El TC mantindrà l’ordre de detenció de Puigdemont: s’acaba el joc i se n’allunya el retorn

La tradició espanyola és ben diferent de l’europea. Quan s’acosta una decisió judicial important d’algun dels alts tribunals de l’estat, és convenientment filtrada uns quants dies abans als mitjans de comunicació habituals. És una cosa absolutament impensable al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al Tribunal Europeu de Drets Humans o en tribunals de la gran majoria dels estats de la Unió. De manera que, demà, el ple del Tribunal Constitucional espanyol té a l’ordre del dia la deliberació sobre la petició del president Carles Puigdemont, de Toni Comín i de Lluís Puig de suspendre les respectives ordres de detenció que Pablo Llarena manté vigents malgrat l’amnistia. I ja sabem què decidirà: que no atendrà aquesta petició de mesura cautelar i els mantindrà les ordres de detenció mentre continua pendent de resolució el recurs d’empara de tots ells contra la decisió del Suprem de no haver-los amnistiats.

La decisió sembla que ja s’ha pres. El diari El Español va difondre el contingut de l’esborrany de la ponència que, en el cas de Puigdemont, elabora la magistrada Laura Díez, que forma part de l’anomenat “sector progressista” del tribunal i que, pels membres del “sector conservador”, és una de les sospitoses de ser més favorable als interessos dels demandants (no en va fou recusada sense èxit pel PP). Però Díez proposa de no acceptar la petició de mesures cautelars, de la mateixa manera que fan els magistrats afins al PP Enrique Arnaldo i César Tolosa, ponents de les resolucions sobre Comín i Puig, respectivament. És a dir, hi ha consens a l’hora de mantenir-los les ordres de detenció.

Els arguments amb què ho justifiquen, segons la informació difosa també per l’agència EFE, van en la línia dels exposats ja per la fiscalia: no volen desautoritzar el jutge Pablo Llarena quan va decidir de mantenir-los-les, i diuen també que no volen prendre cap decisió que pugui anticipar la resolució final sobre el recurs d’empara; refusen l’argument de les defenses segons el qual la constitucionalitat de la llei hauria d’implicar l’aixecament de les cautelars, i consideren que el manteniment de les ordres de detenció no els causa cap perjudici i que tots ells continuen a l’exili perquè volen, perquè no han atès cap de les peticions de Llarena d’anar-hi a declarar.

Hi haurà uns arguments jurídics, en efecte, però tot aquest procediment és eminentment polític. El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha jugat a especular amb la data de l’amnistia a Puigdemont i els filtradors d’informació habituals del tribunal han fet córrer rumors d’ençà de l’estiu passat sobre la possible tornada de Puigdemont, situant-la a final de l’any passat o a començament d’aquest. I sempre ho feien amb la suposició que li concedirien les mesures cautelars o que hi hauria una resolució inusualment ràpida del recurs que obligaria el Suprem a amnistiar-lo de seguida. La solidesa jurídica del pronòstic era escassa i tot plegat –ara queda més clar– tenia una motivació política, la de fer anar el bastó i la pastanaga amb el president de Junts mentre durava l’estira-i-arronsa amb el PSOE, mentre la relació penjava d’un fil… I, finalment, es va trencar.

Si efectivament demà el Tribunal Constitucional desestima la petició de mesures cautelars, a Puigdemont, Comín i Puig només els restarà l’opció d’esperar fins a la resolució del fons del seu recurs d’empara. I no hi ha cap calendari clar, perquè el ritme de resolució no és pre-establert i, en aquest cas, és polític. Ara, esbandida la petició de cautelars, Conde-Pumpido pot jugar amb el calendari i segurament esperarà que el Tribunal de Justícia de la UE resolgui les pre-judicials sobre l’amnistia (la sentència es podria publicar al març o l’abril) i, després, dictarà sentència quan més li pugui convenir a ell, al tribunal o a Pedro Sánchez.