20.12.2016 - 17:19
VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Constitució ha donat la raó a l’actual vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, que ha presentat una petició d’empara perquè considera que la Mesa de les Corts havia vulnerat els seus drets fonamentals quan va rebutjar en 2012, amb la majoria del PP, tramitar una proposició no de llei (PNL) com a síndica de Compromís en què demanava la condemna al Govern d’Israel per assaltar l’anomenada ‘Flotilla de la Llibertat’.
L’alt tribunal entén que el rebuig de la Mesa de les Corts a tramitar esta iniciativa es va adoptar sense “l’exigència” de motivació “expressa, suficient i adequadament” que requerix la doctrina del Constitucional.
D’esta manera, considera que esta decisió es va traduir “en una limitació de l’exercici del dret a formular proposicions no de llei” de la llavors portaveu parlamentària de Compromís que, a més, “s’integra a l’estatut constitucionalment rellevant dels representants polítics”.
Per esta raó, declara que s’ha vulnerat el dret d’Oltra a exercir les funcions representatives. Tot i això, explica que, com l’acord de la Mesa recorregut va ser adoptat en l’anterior legislatura, en la seua sentència no pot adoptar una mesura “destinada al ple restabliment del dret vulnerat”, sinó que ha de quedar satisfeta mitjançant “la declaració de la lesió del seu dret i la declaració de la nul·litat” de l’acord recorregut.
Els fets es remunten al 23 d’octubre de 2012 quan Oltra va formular una PNL en què demanava que les Corts instaren al Consell a “traslladar a totes les instàncies nacionals i internacionals competents la condemna a la vulneració del dret internacional i la condemna a la impunitat de l’exèrcit israelià en assaltar un vaixell en aigües internacionals”.
NO AFECTAVA LA COMUNITAT
Tot i això, la Mesa de les Corts, mitjançant un acord de 6 de novembre de 2012, va inadmetre a tràmit l’esmentada iniciativa parlamentària al·legant que “vist l’acord contrari de la Junta de Síndics, no s’admet a tràmit perquè es tracta d’un assumpte que no afecta l’interès directe dels ciutadans de la Comunitat Valenciana”.
Oltra va recórrer en entendre que la Mesa “es va extralimitar” en els seus facultats d’admissió a tramit perquè en oposar-se a esta iniciativa “es va apartar de la seua funció de control de la regularitat legal” per a convertir-se en “un instrument de veto polític” i “coartant” el debat del que no li interessa al grup majoritari, “escudant-se en un desplaçament de la seua competència a la Junta de Portaveus”.
Alhora, s’adduïx que no consta cap motivació substantiva que justifique la inadmissió de la iniciativa i que a més no es respecta el dret dels diputats de Compromís a accedir en condicions d’igualtat perquè ni als grups del PP ni d’EU se’ls ha rebutjat les seues iniciatives legislatives de “contingut semblant”.
La sala primera d’este Tribunal, per providència de 30 de novembre de 2015, ha admès a tràmit la demanda d’empara en veure, més enllà d’este cas concret, si podia per a aclarir o canviar la seua doctrina.
El Lletrat Major de les Corts Valencianes va sol·licitar la desestimació del recurs d’empara en afirmar que els acords impugnats de la Mesa “van ser adoptats en compliment d’allò establit en el Reglament de les Corts i a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana”.
Per la seua banda, el ministeri fiscal va presentar el seu escrit d’al·legacions en este tribunal l’11 de febrer de 2016, en què demanava que s’estimara el recurs d’empara i es declarara vulnerat el dret fonamental de la demandant d’empara a exercir les seues funcions representatives com així ho ha entès finalment el TC.
