El TC espanyol decidirà si elimina que es pugui demanar un requisit lingüístic a tots els llocs de l’administració

El Tribunal Constitucional espanyol haurà de decidir si és constitucional exigir el coneixement d’una llengua que no sigui el castellà, en aquest cas l’èuscar, a tots els llocs de treball de l’administració pública. Ho farà arran d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que ha posat en dubte l’abast general dels requisits lingüístics fixats per la llei d’ocupació pública basca.

La sala contenciosa administrativa del tribunal basc ha decidit d’elevar la consulta al Constitucional perquè considera que l’article que obliga a assignar un requisit lingüístic a tots els llocs de treball —també els temporals— pot vulnerar el dret d’accés a la funció pública en condicions d’igualtat. Segons el TSJ, imposar aquest requisit de manera indiscriminada pot actuar com un “element dissuasiu” per a les persones castellanoparlants que aspiren a entrar a l’administració.

La decisió judicial s’emmarca en els recursos presentats pel PP i Vox contra el decret de normalització lingüística aprovat pel govern basc. El TSJ ha deixat en suspens el recurs del PP fins que es resolgui el de Vox, perquè entén que tots dos comparteixen elements essencials i que el pronunciament del Constitucional és determinant per a resoldre’ls. El tribunal argumenta que el Constitucional no s’ha pronunciat mai “de manera expressa” sobre la possibilitat d’exigir una llengua que no sigui oficial a tot l’estat espanyol a tots els llocs de treball públics i que, per tant, cal aclarir si aquesta obligació general respecta el principi de proporcionalitat.

Un vot particular en defensa del model vigent

La decisió no ha estat unànime. Un dels tres magistrats ha emès un vot particular contrari, en què defensa que el sistema de requisits lingüístics fa dècades que és vigent al País Basc sense que se n’hagi qüestionat la constitucionalitat. Segons aquest magistrat, el fet que el debat no hagi aflorat abans respon a una aplicació prudent de la normativa i recorda que el TC va avalar en el seu moment normativa catalana que ja ho incloïa.

El govern basc ha defensat que l’article impugnat no introdueix cap novetat substancial i que es basa en criteris ja validats pel Constitucional. Paral·lelament, el món associatiu ha advertit que aquest cas s’inscriu en una ofensiva judicial més àmplia contra les polítiques de normalització lingüística. Ara, la decisió final és en mans del Tribunal Constitucional espanyol, que haurà de determinar si exigir el coneixement d’una llengua no castellana a tots els llocs de treball públics s’ajusta —o no— al marc constitucional vigent.