01.10.2025 - 17:19
|
Actualització: 01.10.2025 - 17:38
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha acceptat a tràmit la segona demanda del president Quim Torra contra el Regne d’Espanya per la condemna de què fou víctima per no haver retirat dins del termini imposat pel TSJC la pancarta de suport als presos polítics i els exiliats el setembre del 2019. A començament d’any el TEDH ja va admetre a tràmit la primera demanda de Torra per la primera condemna com a president, i que li va acabar costant el càrrec, per haver mantingut les pancartes i els llaços grocs contra les ordres de la junta electoral espanyola (JEC) de fer-ho. Les dues demandes, presentades pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, fan via a Estrasburg, amb un plec de preguntes a Espanya sobre la possible violació de drets fonamentals del president.
La setena sala del tribunal, segons que ha pogut comprovar VilaWeb, ha remès un document amb unes qüestions molt concretes que el Regne d’Espanya haurà de respondre pròximament i que van al moll de l’os de la demanda de Torra: per una banda, pregunta si el fet que Torra perdés de manera sobrevinguda la condició de diputat del Parlament de Catalunya amb la primera sentència del TSJC vulnera el seu dret de la presumpció d’innocència, que és un dels drets recollits en el catàleg del Conveni Europeu dels Drets Humans; i per una altra, si la composició de la JEC en aquest cas era prou imparcial, atès el fet que era integrada per magistrats del Suprem i juristes i politòlegs designats pels partits espanyols, obertament hostils amb l’independentisme.
El TEDH vol saber, per tot plegat, si a Quim Torra no se li va vulnerar el dret de participar en unes eleccions lliures i en unes condicions que “assegurin la lliure expressió de l’opinió del poble respecte de l’elecció del cos legislatiu”, tal com recull l’article tercer del protocol número 1 del Conveni Europeu dels Drets Humans.
Les dues condemnes
En la primera condemna, el TSJC el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació per haver mantingut les pancartes abans de les eleccions espanyoles del 28 d’abril del 2019. Aquella inhabilitació va forçar l’expulsió de Torra de la presidència de la Generalitat.
En la sentència de la segona condemna, la magistrada va dir que, el 23 de setembre de 2019, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del TSJC havia comunicat personalment a Torra que havia de retirar abans de 48 hores la pancarta que deia “Llibertat presos polítics i exiliats” en català i anglès, juntament amb un llaç groc. I afegí que quan es va fer pública aquesta ordre, l’oficina de comunicació de la Presidència de la Generalitat ja havia dit que no retiraria la pancarta i que presentaria un recurs contra l’ordre de retirada. L’advocacia de la Generalitat va presentar un recurs abans d’acabar el termini, el 25 de setembre, en què demanava la suspensió de la mesura cautelar.
En la sentència també es va considerar que el fet de penjar una pancarta al balcó de la façana principal del Palau de la Generalitat no formava part de l’exercici de la funció governativa ni representativa i, per tant, no era emparat per la inviolabilitat parlamentària. I que l’acció no es podia emparar en la llibertat d’expressió o ideològicaperquè Torra no actuava com a ciutadà, sinó com a president de la Generalitat.
