13.04.2017 - 14:43
Contraposa glamur i èxit amb la foscor a ‘Drac Pack’
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
El Teatre Tívoli de Barcelona barrejarà entre el divendres 5 i el diumenge 7 de maig Frank Sinatra amb el Compte Dràcula per mostrar la contraposició “entre la llum del sol i els focus de l’èxit” en el musical Drac Pack, ha explicat l’actriu, coautora, directora musical i productora de l’obra Najwa Nimri aquest dijous en roda de premsa.
El personatge que interpreta Nimri és un híbrid entre Sinatra i Dràcula ja que “es converteix en vampir per l’èxit”, ha descrit l’altre autor –al costat d’Emilio Torné– i productor de l’obra, Carlos Dorrego, amb qui Nimri va tenir la idea original i ha format la productora Royal Role.
El resultat és un xou sobre l’última actuació d’un artista que es retira i vol donar pas a un altre més jove, proposant “un viatge musical que mitjançant les cançons explica una història sobre l’èxit i la fama”, segons Dorrego.
Malgrat això, el rerefons és més negre que la lluentor dels focus: “La premissa fonamental ha estat utilitzar el glamur per parlar d’alguna cosa fosca”, ha puntualitzat Nimri.
Els personatges estan inspirats en el Rat Pack, el grup d’actors i músics dels anys 60 encapçalats per Sinatra, i del que també es mostra Marilyn Monroe (Kimberley Tell), Dean Martin (Alba Flors) i Sammy Davis (Anna Castillo), encara que no són tant el personatge en si sinó una inspiració en ells.
TOTS DONES
Els personatges masculins són interpretats per dones, cosa que no estava previst al principi: “Teníem el muntatge preparat després de dos anys de feina i al final l’home protagonista va saltar. Llavors ens plantegem per què no podien fer-ho dones”, ha relatat Nimri.
L’obra és per a l’actriu Alba Flores “nova i fresca, en què la música és un dels llenguatges amb que s’explica la història”, ha valorat sobre una música gravada en les parts de big band i en directe amb les parts de piano i bateria.
L’espectacle conté 15 cançons, gairebé totes interpretades íntegrament, que són versions de cançons de jazz: “Estic acostumada a destrossar les cançons però aquí hem mantingut la melodia. En canvi, els estàndards del jazz sí que estan totalment canviats”, ha explicat Nimri, també música.
Els personatges tenen un “equilibri de quatre energies molt diferents”, segons l’actriu Anna Castillo, que descriu el seu personatge com a elèctric i nerviós.
Part de l’obra també s’explica amb coreografies que fan totes les actrius menys Nimri, en una escenografia que mostra un “no-lloc i alhora un escenari de Las Vegas en els anys 60”, segons el productor, i en el qual les actrius trenquen la quarta paret per dirigir-se al públic com si es tractés d’un concert real.
