’Ajuntament d’Alacant, Francisco Tomás Sánchez Luna, del PP, per un delicte continuat de prevaricació.
L’alt tribunal l’absol dels delictes de falsedat en document mercantil i suborn, fet que suposa l’anul·lació de la pena de dos anys i nou mesos de presó que li va imposar l’Audiència Provincial d’Alacant. La mateixa condemna s’imposa a l’assessor de l’exregidor, Santiago Colomo.
Els fets provats de la sentència recorreguda assenyalen que Sánchez Luna, al costat del seu assessor Santiago Colomo, van encarregar l’adjudicació de la imatge i cartelleria de la Xarxa de Telecentres municipals -projecte per a acostar el ciutadà a l’ús de noves tecnologies i a internet- a Informació i Sistema de Dades S.L., una empresa de la qual un germà seu era administrador i ell apoderat.
Dos dels acusats -Juan Antonio García Egea i Juan Carlos Eslava- van acordar que una altra entitat -Rótulos CTM- figurara oficialment com a contractista davant de la Regidoria per a ocultar el nom de l’adjudicatària. La sentència condemna a set mesos de presó i quatre anys i sis mesos d’inhabilitació per falsedat i prevaricació Juan Carlos Eslava, però l’absol del delicte de suborn com a Juan Antonio Egea.
Malgrat tindre constància que havia contractat oficialment amb l’esmentada empresa i que s’havien pagat ja dues factures, el llavors regidor va ordenar a la Intervenció de l’Ajuntament, faltant conscientment a la realitat que les tres últimes factures no foren abonades perquè Rótulos CTM no havia estat contractada per l’Ajuntament.
Sobre el delicte de prevaricació, el Suprem assenyala que “fluïx amb naturalitat un delicte de prevaricació: una injustificada ordre de paralització d’uns pagaments deguts per raons espúries i particulars alienes als interessos públics”.
Així, rebutja que fora un incompliment parcial el que va determinar el rebuig radical i no condicionat de factures, sinó els mòbils que qualifica d'”arbitraris, tal com hauria de catalogar-se també en congruència la decisió administrativa que il·luminen”.
La sentència estima el motiu del recurs en el qual el condemnat argumenta que es va lesionar el seu dret a ser informat de l’acusació quan el fiscal el va acusar per un delicte de falsedat en document oficial i l’Audiència d’Alacant el va condemnar per un altre de falsedat en document mercantil.
Després de citar la doctrina del Tribunal Constitucional que prohibix condemnar ningú per cosa diferent de la qual se li ha acusat, afirma que este dret imposa que no puguen introduir-se sorprenentment valoracions jurídiques noves que la defensa no haja tingut ocasió de rebatre.
Per este motiu, considera que no hi ha base probatòria per a concloure que la confecció d’estes factures es va fer amb la col·laboració o acord rellevant de l’exregidor, ni la sentència recorreguda descriu al factum una contribució penalment transcendent o una coautoria, derivable d’una decisió compartida prèvia sobre això.
Per al Tribunal Suprem, “l’indubtable responsabilitat del regidor a l’impagament de les factures i en la contractació inicial no necessàriament permet deduir que la maniobra de la facturació falsa es fera amb la seua col·laboració, acord o connivència. El mer coneixement, que és l’únic que senta, i de manera indirecta i no assertiva, el factum, difícilment pot omplir una coautoria”.
NO HI HA SUBORN
La sentència també absol als condemnats per este delicte de suborn amb l’argument que no hi ha “prova suficient i concloent de la percepció d’un do a canvi de l’acte injust fet” i, per tant, es vulnera el dret a la presumpció d’innocència.
Afegix que per als 2.500 euros de desquadre entre el pressupostat i el total cobrat existixen moltes altres explicacions (un sobrevingut increment del cost), com a mínim tan plausibles com la que assumix l’Audiència Provincial d’Alacant que deduïx que esta quantitat és el corresponent do.
En este sentit, la Sala Segona entén que és harmònica amb tota la prova i amb tots els fets la hipòtesi que l’adjudicació irregular obeïra no a una promesa de comissió, sinó als vincles parentals entre el regidor i qui tenia interessos a l’entitat adjudicatària; o als propis interessos del Regidor en esta empresa. “L’específica gratificació monetària no és l’única explicació d’esta decisió.
Ni tan sols es passa pel cap l’explicació més plausible, front a la genèrica de voler afavorir una empresa a la qual ha tingut interès i en la qual està el seu germà”, subratlla la sentència notificada este dimarts.
Per esta raó, assenyala que, després de ser tan probable com el contrari que estos 2.500 euros no foren un sobrepreu sinó pagament efectiu per tasques, “cal concloure que la condemna per delicte de suborn no s’assenta sobre una prova concloent i per tant vulnera el dret a la presumpció d’innocència”.
La sentència explica que els diners ixen de l’Administració Pública com a pagament d’uns treballs, però no hi ha cap constància que estos 2.500 euros es destinaren a retribuir als funcionaris, havent-se aportat prova documental que suggerix sòlidament que els beneficiaris han estat particulars.
