09.03.2017 - 19:23
Creu que no va maximitzar els seus beneficis en la desinversió pública per seguir tenint un lloc en el consell d’administració
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
El Tribunal de Comptes ha posat en qüestió l’estratègia seguida per la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) a Hispasat després de la presa de control per Abertis d’aquesta companyia al juliol del 2013.
Així es desprèn de l’Informe de fiscalització de les operacions de compravenda de títols representatius del capital social d’empreses de capital majoritàriament privat realitzades per la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) durant l’exercici 2013.
L’operació referida per l’òrgan fiscalizador és la venda d’un 16,42% d’Hispasat per part de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas (Inta) a Abertis, que abans de la compravenda ja controlava el 40,63% de les accions d’aquesta companyia.
El tribunal considera “qüestionable l’estratègia del sector públic estatal” de mantenir-se a Hispasat després de la venda, ja que l’operació “comportava la pèrdua de valor de la participació pública retinguda, en haver passat un sol accionista a disposar de més del 50% del seu capital social”.
La venda de tota la participació pública –a més del 16,42% esmentat, l’Estat controlava en aquest moment més del 9% a través de la Sepi i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI)– “hauria maximitzat el resultat d’aquesta desinversió”.
Així mateix, el tribunal critica que l’Estat no hagi disposat d'”una estratègia consistent en relació amb el projecte empresarial d’Hispasat”, en deixar primer el seu control en mans d’Eutelsat i a la resta d’accionistes privats a la fi dels anys 90, i reprendre-ho després amb Abertis en 2008.
NO ES VA EXPLICITAR L’OBJECTIU DE LA VENDA
Aquesta operació, qüestiona, no es va veure acompanyada per altres operacions de compra d’accions per controlar l’empresa, en renunciar als drets de subscripció preferent en totes les transmissions de participacions d’Hispasat que es van formalitzar des de l’entrada d’Abertis al seu capital social.
El Tribunal ressalta que el Consell de Ministres que va autoritzar la transmissió de participacions “no va explicitar la fi perseguida amb la privatització de la participació de l’Inta a Hispasat”. Seguint l’acta d’aquest consell, el tribunal ressalta que “la finalitat de la venda s’hauria limitat a obtenir liquiditat per al Ministeri de Defensa”.
“No obstant això”, continua l’òrgan fiscalizador, “s’evidencia en el nou acord d’accionistes que va atribuir a aquest Ministeri la facultat de designar un dels tres consellers que es van assignar en el mateix als accionistes públics, malgrat la sortida de l’Inta del capital social d’Hispasat”.
UN PREU AL LÍMIT DE LA VALORACIÓ MÍNIMA
L’informe, recollit per Europa Press, també posa el focus en el preu de venda d’aquestes participacions a Abertis, que inicialment va oferir per aquest paquet d’accions 180 milions d’euros: 153,5 milions pel valor de les accions i altres 26,4 per la prima de control. Aquest preu atorgava un valor d’empresa d’1.146 milions d’euros i un valor de fons propis de 934 milions.
No obstant això, tal com va reconèixer una de les tres entitats contractades per la Sepi per valorar la companyia, el multiplicador EV/Ebitda (valor de l’empresa/beneficio abans d’amortitzacions, depreciacions, interessos i impostos) era el més baix dels aplicats a operacions de compravenda en la companyia des del 2007.
Així, el valor de l’empresa atorgat per Abertis era inferior al valor mitjà obtingut en la majoria de valoracions de les tres entitats contractades per la Sepi, fins i tot fora de la forquilla de valoració estimada per una d’elles.
No obstant això, la raó per la qual es va rebutjar aquesta primera oferta va ser la inclusió d’una clàusula de responsabilitats per contingències no cobertes, després de la qual Abertis va presentar una nova ofetrta, que mantenia el preu ofert per les accions però reduïa la prima per assumir el control d’Hispasat en 7.500 milions.
ES VA ACCEPTAR UNA OFERTA SENSE REVISIÓ NI VERIFICACIÓ
Aquesta rebaixa, assenyala el tribunal, hauria comportat l’aplicació d’un ajust addicional de 45,6 milions d’euros per passius derivats de despeses fiscals no reconeguts sobre el valor de l’empresa, que es deduïa de la proposta presentada per Abertis.
Aquest concepte no va ser pres en consideració en les estimacions de les entitats valoradoras a causa de, assenyala el tribunal, “la insuficiència de la documentació que se’ls va facilitar a aquests efectes i a la falta de detall de la materialització de les despeses”.
Malgrat la falta d’informació de les entitats valoradoras i a la falta d’equivalència entre la xifra de passius contingents benvolguts per Hispasat –“i la que implícitament es va traslladar a la transacció”, adverteix la institució–, els responsables de la venda van donar llum verda a aquesta segona oferta presentada per Abertis.
Tot això, assenyala el Tribunal, “sense sotmetre’s prèviament a revisió i verificació externa els estats financers intermedis elaborats a 30 de juny de 2013 que es van prendre en consideració per fixar el preu de les accions”.
DEMANA EVITAR UNA MALA INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA SEPI
Finalment, el Tribunal de Comptes dedica una de les seves recomanacions de l’informe a aquesta compravenda, doncs demana “deixar formalment sense efecte l’acord del Consell de Ministres de 28 de juny de 1996” pel qual es van establir les bases del Programa de Modernització del Sector Públic Empresarial de l’Estat.
Segons el tribunal, aquest s’ha vist “superat per l’àmplia regulació que la Llei del Patrimoni de les Administracions General de l’Estat”.
“D’aquesta forma s’evitaria que pugui instrumentar-se indegudament de nou la intervenció del Sepi en la seva condició d’Agent Gestor de Privatitzacions en altres operacions”, com la qual reconeix en la venda d’accions en Hispasat.
“La intervenció de Sepi en una operació que no comportava la privatització d’aquesta companyia havia d’haver-se dut a terme conforme als procediments d’alienació prevists a aquests efectes en la LPAP”, conclou l’òrgan fiscalizador.
